  | |
| Tipus | obra literària |
|---|---|
| Autor | Pausànias |
| Llengua | grec antic |
| Format per | descripció de Delfos per Pausànias |
| Tema | antiga Grècia |
| Gènere | llibre de viatges |
LaDescripció de GrèciaoPeriple de Grècia (engrec:Ελλάδος Περιήγησις), és unllibre de viatges escrit perPausànies o Pausànias al segle ii. Descriu les observacions fetes durant els seus viatges i les seues investigacions personals.
L'obra no fa justícia al títol que mostren alguns delscòdexs que la contenen, i que és el d'Històries de Pausànies, historiador. El termehistòria evidencia aquí el seu valor etimològic, el d'un «testimoni directe». Amb el termedescripció traduïm l'original grec,periégesis, que de manera més fidel mostraríem com arecorregut. L'obra, efectivament, pretén d'oferir una visió completa dels monuments històrics grecs, i el seu disseny es fonamenta en un periple que arrenca delcap Súnion, a l'Àtica, i té com a punt final la regió deLòcrida.
El conjunt del text queda, doncs, dividit en deu llibres d'acord amb aquest itinerari:
L'ordenació de la matèria de l'Èlida en dos llibres fa que al primer, el V, s'hi recullin els principals monuments d'Olímpia, mentre que al segon, el VI, hi trobem els exvots del santuari i la resta de monuments de l'Èlida. L'autor, Pausànias, hauria compost l'obra entre els anys 160 i 180, aproximadament.
LaDescripció de Grècia està configurada per tres tipus de materials narratius: d'una banda, les notes preses per l'autor durant els seus viatges, sovint acompanyades de les seues reflexions al respecte; segonament, les obres literàries tant de la tradició local pròpia de cada polis com del conjunt de la literatura grega —per exemple,Heròdot— i en tercer lloc, les tradicions orals presents arreu de Grècia. La compilació de Pausànias sembla incompleta, fet que alguns han explicat a causa d'una mala transmissió. Sembla, però, que l'obra ens ha arribat sencera, per bé que l'autor no hauria pogut acabar-la, com demostren la falta delproemi i l'epíleg i certes incongruències internes. La tècnicahistoriogràfica és la pròpia de l'època imperial, dominada per l'objectiu d'una visió enciclopèdica i pel gust per una estètica visual, que atorga a la monumentalitat d'edificis, estàtues i paratges una capacitat discursiva autònoma.
Pausànias no esmenta en generalRoma, per bé que en mantes ocasions ho ha de fer per parlar de la destrucció d'una ciutat. Més encara, laDescripció de Grècia sol preterir tots aquells monuments posteriors a la conquesta romana, inclosos, evidentment, aquells deguts a la munificència dels emperadors, com el mateixHadrià. Probablement, per les mateixes raons polítiques, Pausànias no tracta de les regions deTessàlia, l'Epir,Acarnània iTespròtia, zones gregues excloses de la província de l'Acaia i incloses en la deMacedònia.
La importància d'una determinada idea de Grècia presideix i condiciona alhora tota l'obra. Pausànias recupera, d'una manera no sols conscient, ans també deliberada, una Grècia antiga, on les ciutats destruïdes i reduïdes a simples runes compten tant com les ciutats perviscudes. La mitologia nacional i local transmesa per la poesia i per la tradició cultural, i amb aquesta la identitat de cada territori com a conseqüència d'una història i d'un marc geogràfic i socioeconòmic, són els dos elements que legitimen i expliquen cadascun dels llocs descrits per l'autor.
No hem de referir-nos a Pausànias com un autor original. Abans d'ell,Polemó d'Atenes iIstros d'Alexandria conrearen, respectivament, laliteratura de viatges i la descripció dels usos religiosos. La preservació de la seua obra suggereix, tanmateix, una certa fortuna de l'obra, com ho demostra la utilització pel geògraf romà d'OrientEsteve. Entre els moderns, laDescripció de Grècia ha atret en època molt recent l'interès dels historiadors de la religió i de l'art.
