| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 6 maig 1872 Mitilene (Grècia) | ||
| Mort | 21 juliol 1922 (50 anys) Tbilisi (Geòrgia) | ||
| Causa de mort | homicidi | ||
| Sepultura | Erzurum | ||
| Beglerbegi de Damasc | |||
| 1915 | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Islam | ||
| Formació | Col·legi Militar Otomà institut militar Kuleli | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Política iexèrcit | ||
| Ocupació | polític, oficial, soldat | ||
| Activitat | 1893 - | ||
| Partit | Comitè d’Unió i Progrés | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Exèrcit Otomà | ||
| Rang militar | general de cos d'exèrcit | ||
| Conflicte | Primera Guerra Mundial Primera Guerra Balcànica Segona Guerra Balcànica | ||
| Premis | |||
Djemal Paixà (1872-1922) fou un militar i polític turc, un dels caps delsJoves Turcs entemps otomans.
Es va afiliar als Joves Turcs (Comitè Unió i Progrés) quan era aMacedònia amb grau de capità després del1885. Després de la revolució del1908 va formar part del Comitè Executiu i va participar en la repressió de la contrarevolució de1909. Fou governador militar d'Uskudar (part asiàtica d'Istanbul) i després governador (wali) d'Adana (1910) i deBagdad (1912). El1912 va lluitar a laguerra dels Balcans i fou derrotat a Pinar Hisar.
Després del cop d'estat del13 de gener de1913 oIncident de la Sublim Porta va esdevenir governador militar d'Istanbul; va participar en les operacions contraEdirne durant lasegona guerra dels Balcans. El juny de1913 fou assassinat elsadr azamMahmud Şevket Paşa, però en general va contribuir a consolidar el nou règim i junt ambEnver Pasha iTalat Pasha fou considerat un dels tres dictadors militars que oficiosament governaven el país.[cal citació]
Promogut a general de divisió, fou ministre d'obres públiques el desembre de1913 i ministre de marina (1914); a l'agost del1914 va rebre el comandament del II exèrcit de la costa de lamar Egea i després, el novembre, el IV exèrcit amb seu aDamasc (que va dirigir fins al desembre de1917) amb autoritat aPalestina iHedjaz, sense deixar mai el ministeri de Marina. Les defeccions dels àrabs sirians i libanesos foren castigades durament i 11 caps foren penjats el1915 i 21 més el6 de maig de1916, i els àrabs el van anomenar al-saffah, o «elbotxí»; la revolta àrab alHedjaz dirigida pel xerif Husayn (juny de1916), va debilitar la seva posició i el1917 els britànics van atacar Palestina i a final d'any estava en retirada quan fou cridat aIstanbul.[cal citació]
Va conservar el càrrec de ministre de Marina fins a octubre de1918 quan va dimitir junt amb la resta del gabinet de Talat Pasha (2 de novembre de1918) i va fugir aBerlín ambEnver Paşa iMehmet Talat Paşa i després aSuïssa.[cal citació] Una cort marcial a Istanbul el va condemnar a mort en rebel·lia.
Després es va posar al servei de l'emirAmanullah de l'Afganistan per modernitzar el seu exèrcit.[cal citació] Va anar aMoscou des d'on va donar suport aAtaturk i va facilitar els contactes entre kemalistes i soviètics i després va anar a l'Afganistan (1920-1921) retornant a Moscou el setembre de1921.[cal citació] Els seus contactes van facilitar el tractat de Moscou entre Rússia i Turquia del1921.[cal citació] Va retornar a l'Afganistan i va morir pel camí assassinat aTbilisi el21 de juliol de1922 pels armenis Kerekin Lalayan i Sergo Vartayan en revenja pelgenocidi armeni en l'Operació Nèmesi.[1] El seu cos, inicialment a Tbilisi fou portat després aErzurum.
Djemal Paixà va estar casat amb Seniha Hanım, durant 22 anys, fins a la seva mort per assassinat.[2]
 | Aquest article té bibliografia, però no se sapquina referència verifica cada part. Podeumillorar aquest articleassignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
| Antecedents | |
|---|---|
| El genocidi | |
| Demografia | |
| Resistència | |
| Parts responsables | |
| Judicis | |
| Vegeu també | |
