 | Per a altres significats, vegeu «Dido (desambiguació)». |
  | |
| Tipus | personatge de la mitologia grega |
|---|---|
| Context | |
| Present a l'obra | Eneida,Dido i Enees,Les Troyens,Didone(en) ,Didon(en),Didone abbandonata(en),Didone abbandonata(en),La Divina Comèdia iCivilization V |
| Dades | |
| Espècie | púnics |
| Gènere | femení |
| Ocupació | governant |
| Religió | religió a Cartago |
| Nacionalitat | Fenícia iImperi Cartaginès |
| Naixement | Tir |
| Mort | Cartago |
| Causa de la mort | mort a la foguera iapunyalament |
| Família | |
| Parella | Enees |
| Cònjuge | Sychaeus(en) iAcerbes |
| Pare | Mattan I,Belos iAgènor |
| Germans | Anna(en) iPigmalió |
| Altres | |
| Càrrec | reina regnant |
Dido (enllatí:Dido, -ūs/-ōnis, de vegades adaptat en català com aDidó[a]; engrec antic:Διδώ, -οῦς), també anomenadaElissa (delfenici
), va ser, segons el mite, la primera reina i fundadora deCartago.
Segons la llegenda, Dido era una princesafenícia filla del rei deTir que va fugir del seu germàPigmalió, que conspirava pel poder, i va desembarcar a la costa de l'actualTunísia, on fundà Cartago.[1] La vida de Dido se situa entorn del800 aC; Pigmalió fou rei deTir del821 al 774 aC.
El relat més antic que es conserva és el dePompeu Trogus, a través de l'epítom deJustí, i diu que, a la mort del reiMutgo (Matgenus o tambéMethres, segons la variant textual) deTir (identificat ambMattan I;Belos segons Virgili) fou proclamat el seu fillPigmalió, i la seva filla Elissa (Dido) es va casar amb el seu oncleAcerbes, sacerdot d'Hèrcules, la funció principal del regne. Acerbes tenia un gran tresor que ningú més coneixia, però Pigmalió se'n va assabentar i va fer matar el seu oncle. Dido, que havia tingut un somni premonitori, va fer preparatius per sortir del país, però va fer veure que acceptava els fets i que aniria a casa del seu germà. Amb els criats encarregats de fer el trasllat de residència i alguns nobles tirians amics, van sortir amb vaixell a la recerca d'una nova terra, i primer van arribar aXipre, on es va unir un sacerdot deZeus amb la dona i fills, i on van agafar vuit dones per fer de parelles dels que no en tenien.
Mentrestant, Pigmalió va enviar a perseguir la seva germana, però la seva mare l'en va dissuadir, i així ella va arribar amb seguretat a la costa d'Àfrica, on es va trobar amb el gran rebuig inesperat dels poblesamazics. Gràcies a la seva habilitat va aconseguir, no obstant això, fundar la ciutat de la manera següent:
Va demanar terres al cap de la tribu que governava els terrenys que després serien Cartago, anomenatIarbes, qui li va prometre, astutament, que rebria tanta terra com abastés una pell de bou. Dido va tallar la pell de bou en tires finíssimes, les va posar l'una al costat de l'altra i, d'aquesta manera va poder cobrir una gran parcel·la de terra que fou elturó de Birsa, que vol dir 'turó de la pell del brau'. En aquest fragment de la costa es va construir, segons la llegenda, elBirsan, una fortalesa protegida amb murs que seria l'embrió del centre de comerç fenici que esdevindriaCartago i es trobava damunt del port de la ciutat. L'assentament aviat va esdevenir una ciutat comercial i, a canvi d'un tribut anyal, els libis li van permetre construir la ciutat de Cartago.
Iarbes va demanar la mà de Dido i va amenaçar amb la guerra si li era rebutjada. Els delegats cartaginesos van comunicar a la reina la petició dient que el rei demanava alguna persona per ser instruït i que no li la podrien donar perquè no hi hauria ningú a la ciutat disposat a fer aquest sacrifici, i Dido els va renyar dient que qualsevol ciutadà havia d'estar llest per fer aquest sacrifici; els delegats, llavors, li van dir a la reina que el que volia Iarbes era la seva mà i que hauria de fer el sacrifici. Va demanar tres mesos de temps i al final d'aquests, en una cerimònia suposadament per acomiadar-se del seu primer marit i preparar-se per a les noves noces, es va suïcidar clavant-se una espasa al pit.
A més a més, per aVirgili, Dido també està relacionada ambEnees: durant la fugida deTroia, una tempesta empeny Enees a la costa de la nova ciutat deCartago, la reina de la qual, Dido, l'acull com a convidat. A causa d'un complot deVenus, la mare d'Enees, Dido s'enamora bojament d'ell. PeròZeus recorda aleshores a Enees els seus deures i ell abandona Cartago, cosa que duu Dido a suïcidar-se. Així i tot, ella jurà venjança i establí, d'aquesta manera, la base del conflicte posterior entreRoma i Cartago. La consumació literària d'aquesta història és coneguda per l'Eneida, el mite de la fundació de l'Imperi Romà, i ha estat perpetuat per moltes obres posteriors, entre les quals hi ha l'òperaDido i Enees deHenry Purcell.
