Unadistribució de programari és el conjunt format pelnucli del sistema operatiu okernel, un seguit deprogramari amb el qual l'usuari pugui treballar i diferents aplicacions que permeten fer la instal·lació, la configuració i el manteniment d'un sistema informàtic. Aquestes últimes són aportades pels desenvolupadors d'aquella distribució i són els que la diferencien de les altres.Inicialment les distribucions es limitaven a recopilarprogramari, empaquetar-lo en disquets o CD-ROM i redistribuir-lo o vendre'l. Ara les grans distribucions són potents empreses que competeixen entre si per incloure l'últim programari, amb instal·lacions gràfiques capaces d'autodetectar elmaquinari i que instal·len un sistema sencer en uns quants minuts.
Actualment les distribucions que fan servirLinux com anucli del sistema operatiu són les més nombroses. N'hi ha més de 300 en desenvolupament actiu i la seva mida varia dràsticament, des d'undisc floppy (1.44MB) per efectuar tasques de rescat i manteniment fins diversos DVDs (més de 8Gib.) plens de programari addicional sovint amb llicències deprogramari lliure icodi obert que permeten la seva redistribució amb molt poques restriccions.
Entre les distribucionsGNU/Linux estrictament basades enprogramari lliure destaquen el projecteDebian,Gobuntu iGentoo. No tenen interessos comercials ni empresarials. Són els seus propis usuaris, molt actius, qui mantenen voluntàriament la distribució de manera comunitària, incloses totes les seves estructures de decisió i funcionament. El seu objectiu és recopilar, difondre i promoure l'ús delprogramari lliure.
Altres distribucionsGNU/Linux són desenvolupades i distribuïdes per grans empreses, aquestes basen les seves fonts d'ingressos majoritàriament en el suport tècnic, donat que gairebé la totalitat del programari que distribueixen es pot descarregar lliurement de la xarxa. En aquest grup trobem distribucions molt populars comRed Hat,SuSE,Mandriva,Ubuntu.
A més de les distribucions instal·lables deGNU/Linux, també existeixen distribucions que es poden executar directament des del CD-ROM, sense necessitat d'instal·lació. Són les anomenadesLive-CD
En aquest grup deLive-CDs podem trobar laCàtix (amb el suport, entre d'altres de l'ajuntament deBarcelona) i que inclou la majoria dels programes d'ús més freqüent traduïts al català.
Les distribucions que fan servir elnucli del sistema operatiuBSD (acrònim deBerkeley Software Distribution) es basen majoritàriament en programari decodi obert (amb llicènciesBSD) i moltes vegades només distribueixenprogramari lliure (amb llicències com laGPL) en cas de no tenir cap altra opció. Les més importants són:
FreeBSD, el més conegut i utilitzat, sobretot en servidors.
NetBSD, que es pot utilitzar en un gran nombre d'ordinadors diferents.
OpenBSD, que té l'objectiu d'esdevenir tan segur com sigui possible.
Distribucions segons el seu model de desenvolupament
Segons el model de desenvolupament seguit, podem distingir tres tipologies de distribució: versions successives, d'alliberament continu i immutables.
Les distribucions que disposen de versions successives acostumen a treure llançaments cada sis mesos o més, augmentant un número a cada nova versió. És el cas deDebian i la seva derivadaUbuntu.
Les distribucions d'alliberament continu són les que actualitzen els seus components poc després de ser alliberats. No s'ha d'actualitzar la distribució d'una versió principal a la següent perquè la distribució continua obtenint les actualitzacions regularment. És el cas d'Arch Linux i la seva derivadaManjaro.[6]
Les distribucions immutables empren tecnologies que permeten anar afegint capes a un sistema base inalterable i idèntic per a totes les instal·lacions de la distribució. Tradicionalment, s'enfocaven a un mercat professional, però cada cop més es dirigeixen a l'usuari d'escriptori comú. És el cas de Fedora Silverblue, OpenSUSE Micro,Endless,Vanilla OS oBlendOS.[7][8][9][10]
Les meta-distribucions són aquelles que permeten als usuaris utilitzar característiques d'altres distribucions que solen ser mútuament excloents. És el cas deBedrock Linux o BlendOS.[11] Un sistema operatiu que pot contenir qualsevol distribució Linux dins d'ell.[12]
Un cas a part ésQubes OS, que fins i tot pot incloure Windows emprant tecnologia de virtualitzacióXen.[8] Divideix el sistema en compartiments estancs sense cap contacte entre ells. Aquestes seccions s'anomenen qubes. Tots els qubes són accessibles des de l'escriptori.[13]
.svg){kind=logo}
