 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
Deontologia (delgrec δέον "degut" + λόγος "tractat"), és un concepte introduït perBentham —Deontology or the Science of Morality,1834— que fa referència a la branca de l'Ètica (part de lafilosofia que tracta de la moral i de les obligacions de l'home) l'objecte d'estudi del qual són els fonaments deldeure i les normesmorals. Es refereix a un conjunt ordenat de deures i obligacions morals que tenen elsprofessionals d'una determinada matèria.[1][2][3][4][5]
La deontologia és coneguda també sota el nom de "Teoria del deure" i juntament amb l'axiologia és una de les dues branques principals de l'Ètica normativa. Pot parlar-se també d'unadeontologia aplicada, en aquest cas no s'està ja davant una ètica normativa sinó descriptiva i fins i tot prescriptiva. La deontologia aplicada a l'estudi dels drets i deures, particularment enfocats a l'exercici d'una professió, és el cas de ladeontologia professional. Per a la seva aplicació s'elaborencodis deontològics, que reglamenten, de manera estricta o bé a manera d'orientació, les qüestions relatives al "deure", dels membres d'una determinada professió. La deontologia es nodreix d'una banda del marc jurídic, i per altre del marc moral. El seu concepte bàsic és que obrar "d'acord amb l'ètica" es correspon amb obrar d'acord amb un codi predefinit.
Un apartament d'una norma prèviament definida, en general per escrit, constitueix una actitud o un comportament no-ètic. Per tant, hom pot parlar de l'argument suprem que ha d'orientar qualsevol conducta. Per contra, existeix una altra branca, anomenadaTeleologia, que defineix obrar èticament com aquella actitud o comportament que contempla elbé per a la majoria, determinant què és correcte i què no ho és en funció del resultat a assolir. La deontologia es divideix en 4 fases: Universitària, Gremial, Ètica i Jurídica.
