Nascut el7 d'octubre de1931 a la població sud-africana de Klerksdorp, va emigrar amb la seva família als dotze anys aJohannesburg. Tot i que volia sermetge, va orientar la seva educació a l'ensenyament a causa que la seva família no podia pagar-li els estudis. Va llicenciar-se el1953 a la Universitat Bantu dePretòria; fou posteriorment mestre de secundària a l'Institut Bantu de Johannesburg, on va estar fins al1957. Aquell any dimití del càrrec; denuncià la precarietat de l'ensenyament dels negres. Va continuar els estudis deteologia i el1960 fou ordenat sacerdot anglicà.
El president Mas lliura el Premi Internacional Catalunya a l'arquebisbe sud-africà Desmond Tutu
Entre1962 i1966 viatjà aLondres, on rebé un màster en teologia; retornà posteriorment al seu país. A partir d'aquell moment realitzà conferències en les quals denunciava la precarietat de la situació dels negres al seu país; denuncià que la situació d'aparent cordialitat entre blancs i negres podia esclatar en qualsevol moment. El 1972 fou designat vicedirector del fons teològic d'educació delConsell Mundial d'Esglésies, i al seu retorn a Sud-àfrica el1975 fou ordenatbisbe de l'Església anglicana, el primer negre a ser-hi ordenat.
El 1976 es dugueren a terme lesprotestes de Soweto per l'obligació de l'ús de l'afrikaans com a llengua d'instrucció en escoles negres, i es convertí en una revolta massiva contra l'Apartheid, revolta en la qual Tutu prengué part i va donar suport al boicot econòmic al seu país.[cal citació]
Bisbe de Lesotho entre 1976 i 1978, fou nomenat aquest últim any secretari general del Consell sud-africà d'Esglésies;[2] continuà així la lluita contra l'Apartheid amb l'acord de gairebé totes les esglésies. Tutu va advocar constantment per la reconciliació entre tots els partits implicats en l'Apartheid; denuncià constantment el govern blanc per la seva política racista, però també condemnà grups antiapartheid que propiciaven actuacions violentes i terroristes, com elCongrés Nacional Africà i diversos grups comunistes.[cal citació]
El 16 d'octubre de 1984 li fou concedit elPremi Nobel de la Pauper la seva constant lluita contra l'Apartheid.[2]
El 8 de maig de 2014 laGeneralitat de Catalunya li concedí elPremi Internacional Catalunya per «la seva vigorosa i constant lluita per la justícia social i la millora de les condicions dels oprimits, des d'una integritat, un coratge i una capacitat excepcionals».[4][5] El novembre de 2014 va signar el manifest «Deixin votar els catalans», juntament amb altres personalitats internacionals.[6]
