A lamitologia grega, elsDioscurs[1][2][3] (engrec Διόσκουροι,Dióskuroi, "fills de Zeus") són els fills deZeus iLeda:Càstor iPòl·lux (també ditPolideuces). La forma singular Διόσκουρος (Dióskouros), o Διόσκορος (Dióskoros), només apareix en els escrits delsgramàtics; els escriptorsllatins utilitzen de vegadesCastors per als dos germans.[4]
Són germans d'Hèlena i també deClitemnestra. Però Leda estava casada amb el reiTindàreu deLacedemònia i la nit en què Zeus es va unir a Leda sota la forma d'uncigne, ella també es va unir amb el seu marit humà, i les dues parelles de bessons que van néixer s'atribueixen així: Pòl·lux i Hèlena a Zeus i Càstor i Clitemnestra a Tindàreu. De vegades els Dioscurs són anomenats Tindàrides o fills de Tindàreu. Una altra tradició diu que les dues parelles de bessons van néixer cadascuna d'un ou post per Leda després de la seva unió amb Zeus transformat en cigne. El lloc del naixement normalment és al montTaíget, aLacedemònia. Els Dioscurs són heroisdoris, i això explica alguns aspectes de la seva llegenda on apareixen lluitant contra l'atenèsTeseu. Quan Teseu iPirítous van anar a l'Hades per a aconseguirPersèfone, els Dioscurs van anar a devastar l'Àtica perquè Teseu havia raptat la seva germana Hèlena i l'havia tancada a la fortalesa d'Afidna. Com que Teseu no hi era, van devastar el país fins queAcadem els va revelar on era Hèlena. Però els Dioscurs van portar presonera cap a Esparta la mare de Teseu,Etra. A més, van fer fora els fills de Teseu del tron d'Atenes i hi van posar en el seu lloc aMenesteu.
Els Dioscurs van participar en l'expedició delsargonautes i es van distingir en la lluita contra el rei delsbèbricsÀmic. Van ser presents també en la cacera delsenglar de Calidó i van ajudarJàson iPeleu a saquejarIolcos.
Tindàreu tenia dos germans,Afareu iLeucip. Afareu tenia dos fills,Idas iLinceu que estaven promesos amb les dues filles de Leucip, lesLeucípidesFebe iHilaïra. Càstor i Pòl·lux van ser convidats al casament i van raptar les noies. Això va provocar una lluita en la qual van morir Càstor i Linceu. Però una altra versió més coneguda explica que sens dubte els Diòscurs van raptar les Leucípides, però van tenir-hi fills i els cosins no s'hi van oposar. Al contrari, van organitzar en comú una sortida per robar bestiar a l'Arcàdia, però tots quatre van discutir sobre el repartiment del botí. Els Dioscurs van preparar una emboscada als seus cosins, però Càstor va morir a mans d'Idas i Pòl·lux matava Linceu i rebia una ferida. Zeus va fulminar Idas amb un llamp i es va endur Pòl·lux a l'Olimp, però aquest no va acceptar la immortalitat si el seu germà Càstor es quedava a l'Hades. Zeus va permetre llavors que tots dos estiguessin amb els déus però en dies alterns.
En les llegendes romanes els Dioscurs apareixen lluitant al costat dels romans a labatalla del llac Regillus, i van anar aRoma a anunciar la victòria. Van abeurar els seus cavalls a la fontJuturna. Lanimfa d'aquesta font era considerada la seva germana. Al costat d'aquesta font Juturna van tenir un temple, no gaire lluny del temple deVesta.
Elnom Pòl·lux és una deformació popular itàlica del grecPolideuces. Els dos germans foren famosos, el primer com a genet i guerrer i el segon com a boxador.
També s'anomenavendioscurs elsfocs de Sant Elm de dues puntes, que eren un bon presagi pels mariners.[5]
Segons el poeta llatíCiceró, a la seva obraDe Natura Deorum, van existir fins a tres generacions diferents de Dioscurs:[6]
Els primers Dioscurs, tres en nombre, s'anomenen 'Anactes' a Atenes (Tritopàtre, Eubuli iDionís), van néixer d'un antiquíssim reiJúpiter (Zeus) i deProsèrpina (Persèfone).
Els segons Dioscurs, només dos, Càstor i Pòl·lux, van néixer de Júpiter i deLeda.
Els tercers Dioscurs, de nou tres, anomenats per alguns Alcón, Melamp i Tmolos, són fills d'Atreu, el nascut dePèlops.
↑Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.).Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle II dC (en grec - català). Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, pàg. 633.ISBN 9788441224223. «Ἑλένη = Hèlena»
↑Parramon i Blasco, Jordi.Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997.ISBN 8429741461.
↑Grimal, Pierre.Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 142.ISBN 9788496061972.
