Ladivisió de Corea (한반도 분단 encoreà) va ser un esdeveniment històric que, en el context de laSegona Guerra Mundial i la posteriorGuerra Freda, va portar a la fragmentació de lapenínsula de Corea en dosestats sobirans,Corea del Nord iCorea del Sud, la frontera dels quals es va fixar en elparal·lel 38° per un acord entre laUnió Soviètica (URSS) i elsEstats Units d'Amèrica (EUA).[1]
Per idea del general estatunidencDouglas MacArthur, l'octubre de 1943 els caps d'estat dels EUA i l'URSS es van reunir aMoscou i van acordar que l'URSS declararia la guerra a l'Imperi Japonès un cop hagués acabat el conflicte bèl·lic aAlemanya. Aquesta decisió venia afavorida per la creença que elJapó era més vulnerable pel nord, aManxúria i Corea, que pel sud, a lesFilipines, on estava guanyant les batalles.[2]
Dos dies després delbombardeig atòmic d'Hiroshima el 6 d'agost de 1945 per part dels EUA, l'URSS va declarar la guerra al Japó i l'endemà va atacar la península de Corea pel nord. Aquesta decisió va alarmar els EUA, que després dels bombardejos atòmics sobre el Japó ja no estaven tan interessats en l'entrada de l'URSS a la guerra.[3] Un dia després del segon bombardeig atòmic al Japó aNagasaki el 9 d'agost de 1945, EUA va enviar tropes aBusan, al sud de la península coreana. Corea, per part seva, comptava amb unaguerrilla d'ideologiacomunista que s'enfrontava al Japó i donava suport a les mesures de l'URSS.[1]
El 10 d'agost, en preparar larendició del Japó, la Divisió d'Operacions del Departament de Guerra dels Estats Units va triar el paral·lel 38° com a límit de la defensa del país. El 15 d'agost es va publicar la rendició.[3]Ióssif Stalin, en un clima de creixent tensió entre els EUA i l'URSS, va ordenar a les seves tropes que s'aturessin al nord del paral·lel 38°, mentre que les tropes estatunidenques estaven situades al sud.[1] Stalin va admetre la rendició del Japó i no va manifestar-se sobre la divisió de Corea i els EUA van interpretar aquest acte com una acceptacióde facto.[3]
El nord, que començaria a industrialitzar-se i a simpatitzar amb els soviètics, va fundar l'estat socialista de la República Popular Democràtica de Corea el 9 de setembre de 1948. L'URSS va reconèixer el seu govern com a únic legal per a tota la península.[1][4] Mentrestant, al sud, havia nascut la República de Corea,capitalista, el 15 d'agost del mateix any i l'ONU va organitzar-ne les eleccions.[1] El 1945 el 93% de la indústria de l'acer i el 86% de laquímica estaven a Corea del Nord, mentre que el Sud funcionava pràcticament només com a proveïdor d'aliments.[5][6]
La divisió va desembocar el 1950 en laGuerra de Corea, que va començar per la invasió del nord sobre el sud. Aquesta guerra va accentuar les diferències entre els EUA i l'URSS i va conduir indirectament a la regeneració econòmica del Japó.[7][1]
- ↑1,01,11,21,31,41,5Castillo, Santiago;La unificación de Corea: el epílogo de la "Guerra Fría", pp 71-75. Ed. Los Libros de la Catarata (2002).ISBN 978-84-83191439
- ↑Hawthorn, Geoffrey;Mundos plausibles, mundos alternativos: posibilidad y comprensión en la historia y en las ciencias sociales, pp 126-127. Ed. AKAL (1995).ISBN 978-0521476461
- ↑3,03,13,2Hawthorn, Geoffrey;Mundos plausibles, mundos alternativos: posibilidad y comprensión en la historia y en las ciencias sociales, p. 132. Ed. AKAL (1995).ISBN 978-0521476461
- ↑Valdés Phillips, Pablo / Salazar Sparks, Juan;Manual de política mundial contemporánea, p. 81. Ed. Andrés Bello (2.ª ed.,1987). Inscripción n.º 48.765.
- ↑Rangel Delgado, José Ernesto;Los vínculos, Corea del Sur-México: historia, política y economía, p. 80. Ed. UCOL (2007).ISBN 978-9706922816
- ↑López Villafañe, Víctor;México en la cuenca del Pacífico,, p. 218. Ed. UNAM (1996).ISBN 978-9683649430
- ↑Hawthorn, Geoffrey;Mundos plausibles, mundos alternativos: posibilidad y comprensión en la historia y en las ciencias sociales, p. 124. Ed. AKAL (1995).ISBN 978-0521476461