| Tipus | districte de l'Índia | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| País | Índia | ||||
| Estat federat | Bihar | ||||
Division of Bihar(en) | divisió de Purnea | ||||
| Capital | Purnia | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 3.264.619(2011) (1.011,03hab./km²) | ||||
| Llars | 647.777 (2011) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 3.229 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Fus horari | |||||
| Lloc web | purnia.nic.in | ||||
Eldistricte de Purnia odistricte de Purnea és una divisió administrativa de l'estat deBihar a ladivisió de Purnia. La capital és la ciutat de Purnea oPurnia. La superfície és de 3.229 km² i la població d'1.878.885 habitants (cens del 2001).
En total hi havia una municipalitat (Purnia) i Àrea Urbana (Purnia), dosNACs (Banmankhi i Kasba), 251Gram panchayats i 1.281 pobles. Està constituït per dues subdivisions (Purnia i Dhumdaha) i 14 blocs (blocks) de desenvolupament rural:
Tradicionalment el riuMahananda era considerat el límit de la colonització ària i la història del districte comença amb les lluites entre els habitants locals i els invasors occidentals. Segons elMahabharata el Mahananda formava el límit entre el regne d'Anga a l'oest iPundra o Paundravardhana (el país dels pods amb capital a Mahastan) aldistricte de Bogra. En temps de Buda al segle vi aC el territori va passar a Bimbisara, rei deMagadha i sembla que ja no va recuperar la independència; en endavant la seva història va lligada a l'imperi de Magadha i després alsguptes que ambSamudragupta (vers340) es van estendre cap aKamarupa (Assam) iSamatata (Bengala Oriental); l'imperi gupta fou destruït per la invasió dels hunsheftalites i Purnia va passar a mans de Baladitya, rei de Magadha, que estava aliat a altres reis entre els quals Yasadharman de l'Índia central; els aliats van derrotar i capturar al reiMihirakula. Més tard aquest rei va matar el fill de Vajra i net de Baladitya i va extingir la casa reial dels Duttess de Pundravardhana. Butivarman de Kamarupa possiblement va liquidar als guptes a la regió de Pundra-Vardhana al segle vi. Un relat sobre aquesta regió es troba en les notes del pelegri xinèsHiuen Tsian (Yuan-Chwang), que la va visitar el640.
A l'inici del segle VII sembla que la zona estava sota control de Sasanka, rei d'Aauda (que dominava Bihar i Bengala central), hinduista i enemic dels budistes, que va destruir l'arbre sagrat de Bodh Gaya i va trencar la pedra on estaven marcades les petjades de Buda aPataliputra, i va perseguir als monjos budistes fins alNepal.Harsha, l'emperador budista del segle VII (606-647), va combatre a Sasanka, i el620 el va derrotar; a la mort d'Harsa el647 el seu imperi es va desmembrar i Purnia va passar probablement a Magadha on regnava Adityasena.
Al segle ix va governar a Pundra i Anga ladinastia Pala i segurament d'aquest període és el monòlit trobat a la factoria de Darara a l'oest del districte. Al començament del segle xiii la part sud del districte britànic (el que avui és el districte de Purnia) hauria format part dels dominis de LakshmanSena que tenia capital aNadia, fins que fou conquerit perMuhammad-i-Bakhtyar Khilji al final del segle xii.
Al segle xvi fou part de l'Imperi Mogol formant un districte perifèric (Sankar Tejpur dins lasuba de Bengala), del qual els ingressos es gastaven protegint la zona dels atacs de les tribus salvatges del nord i est. Al començar el segle xvii va ser nomenat unfawjdar o governador militar amb títol denawab, reunint en la seva persona els deures militars de protecció de la frontera i el dret de recaptació; en aquest temps el punt més al nord de la frontera era a Jalalgarh a pocs quilòmetres al nord de la ciutat dePurnia; el primer fawjdar foi Ostwal Khan. Des de1722 el territori fou governat pelnawab Saif Khan, el més gran delsnawabs locals, que va estendre el territori pels quatre costats i va expulsar els nepalesos a 50 km al nord, a la moderna frontera, conquerint la pargana de Dharampur a l'oest delKosi, quedant inclosa alsarkar deMonghyr. Un dels seus successors, Shaukat Jang, cosí de Sraj al-Daula, es va guanyar l'enemistat dels que havien servit a l'anterior nawab i l'odi del poble; entre els seus partidaris hi havia el futur nawab Mir Jafar Khan que va anar a Purnia i va donar informes de mala administració de Siraj, i va demanar a Shaukat de marxar a Murshidabad i prendre el poder, cosa que de fet Sgaukat desitjava. Va esclatar la guerra peròSiraj al-Daula, envalentit després de la conquesta deCalcuta i la tragedia del Forat Negre, va marxar ràpidament a Purnia (1757) per anticipar-se a l'atac i va obtenir una notable victòria aNawabganj en part per la incapacitat de Shaukat Khan, que va morir a la lluita després de només 9 mesos al poder. Siraj va entrar a Purnia dos dies després; es van nomenar governadors militars provisionals
El1765 eldiwan (govern) de Bengala, Bihar i d'Orissa (aquest en part nominalment) fou cedit als britànics però va restar en estat de descontrol fins al1770 quan fou nomenat un oficial anglès (Ducarrel) com a superintendent que va substituir al governador local Muhammad Ali Khan. En aquest any1770 una gran fam va afectar el territori i més d'un terç dels habitants van morir (no hi va haver altres grans fams però si diverses escassetats). El districte inicial va quedar reduït per la formació (amb territoris d'aquest i altres districtes) deldistricte de Malda (1813) i posteriorment per consolidar eldistricte de Bhagalpur a la frontera occidental.
El1857, durant el motí, dos partides d'amotinats van entrar aPurnia però foren expulsats cap alNepal per l'acció del comissionat George Yule, abans de poder fer res.
El districte fou part de ladivisió de Bhagalpur de Bengala. La població era:
Administrativament estava format per tres subdivisions:
La subdivisió de Purnea tenia una superfície de 6.659 km² i la població el1901 de 838.333 habitants. Ciutats principals eren Purnea i Katihar; els mercats eren aquestes dues, Kasba, Phulbaria, Ichamati i Barsoi i la població de Karagola on es feia una fira. Hi havia 1.528 pobles.
Les ciutats principals del districte erenPurnea (capital del districte i de la subdivisió del seu nom amb 14.007 habitants el 1901), Kishanganj i Katihar (enllaç ferroviari). La llengua principal a l'est del Mahananda era elbengalí i a l'oest elbihari; segons el cens del1901 els parlants de bengalí només eren el 5% però això sembla poc probable i podrien ser un terç. A l'est del mateix riu la religió era l'islam (dos terços) i a l'oest l'hinduisme (dos terços tanmateix); el total els hindús eren el 57,6% i els musulmans el 43,3%. Les castes principals eren elsahirs, elsgoales i elsgangais o ganeshs. El 71% de la població vivia de l'agricultura i el 12% de la indústria (el comerç només afectava al 0,5%).
El1912 es va formar la província deBihar i Orissa i el1936 la deBihar. El districte formava la part submontanyosa anomenada North Bihar entre elGanges i elNepal però la major part del terreny era pla destacant entre les muntanyes la de Manihari al sud, derivada deChhota Nagpur. El riuKosi formava el límit oriental de la subprovíncia o comissionariat deBihar, i encara que la part oriental era de població bengalina va quedar inclosa a Bihar i Orissa el1912 i a Bihar el1936, igual que la resta de la divisió de Bhagalpur. Els rius principals a més del Kosi, són tots tributaris del Ganges destacant el Mahananda, elPanar (del que se separen el Monain i el Bhisna), elSaura, i elKankai.Mahatma Gandhi va visitar el districte el 1929, i es va entrevbistar amb el raja deNazargunj fent mítings a Kisahnganj, Bishnupur, Araria i Purnia (ciutat).
Fins al1951 la superfície era propera als 13.000 km² (12.934 km² el 1901 i 12.784 km² el 1951). El1951 quan tenia 2.525.231 habitants, es va separar el districte de Katihar quedant reduït el districte a 7.943 km². El1990 es van separar dos nous districtes: eldistricte d'Araria i eldistricte de Kishanganj, quedant reduït (després d'uns ajustos) als 3.229 km² actuals.
