| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 novembre 1924 Iazovo (Rússia) | ||
| Mort | 25 febrer 2020 (95 anys) Moscou (Rússia) | ||
| Sepultura | Cementiri Memorial Militar Federal | ||
| Ministre de Defensa de la Unió Soviètica | |||
| 30 maig 1987 – 29 agost 1991 ← Sergei Sokolov –Ievgueni Xàpoixnikov → | |||
 Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica | |||
| |||
| Dades personals | |||
| Formació | Acadèmia Militar de l'Estat Major de les Forces Armades de Rússia Escola Superior de Comandament Militar de Moscou Acadèmia Militar M. V. Frunze | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | oficial | ||
| Activitat | 1941–1994 | ||
| Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica | ||
| Membre de | |||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat |  Unió Soviètica Rússia | ||
| Branca militar | .svg) Exèrcit Roig Forces Terrestres Russes | ||
| Grau militar |  Mariscal de la Unió Soviètica | ||
| Comandant de (OBSOLET) | Districte Militar de l'Extrem Orient | ||
| Conflicte | Gran Guerra Patriòtica Guerra afganosoviètica | ||
| Altres ocupacions | Ministre de Defensa de la Unió Soviètica | ||
| Participà en | |||
| 1996 | V hostiakh u Dmitra Hordona | ||
| Banda dels Vuit | |||
| Premis | |||
Signatura  | |||
   | |||
Dmitri Timoféievitx Iàzov (enrus: Дми́трий Тимофе́евич Я́зов; nascut el8 de novembre de1923, a l'oblast d'Omsk -25 de febrer de2020)[1] va ser el penúltimMinistre de Defensa soviètic i l'últimMariscal de la Unió Soviètica designat abans delcol·lapse de la Unió Soviètica (28 d'abril de 1990). Va ser l'únic mariscal de la Unió Soviètica que havia nascut aSibèria.
Iàzov va allistar-se voluntàriament a l'Exèrcit Roig al novembre de 1941; i al no poder completar l'educació secundària, va inscriure's per estudiar a l'Escola d'Infanteria de Moscou, graduant-se al juny del 1942. Va lluitar a laGran Guerra Patriòtica comandantescamots icompanyies de fusellers als fronts deVolkhov iLeningrad, en les operacions ofensives alBàltic i en elbloqueig de Curlàndia. Va ser ferit i condecorat en combat.
Després de la guerra, va graduar-se en els cursos de formació inicial per a oficials que es feren al Front de Volkhov; i posteriorment realitzà els cursos de formació avançada per a oficials de l'Exèrcit Roig, graduant-se el 1946 i sent nomenat comandant de companyia de fusellers. El 1953 va graduar-se a l'escola secundària, i el 1956 es graduà amb una medalla d'or a l'Acadèmia Militar Frunze, sent nomenat comandant debatalló. Des d'octubre de 1958 estava destinat a l'oficina d'entrenament de combat deldistricte militar de Leningrad. El 1962 és promogut acoronel, i durant lacrisi dels míssils de Cuba va ser enviat en secret a l'illa, on va romandre un temps en alerta per repel·lir l'esperada invasió delsEstats Units. Des de desembre de 1963 era diputat, a més de ser del Departament de Planificació i la formació de forces combinades del personal de les forces armades del districte de Leningrad fins a 1965.
El 1967 es va graduar en l'Acadèmia Militar d'Estat Major, sentmajor general el 1968. Des de maig de 1974 va ser Cap del Departament Principal de Personal del Ministeri de Defensa. Des d'octubre de 1976, viceprimer comandant delDistricte Militar de l'Extrem Orient. De 1979 a 1980, va ser comandant delGrup Central de les Forces armades aTxecoslovàquia. Des de novembre de 1980 va estar al comandament delDistricte Militar de l'Extrem Orient, on va fer amistat ambKim Il-sung i el 1986, quan, segons larevistaTime, que va fer una impressió favorable ensecretari generalMikhaïl Gorbatxov, que va portar a les promocions posteriors. Va ocupar el càrrec deMinistre de Defensa de la Unió Soviètica a partir de maig de 1987. Va ocupar el càrrec deMinistre de Defensa de la Unió Soviètica a partir de maig de 1987, després que el mariscalSokolov dimitís del càrrec arran que l'alemanyMathias Rust aconseguís aterrar una avioneta a laPlaça Roja passant desapercebut per les defenses aèries soviètiques. Durant els seus tres primers anys com a ministre només tenia el rang deGeneral d'Exèrcit, un fet inusual a la Unió Soviètica, i no va ser fins al 28 d'abril de 1990 quan elPresident soviètic Mikhaïl Gorbatxov el va promoure al rang deMariscal de la Unió Soviètica.
Iazov era membre delPCUS des de 1944, membre candidat alComitè Central del Partit des de febrer de 1981 i membre de ple dret a partir de 1987. Entre juny de 1987 i juliol de 1990 va ser membre candidat alPolitburó del Comitè Central. Va ser membre delConsell Presidencial de la Unió Soviètica des de març fins a desembre de 1990; i membre delConsell de Seguretat de la Unió Soviètica des de desembre de 1990 fins a setembre de 1991. Iazov va ser el responsable del desplegament de les unitats russes d'ordresOMON aLetònia iLituània a principis de 1991.
De tarannà conservador, ser impopular en els cercles de partidaris de laperestroika, unint-se als preparatius delComitè d'Emergència de l'Estat; i en esclatar elcop d'estat va donar l'ordre perquè els tancs i altres equips pesats entressin aMoscou. Finalment, convençut del fracàs del cop, va dirigir-se aForos, on Gorbatxov es trobava retingut a la sevadatxa, sent detingut a l'aeroport al seu retorn.
Durant el període deIeltsin, Iazov va ser processat i absolt el 1994. Més tard va passar a participar en les activitats dels veterans present entre els convidats d'honor en ladesfilada de la victòria. Després de la seva dimissió, durant algun temps va ocupar el càrrec d'Assessor Militar en Cap de la Direcció General de Cooperació Militar Internacional delMinisteri de Defensa rus, així com assessor en cap de l'Acadèmia de l'Estat Major General. Fou membre dels òrgans rectors d'organitzacions públiques (inclosa la Comissió de la memòria delmariscal Júkov, el Fòrum "Reconeixement Públic", etc.) i Consultor en Cap del Centre Memorial Militar de les Forces Armades de Rússia.
Malgrat la selecció per Gorbatxov per la posició del ministre de Defensa, William E. Odom, en el seu llibre "El Col·lapse de la Unió Soviètica Militar," es repeteix la descripció Alexander Iakovlev de Yazov com un "mediocre oficial, apte per a comandar una divisió, res més alt». (Odom, 1998, p.111) suggereix Odom, Gorbatxov va ser només a la recerca d'"arribistes que seguirien les ordres".
Va morir a 2020 a causa d'una malaltia prolongada.
| Precedit per: Sergei Sokolov | Ministre de Defensa de la Unió Soviètica 30 de maig de 1987 – 22 d'agost de 1991 | Succeït per: Ievgeni Xàpoixnikov |
Ajroméyev · Bagramian · Batitski · Béria · Biriuzov · Bliúkher · Bréjnev · Budionni · Bulganin · Gólikov · Góvorov · Gretxkó · Iakubovski · Iazov · Iegórov · Ieriómenko · Júkov · Koixevoi · Krílov · Kóniev · Kulik · Kulikov · Kurkotkin · Malinovski · Meretskov · Moskalenko · Ogarkov · Petrov · Rokossovski · Sokolov · Sokolovski · Stalin · Timoixenko · Tolbukhin · Tukhachevski · Txuikov · Ustínov · Vassilevski · Voroixílov · Xàpoixnikov · Zakhàrov |  | |
