Els Flavis van aconseguir el poder amb Vespasià, que va aprofitar la situació de crisi després de l'«any dels quatre emperadors», per a reconstruir l'autoritat de l'Imperi.[1]
Després de la caiguda deGalba i més tard la d'Otó,Vitel·li va arribar al tron imperial durant l'any 69. La seva proclamació no va agradar a les legions estacionades a les províncies orientals, que van proclamar el seu comandant Vespasià com a nou emperador. LaSegona batalla de Bedríacum, lliurada aBedríacum va decantar la victòriade manera decisiva a favor de les forces de Vespasià, que van entrar a Roma el20 de desembre. L'endemà, elSenat Romà el va declarar oficialment emperador, iniciant la dinastia Flàvia. La dinastia va durar poc, però durant el regnat dels Flavis van tenir lloc alguns fets històrics, econòmics i militars de gran significat.[2][3]
Els Flavis van restablir l'ordre en les finances de l'Estat, esgotades perNeró i van aconseguir d'esborrar amb la pau el malson de les lluites internes. Vespasià es va mostrar molt eficient durant el seu regnat. Va aixafar laGran Revolta Jueva,[4] va omplir les arques de l'Estat i es van reparar les destrosses de la guerra civil. Sota aquesta dinastia es va erigir elColiseu, probablement el monument antic més impressionant que ha sobreviscut fins avui. Des de l'inici del seu mandat, Vespasià va associar els seus dos fills Titus i Domicià al tron, amb els títols deCèsar. Entre tots tres van monopolitzar els consolats, cosa que els permetia actuar amb la màxima llibertat. Va construir l'anomenatForum Pacis, una gran plaça, separada delFòrum d'August i del de Cèsar per la via de l'Argilet, que comunicava elFòrum Romà amb laSubura.
Titus, després de la mort de Vespasià el 23 de juny de 79, va governar amb gran acceptació iSuetoni[5][6] i altres historiadors contemporanis el van considerar un bon emperador. Va iniciar un programa de construcció d'edificis públics a Roma, i va completar la construcció del Coliseu l'any80. Va alleujar amb grans recursos les destrosses provocades per dos desastres, l'erupció del Vesuvi del 79, i l'incendi de Roma del 80. Va reactivar la pràctica delculte imperial, va divinitzar el seu pare i iniciar la construcció del que més tard es convertiria en eltemple de Vespasià, que va acabar Domicià. També va construir les anomenadesTermes de Titus. Després de dos anys de regnat, Titus va morir inesperadament d'una febre el13 de setembre de l'any81, i va el senat romà el va divinitzar.[6]
Domicià va ser declarat emperador per laGuàrdia Pretoriana l'endemà de la mort de Titus, iniciant un regnat que va durar més de quinze anys. Va ampliar les defenses de les fronteres de l'Imperi i va iniciar un programa de construcció massiva per restaurar la ciutat de Roma. En honor del seu pare i del seu germà va construir l'Arc de Titus, al sud-oest del Forum. ABritànnia,Gneu Juli Agrícola va expandir l'Imperi Romà fins a l'actualEscòcia, però aDàcia, l'emperador no va poder aconseguir una victòria decisiva en la guerra contra elsdacis. El18 de setembre de l'any96, Domicià va ser assassinat per funcionaris de la cort, i amb ell es va acabar la dinastia Flàvia. El mateix dia, el va succeir el seu amic i consellerNerva, que va fundar ladinastia Antonina, de llarga durada. La memòria de Domicià va ser condemnada a l'oblit (Damnatio memoriae) pel Senat romà, amb qui va mantenir una relació difícil durant tot el seu regnat. Alguns autors favorables al senat, comTàcit,Plini el Jove iSuetoni van contribuir amb les seves històries a formar la imatge d'un Domicià tirànic, cruel i paranoic. La història moderna ha rebutjat aquests punts de vista.[3][6]
