Enpsicoanàlisi, lasexualitat infantil es pot descriure com unadisposició perversa polimorfa en la mesura en què es troba sotmesa al joc de pulsions parcials, íntimament lligada a la diversitat dezones erògenes i mentre es desenvolupa abans d'establir-se les funcions genitals pròpiament dites.[1] Segons diuFreud enTres assaigs sobre teoria sexual:
És instructiu que sota la influència de la seducció, l'infant es puga convertir en un pervers polimorf, i siga desencaminat a practicar totes les transgressions possibles. Açò demostra que té en la seua disposició l'aptitud per fer-ho; aquestes transgressions xoquen amb poques resistències perquè, segons siga l'edat de l'infant, no s'han erigit encara o s'estan construint els dics anímics contra els excessos sexuals: la vergonya, el fàstic i la moral. (...) és impossible no reconéixer alguna cosa comuna en tots els éssers humans, que s'origina en la uniforme disposició a totes les perversions.[2]