Probablement construïda sobre restes romanes, el nom de Deruta en les seves primeres variants (Ruto, Ruta, Rupta, Direpta i Diruta) significa la "ruïna" d'aquest lloc estratègic causat per laguerra gòtica i la invasióllombarda. La comuna medieval que sorgí d'aquestes ruïnes va tenir la seva pròpia carta al segle xiii i va ser governada pel seu propiPalazzo dels cònsols, però de fet Deruta va estar sota el domini de la veïnaPerusa des del segle xi, i va participar en gran manera en les vicissituds de Perusa. Les fortificacions de la ciutat daten del segle xii, quan es tractava d'un lloc avançat de lamarca de Perusa, enfront de la localitat rival deTodi.
Assetjada el 1408 durant elCisme d'Occident pelcondottieroBraccio da Montone, i més tard fortament malmesa perCèsar Borgia, Deruta va ser saquejada perBraccio Baglioni, el mestre de Perusa. El 1465, sota un nou acord amb Perusa, el magistrat de Perusa governaria amb el consentiment de quatre homes locals de bon caràcter (quattro boni omini). Els estralls de lapesta negra van ser tan ferotges a Deruta que la remodelació en el segle xv va suposar una reducció del perímetre de la població per donar cabuda a la població reduïda. Així, el 1540, quan les forces papals delPapa Pau III van expulsar a la família Baglioni de Perusa, en la breu guerra sobre els impostos sobre la sal localment anomenadaGuerra del Sale, Deruta es va aliar amb el papat contra Perusa, una aliança que va obtenir una reducció d'impostos. Amb la reducció papal de Perusa, la regió va passar a formar part delsEstats pontificis.
Església deSan Francesco: d'estil gòtic, construïda el 1388 i situada al centre de la ciutat.
Palazzetto Municipale, també anomenat Palazzo dei Consoli: l'edifici data del 1300, situat a la Piazza dei Consoli (plaça dels cònsols). A més de les oficines municipals, l'edifici acull un "Museu de la Ceràmica", una galeria d'art (Pinacoteca) i un atri on es pot veure una varietat de troballes arqueològiques, algunes datades en èpoques neolítiques. A la pinacoteca hi ha un fresc dePerugino, que representa San Romano i San Rocco (1476) i la col·lecció donada per Lione Pascoli, un patró local, que inclou obres deNiccolò di Liberatore, anomenat Alunno,Giovan Battista Gaulli,Sebastiano Conca,Francesco Trevisani,Antonio Amorosi, Francesco Graziani iPieter Van Bloemen. La galeria també conté obres rebudes de diverses esglésies de Deruta com les deSan Francesco,Sant' Antonio, elsDefunti di Ripabianca i l'Ospedale San Giacomo.
.svg%26amp%3blang%3dca)
