 | Per a altres significats, vegeu «Devesa (desambiguació)». |
Ladevesa ovedat és l'aprofitament agroforestal tradicional com apastura deboscos aclarits sovint d'alzines iroures, però també d'altresarbres.[1][2] La paraula prové del llatí medieval defensa pel fet que generalement eren tancades, privades o prohibides a terceres persones.[3] N'hi havia que pertanyien al senyor o un monestir, altres eren un bé del comú d'una comunitat de veïns o d'un municipi. Té origen en lareconquesta, quan una part del terreny recuperat era tancat i dedicat a pastura per a les vacades.[1] Era una resposta al deforestació descontrolada per garantir un subministrament de llenya, fusta, carbó, caça i pasturatges on ningú més tingués accés sense autorització.[4]
.jpg)
Les deveses ocupen encara avui una part important delpaisatge de l'oest de lapenínsula Ibèrica. Constitueixen un aprofitament agrícola extensiu. Ocasionalment es fa un conreu d'herbàcies entre els arbres. La pastura comprèn les herbes que creixen a redós dels arbres i lesaglans a partir de latardor. Durant l'estiu la producció vegetal en unclima mediterrani és mínima. Tenen un paper important en la cria deporcs ibèrics, que han de pasturar en llibertat a la devesa, condició indispensable segons la normativa per a les millores categories de qualitat depernil ibèric.[5]
Els animals que pasturen tradicionalment les deveses acostumen a serporcs de raça ibèrica,bovins de races extensives ioví.[6]
