| |||
  Desembarcament de Barcelona Desembarcament de Barcelona (Catalunya 1659-1716) | |||
| Coordenades | 41° 24′ 07″ N, 2° 10′ 17″ E / 41.40194°N,2.17139°E /41.40194; 2.17139 | ||
|---|---|---|---|
| Part de | |||
| $0 | France–Habsburg rivalry(en) | ||
| Guerra mundial | Guerra de Successió Espanyola | ||
| Guerra | Guerra de Successió al Principat de Catalunya | ||
| Tipus | batalla | ||
| Interval de temps | 27 - 31 maig 1704 | ||
| Lloc | Barcelona | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòriafilipista | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
Escenaris | |
Campanya naval | |
Contraofensiva borbònica de 1704 | |
Aixecament austriacista de 1705 | |
Contraofensiva borbònica de 1706 | |
Ofensiva austriacista | |
Badajoz -Albuquerque -Alcántara -Madrid (1706) -1r Alacant (1706) -Cartagena -2n Alacant (1706) -Mallorca -Menorca -Menorca | |
Contraofensiva borbònica de 1707-1708 | |
Ofensiva austriacista de 1710 | |
Contraofensiva borbònica de 1710-1712 | |
Pau d'Utrecht | |
Eldesembarcament de Barcelona fou un dels episodis de laGuerra de Successió Espanyola, en la qual les forcesaliades van intentar prendre la ciutat deBarcelona el1704.
Amb la mort sense successió deCarles II de Castella i d'Aragó, en el seu testament s'establia que el seu hereu seria el francèsFelip d'Anjou. Tot i haver recolzat altres candidats, tots els països d'Europa van acceptar al nou sobirà, excepte l'emperadorLeopold I. El18 de febrer de1701 el poble deMadrid, cansat de la qüestió successòria va reconèixer al nou monarca.
En setembre de 1701 es constitueix laGran Aliança formada per l'Arxiducat d'Àustria, elRegne d'Anglaterra, lesProvíncies Unides iDinamarca, declarant la guerra als regnes d'Espanya iPortugal el juny de 1702. El maig de1703, Portugal es va unir a la Gran Aliança.
El27 de maig de1704 un estol de 30 vaixells anglesos i 18 holandesos comandats per l'almirall Roorke i ambJordi de Darmstadt al front, amb uns 1.200 mariners anglesos i 400 soldats holandesos es presenta davant de la ciutat per prendre-la per la força.[1] Es confiava en els conspiradors i s'esperava un alçament austracista pels implicats en la revolta, però l'acció està mal preparada i la ciutat es posa a les ordres del virreiFrancisco Fernández de Velasco, qui va sol·licitar la formació de laCoronela de Barcelona,[2] amb cinc mil homes, per reforçar als set-cents infants i cent vuitanta soldats de cavalleria de la guarnició,[3] entre la ciutat i elcastell de Montjuïc. Per això l'estol fuig bombardejant la ciutat el31 de maig.[4]
Coneguda l'existència de l'estol aliat, el22 de juliol salpava deToló l'estol borbònic deLluís Alexandre de Borbó amb 51navilis, 6fragates i 5galeres a l'encontre deGeorge Rooke, que es dirigeix aGibraltar que pren en laPresa de Gibraltar.
El decantament català es veu cada cop més clar i els aliats, mentre, van actuant per atreure als catalans i envien aMitford Crowe a Gènova per arrossegar als catalans a la guerra. El 20 de juny de 1705[5] se signa elpacte de Gènova entre elRegne d'Anglaterra iCatalunya amb l'objectiu d'enderrocarFelip V i fer rei l'Arxiduc Carles, a canvi de mantenir les lleis i institucions catalanes. Anglaterra desembarcarà un exèrcit de 8.000 soldats i 2.000 cavalls més 12.000 fusells per als catalans. Aquests aportarien 6.000 homes que serien armats i pagats pel Regne d'Anglaterra, mentre lacompanyia d'Osona controlava les comunicacions de Barcelona amb l'interior.[6] Un nou estol desembarca el22 d'agost i després de lapresa de Montjuïc,cau Barcelona, que serà fidel a l'arxiduc fins al final de la guerra.
.svg)
