Ladiscriminació lingüística, actualment també coneguda com aracisme lingüístic,[2][3] és qualsevol forma d'odi materialitzada com amenyspreu, aversió, desatenció,represàlia orepressió contra una persona o col·lectiu i per raó de la seva llengua, sigui lamaterna o aquella adquirida en un territori o context determinats. És una definició que també s'aplica, especialment, contra aquelles llengües definides com aautòctones (equivalents allengües pròpies),regionals,minoritàries ominoritzades i contra llurs parlants.[4][5][6]
Tot i que històricament ha rebut menys atenció que altres formes de discriminació, el lingüístic és un tipus de bandejament prohibit per lalegislació internacional i explícit en diversos articles delPacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966.[7] Alhora, la llengua és habitualment un dels indicadors més significatius de les discriminacions per raó d'origen i d'ètnia —també prohibides pel dret internacional i per laDeclaració Universal dels Drets Humans.[8]
| « | En els Estats on existeixen minories ètniques, religioses o lingüístiques no es pot negar a les persones que pertanyin a aquestes minories el dret que els pertoca en comú amb els altres membres del seu grup, a tenir la seva pròpia vida cultural, a professar i a practicar la seva pròpia religió i a fer ús del propi idioma. | » |
| — Article 27 delPacte Internacional de Drets Civils i Polítics[9] | ||
La discriminació lingüística ha estat contínua al llarg de la història. Tanmateix, durant el segle xxi s'ha inclòs com a part d'una crisi lingüística mundial que afecta bona part dels idiomes aborígens del món i que està estretament relacionada amb les llengüesamenaçades i classificades enperill d'extinció.[10][11] En aquest sentit, elcatalà ha estat una de les llengües més àmpliament estudiades per lalingüística d'arreu del món com a idioma minoritzat pel racisme lingüístic (vinculat al concepte ètnic) al llarg de la història i fins a l'actualitat.[3][12][13][14]
Convé no confondre el concepte de discriminació lingüística amb els termes «assetjament lingüístic» o «abús lingüístic». Aquests darrers fan referència a l'ús del llenguatge (oral o escrit) per a degradar personalment o proferirinsults i en el context d'unajerarquia o asimetria declasse social, situació laboral,gènere o quant a extralimitacions i pressions sexuals. L'assetjament lingüístic, de fet, pren la seva existència de les definicions d'assetjament sexual.[15]
La discriminació d'una llengua, en cadascun dels seus nivells, desencadena situacions comunitàries àmpliament estudiades i documentades per lasociolingüística. Les conseqüències primerenques i més habituals de l'aversió i repressió contra una llengua són la sevaestereotipació,[16] lapèrdua de prestigi i l'adopció d'una condicióbilingüe forçada, atès que hi ha l'adopció d'unes connotacions negatives com a llengua marcada.[17] Consegüentment, la discriminació esperona que els parlants limitin la seva parla entorn de la llar o als espais no públics, una submissió que es coneix com adiglòssia.[18][19] Les conductes discriminatòries cap a una comunitat de parlants sostingudes en el temps, endemés, poden afectar les cadenes detransmissió lingüística intergeneracional i perpetrar, a llarg termini, unasubstitució lingüística i fins i tot l'extinció de la seva llengua amb una reducció de ladiversitat lingüística.[11]
Quan la discriminació lingüística assoleix quotes extremes com la imposició d'una sola llengua majoritària allà on n'hi ha d'autòctones minoritàries,[20] la prohibició explícita en àmbits educatius i deserveis bàsics,[21] larepressió política ipolicial, els càstigs físics (com lavergonha) o és part d'unaplanificació lingüística concreta per tal de residualitzar-la o eliminar-la, es parla degenocidi lingüístic.[10][22] Atès que és la destrucció parcial del costumari i de l'ideari comunicatiu d'una societat, les discriminacions per llengua que conformen un genocidi lingüístic són englobades com aetnocidi.[21][20][10] Un cop desposseïda del seus drets comunicatius i d'aprenentatge, el bandejament absolut de la llengua d'aquesta societat esdevé un mecanisme que ha sostingut històricament els valors simbòlics delcolonialisme i ha propiciat desigualtats com unamà d'obra barata i dòcil durant llargs períodes.[16]
Contràriament, molts territoris i nacions han endegat, al llarg de la història, polítiques d'acció i de reversió contra la discriminació lingüística. Unides a la consciència col·lectiva per a la protecció de ladiversitat lingüística i l'assumpció que totes les llengües són capaces de rearmar-se amb autenticitat i caràcter de rigor,[23] permeten d'afaiçonar estratègies pro-drets humans del que es coneix com arevitalització lingüística, que quan s'aplica a esferes socials, acadèmiques, educatives concretes rep el nom denormalització lingüística.[6][24][25]
Entre els diversos subtipus de discriminació lingüística, un dels més importants és laglotofòbia, a través de la qual s'estableix un perfil lingüístic i estereotipat d'un individu per motiu dels seus trets idiomàtics (l'accent, lavariant dialectal o els usoslèxics).[26] Diversos autors han estudiat considerablement que molts dels tipus de discriminació lingüística glotofòbica estan molt vinculats albilingüisme; s'empeny als parlants amb el perfil lingüístic de la llengua marcada a un estrat social més baix, menys honorífic i amb menys expectatives d'ascens social.[19]
Històricament, el bandejament de comunitats per raó del seu idioma ha estat una característica intrínseca tant delcolonialisme com també delpostcolonialisme. L'estratificació lingüística d'un grup social oprimit, colonitzat oesclavitzat amb una llengua nadiua, però que es veu forçat a haver de parlar lallengua dominant que li és aliena (la del seu repressor) constitueix els anomenatspidgins.[19] Aquest tipus de dialecte obligat no és per defecte cap llengua materna, sinó la de la primera generació discriminada. Un cop aquests tretssintàctics, lèxics ifonètics es transmeten generacionalment, es parla dellengua criolla. Nogensmenys, els parlants nadius criolls també veuen perpetuada la mateixa discriminació, puix que la llengua que parlen ja té connotacions negatives i d'inferioritat social.[19]
En l'àmbit europeu, la manca de serveis públics en lallengua autòctona iminoritzada d'un territori provoca creixents situacions de disparitat, tant en el tractament sociopolític de l'idioma en qüestió, com també en una pèrdua progressiva de conscienciació sobre l'impacte que suposa la desprotecció de drets dels seus parlants. La no implementació del seu ús contravé laCarta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i, per tant, també constitueix un tipus ben parametritzat de discriminació lingüística.[27]
PDF). Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans.Generalitat de Catalunya, 10-2008 [Consulta: 2 juny 2023]. PDF). Cognitive processing in bilinguals. Elsevier, 1992, pàg. 3-14. PDF) (en anglès). Journal of Human Rights, 16, 2017, pàg. 578.