| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (pt)Djavan Caetano Viana 27 gener 1949 Maceió (Brasil) |
| Altres noms | Djavan |
| Residència | Salvador |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, guitarrista, compositor de cançons, músic de jazz, compositor, productor discogràfic |
| Activitat | 1972 |
| Gènere | Música Popular Brasileira isamba |
| Influències | |
| Instrument | Guitarra iveu |
| Segell discogràfic | Columbia Records |
| Premis | |
| Lloc web | djavan.com.br |
Djavan, nom amb què es coneixDjavan Caetano Viana (Maceió,Alagoas,27 de gener de1949) és uncantant,compositor,guitarrista,arranjador,productor musical, empresari iexfutbolistabrasiler.[1][2][3] És un referent de lamúsica popular brasilera (MPB).[4]
Djavan barreja innombrables estils, com eljazz, elblues, lasamba i lamúsica flamenca, amb una gran influència de la música regional del nord-est delBrasil. Entre les seves cançons més conegudes, destaquen les següents: "Sina", "Flor de Lis", "Lilás", "Pétala", "Se", "Nem um dia", "Serrado", "Eu Te Devoro", "Oceano", "Açaí", "Samurai" e "Meu bem querer". Les composicions de Djavan han estat gravades per nombrosos músics, comAl Jarreau,Carmen McRae,Ketama iThe Manhattan Transfer.[5]
Djavan és fill d'una mare negra anomenada Virginia i d'un pare blanc que treballava com a venedor ambulant i que va morir quan tenia tres anys. La seva mare, delNord-est, era bugadera i cantava cançons d'Angela Maria, Dalva de Oliveira, Orlando Silva,[6]Nelson Gonçalves iLuiz Gonzaga. Djavan té dos germans més, i la seva maremelòmana va compondre una cançó per cadascun dels seus fills quan aquests van néixer.[7]
Va faltar poc perquè Djavan no es convertís en jugador de futbol. Entre els 11 i els 12 anys, repartia el seu temps i passió entre jugar a pilota a les planes inundables de Maceió i els equips de so quadrafònic del Dr. Ismar Gatto, pare d'un amic de l'escola. Des de la seva primera passió, va sorgir com amigcampista a l'equip juvenil delCSA de Maceió, on fins i tot podria haver fet una carrera professional.[7]
La seva mare, que va adonar-se que tenia vocació per la música quan Djavan era petit, i Gatto, que tenia unadiscoteca, van fer que finalment es decantés per la música.[7] Va aprendre a tocar laguitarra de manera autodidacta quan tenia 16 anys, i dos més tard va començar a actuar en clubs i altres indrets amb el grup Luz, Som, Dimensão (LSD), on cantava i interpretava cançons deThe Beatles.[8][5]
El 1973, Djavan es va traslladar aRio de Janeiro per provar sort en el negoci de la música. Va treballar com acrooner en discoteques famoses com Number One i 706.[8] Amb l'ajuda d'Edson Mauro, presentador de ràdio i paisà seu, va conèixerJoão Araújo, president deSom Livre i pare deCazuza, que el va portar aTV Globo. Va començar a cantar bandes sonores detelenovel·les, per a les quals va enregistrar cançons de reconeguts compositors com "Alegre Menina" (Dori Caymmi, amb lletra deJorge Amado), de la telenovel·laGabriela, "Qual é" (Marcos Valle i Paulo Sérgio Valle), de la telenovel·laOs Ossos do Barão, i "Calmaria e Vendaval" (Toquinho iVinícius de Moraes).[5]
El seu primer àlbum,A Voz, o Violão e a Arte de Djavan, va ser gravat l'any 1976 i va incloure l'èxit "Flor de Lis".[5] Va ser produït perAloysio de Oliveira i arranjat per Edson Frederico.[8] Poc després d'haver publicat un disc amb Som Livre el 1997, Djavan va signar un contracte ambEMI/Odeon i va gravar-hi el seu LP homònim, produït per Mariozinho Rocha i Eduardo Souto Neto. Algunes de les seves cançons van ser gravades també per altres artistes, com és el cas del tema "Alibi", versionat perMaria Bethânia, o "Dupla traição", perNana Caymmi.[8]
Va signar amb la discogràfica estatunidencaCBS Records l'any 1982, amb la qual va gravar l'àlbumLuz; el disc estava produït per Ronnie Foster i va comptar ambStevie Wonder com a convidat, i va suposar el seu debut al mercat internacional. A través de Luanda, l'editorial de Djavan,Quincy Jones va adquirir els drets d'edició de molts dels temes del músic brasiler.[5][8]

Els anys 1981 i 1982 va sernomenat per l'Associació Paulista de Crítics d'Art com a millor compositor, els anys 1981 i 1982, moment en el qual la venda dels seus discos va arribar a les 350.000 còpies i va començar a actuar en estadis i espais més grans. Va participar en la pel·lícula musical de 1983Para Viver um Grande Amor, dirigida perMiguel Faria Jr., en la qual va actuar i compondre la banda sonora de la pel·lícula.[8]
L'any 1989 va rebre una nominació al millor cantant de l'any per laRevista de Domingo delJornal do Brasil, que també va considerar la seva cançó "Oceano" com la millor de l'any. També va rebre el Trofeu Ràdio Globo, com a millor cantant masculí, i posteriorment va iniciar una gira europea molt exitosa.[8]
El 1999, va gravar l'àlbumAo Vivo en dos volums, les vendes del qual van arribar a 1,2 milions de còpies.[8] AmbAo Vivo va aconseguir el seu primer disc de diamant,[5] i també va rebre trespremis Multishow, en les categories de Millor CD, Millor espectacle i Millor cantant;[9] l'any 2000 el seu tema "Acelerou" va obtenir unpremi Grammy Llatí a la millor cançó brasilera.[10][7]
El 2005 va fer una gira per Àfrica i Europa i va estar nominat als Grammy Llatins pel seu àlbumVaidade, que havia gravat l'any anterior sota el seu propi segell discogràfic, Luanda Records.[8]
El 2011 va guanyar el Grammy Llatí al millor àlbum deMPB, perÁria.[7] L'any 2013, va optar alPremi de la Música Brasilera com a millor cantant d'MPB per l'àlbumRua dos amores, i el seu tema "Vive" va ser candidat al guardó com a millor cançó. "Bangalô", inclosa en el mateix disc, va estar nominada als premis Grammy Llatins com a millor cançó brasilera.[8] Dos anys més tard va rebre el Grammy Llatí a l'excel·lència musical.[11][7] El 2016 va ser nominat als premis Grammy llatins a les categories de Disc de l'any, Àlbum de l'any, Millor cançó en portuguès i Millor àlbum de cantautor perVidas pra contar,[12][13] gràcies al qual també va estar nominat als Premis de la Música Brasilera com a millor cantant MPB.[8]
El seu àlbumVesúvio va ser classificat com el 35è millor àlbum brasiler del 2018 per l'edició brasilera de la revistaRolling Stone.[14] Es tracta del seu disc més polític.[4]
El 2022, l'artista va assolir una nova fita, ja que a lesplataformes digitals les seves composicions van arribar als mil milions de visualitzacions i escoltes. Encapçalava la llista la cançó "Se...", amb 135 milions de reproduccions, seguides per "Oceano", amb 96 milions, i "Sina", amb 44 milions.[8] L'agost d'aquell any va publicar el seu 25è àlbum,D, produït i arranjat per Djavan i que comptava amb la participació d'artistes comZeca Pagodinho iMilton Nascimento.[8]
El cantant es va casar l'any 2000 amb Rafaela Brunini,[15] i és pare de la cantant Flávia Regina, dels músics Max i João Viana[8] d'Inàcio i de Sofia.[15]
El 2007, es va sotmetre a unaprova d'ADN per verificar la sevaascendència. Segons els resultats, l'ascendència materna africana i paterna europea revelaven un patró de la població brasilera, nascuda de la barreja decolonitzadors portuguesos ambindis nadius i dones africanes portades com aesclaves.[16] Les proves que examinaven la seva ascendència materna van revelar un conjunt deseqüències genètiques (haplogrup) que es troba predominantment a l'Àfrica occidental i amb pics de freqüència (17%) alSenegal,[17] mentre que l'examen del llinatge patern va identificar un haplogrup "típicament europeu i més característic delspaïsos del nord".[18]
|
|
|