| Dades | |
|---|---|
| Tipus | òrgan col·legiat |
Unadiputació és un òrgan col·legiat que té com a missió assumir les facultats que corresponen a les cambres legislatives quan aquestes han estat dissoltes. Històricament, s'han creat diferents diputacions amb diferents propòsits.
La Diputació de Comerç exercia les funcions deConsolat de Mar a les ciutats que no en tenien, actuant conjuntament amb l'alcalde. Va ser creada perCarles III el1773.
Amb el nom deDiputació del Principat de Catalunya es va dirigir la representació catalana a les primeres corts espanyoles realitzades a Madrid el1789, mostrant així el rebuig als decrets de Nova Planta de1716.
La Diputació General de Catalunya va ser un organisme consultiu creat pel pretendentCarles de Borbó i Àustria-Este, entre1874 i1875 durant laTercera Guerra carlina. La va presentar com un primer pas per restablir lesconstitucions catalanes.
La Diputació Provisional de la Generalitat de Catalunya va ser l'organisme constituït per representants de cadapartit judicial de Catalunya que va aprovar, el1931, l'Estatut de Núria.
La Diputació provincial és un organisme d'administració local de l'estat espanyol. Van ser creades el1812 amb laConstitució de Cadis. Entre d'altres, es van crear laDiputació Provincial de Catalunya, la de València i la de Mallorca. El1814,Ferran VII les va abolir, i van ser restablertes amb la divisió provincial del1833. Entre el1914 i el1925, les quatre diputacions provincials catalanes es van unir en laMancomunitat de Catalunya. Entre el1931 i el1939, van ser substituïdes per la Generalitat de Catalunya. La Diputació Provincial de les Illes Balears va desaparèixer amb la creació delConsell General Interinsular i delsconsells insulars el 1979.[1]
A partir de la Sentència del Tribunal Constitucional 27/1987, de 27 de febrer, que va establir que ni l'Estat central ni les comunitats autònomes poden sotmetre l'autonomia de les diputacions provincials, diverses comunitats autònomes van aprovar normes que regulaven les relacions amb aquestes.[2]
