| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1881 Màlaga (Espanya) |
| Mort | 1959 (77/78 anys) Tolosa (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, psiquiatre, traductor |
Diego Ruiz i Rodríguez (Màlaga,1881 –Tolosa de Llenguadoc,1959), fou unpsiquiatre,escriptor,filòsof iperiodista.[1] Llicenciat enmedicina a Barcelona, s'especialitzà en psiquiatria a l'estranger, essent nomenat director del manicomi deSalt (1909-1910).[2] Escriví en català, castellà, alemany i italià sobre filosofia, sociopolítica i medicina, i en l'àmbit literari fou autor de contes.[1][2] Molt actiu en la vida intel·lectual i social catalana: impulsà associacions, freqüentà tertúlies, donà conferències i col·laborà habitualment en diaris i revistes.[1] Personatge controvertit i extravagant, mantingué durant un temps amisat ambPrudenci Bertrana qui no obstant, posteriorment, el convertí en personatge literari aJo! Memòries d'un metge filòsof, on quedava ridiculitzat.[2] El 1907 traduí al castellàDel asesinato considerado como una de las bellas artes, deThomas de Quincey, i el 1908 laBiblioteca Popular dels Grans Mestres publicà una versió seva en català deMacbeth, deShakespeare, no gaire fidel a l'original segons els crítics.[1] Era nebot del metgeRafael Rodríguez Méndez germà de la seva mareCarmen Rodríguez Méndez presidenta delHelenico Foot-ball Club l'any 1913 essent la primera dona a presidir un club de futbol a l'Estat espanyol.[3]
