 | |
| Seu | Lleida |
|---|---|
| Estat | Espanya |
| Superfície | 4212 ha (2015) |
| Viticultors | 515 |
| Varietats blanques | Albarinyo,macabeu,xarel·lo,parellada,chardonnay, garnatxa blanca,riesling isauvignon blanc. |
| Varietats negres | Garnatxa negra,ull de llebre,cabernet sauvignon,merlot,monestrell,trepat,samsó,pinot noir isirà. |
| Producció | 32105 hl (2015) |
| Cellers | 44 |
| Mapa localitzador | |
 | |
| Coordenades | 42° N, 1° E / 42°N,1°E /42; 1 |
| Font:INCAVI | |
LaDenominació d'Origen Costers del Segre és unadenominació d'origencatalana que garanteix la qualitat de gran part delsvins produïts a lescomarques delPallars Jussà,Pallars Sobirà, elSegrià, l'Urgell, lesGarrigues, laNoguera i laSegarra, organitzada en set subzones.[1] El Consell Regulador es va fundar el1986 i es va ratificar l'any1988 amb l'objectiu d'agrupar i dotar d'entitat pròpia lavitivinicultura de lesTerres de Ponent. Té la seu alComplex de la Caparrella de laPartida Caparrella deLleida, el Segrià.[2]Aplega gairebé una quarantena de cellers[3]
L'àrea de la denominació és diversa amb característiques geològiques i climàtiques canviants. El nexe d'unió és la conca mitjana del riuSegre, entre elPirineu il'Ebre, i el clima interior i sec, allunyat de la influència marítima i marcat per unainsolació elevada, una pluviositat escassa i persistent humitat de les boires d'hivern.
Les vinyes són entre els 200 i 400 m. d'altitud. Elsòl éscalcari recobert de sorra, amb una gran uniformitat a tota la denominació.[4]
Les diferents subzones són:
Les subzones d'Artesa i del Pallars són les més septentrionals, amb les vinyes de major altitud i influència pirenaica. Raimat, a l'extrem oriental, té un relleu suau i clima continental. La subzona del Segrià, al pla de Lleida, és característica de terres de secà. Les Garrigues i les Valls del Riucorb són terres àrides.
El caràcter interior, allunyat del mar, ha fet que durant segles l'àrea estigués allunyada de les vies de comercialització, el que va donar uns vins amb trets propis i característics.
La colonització agrícola deRaïmat, el Segrià, a principi del segle xx va comportar una renovació important i va aportar innovacions en les varietats de raïm i en els mètodes de producció. Va ser el primer lloc de Catalunya on es van introduir les varietats decabernet sauvignon,merlot ichardonnay, al costat de les varietats autòctones. S'hi van adoptar les tècniques californianes de vinificació. Els altrescellers han seguit l'empenta de succés de la finca de Raimat en la producció de vins de qualitat. Van constituir unaDenominació d'Origen el 1986.
Els vins predominants són elsnegres elaborats ambcabernet sauvignon,pinot noir,merlot iull de llebre. Són potents, equilibrats i estructurats.[5]
Elsvins rosats, de les mateixos varietats que els negres, són frescos i fruitosos.
La producció de raïm blanc es destina sobretot a l'elaboració decava. Elsvins blancs poden ser els tradicionals demacabeu,xarel·lo iparellada, o més innovadors dechardonnay,sauvignon blanc oriesling.
| D'origen i de qualitat | |
|---|---|
| Sistema de producció i/o elaboració | |
| Tipologia de Venda | Acreditació deVenda de proximitat |
Segells de vi, alcohols i begudes espirituoses | |
|---|---|
| Denominació d'origen de vins (DO) | |
| Denominació d'Origen Qualificada | |
| Indicació Geogràfica de begudes espirituoses | |
Vegeu també:Gastronomia de Catalunya -Vi de Catalunya | |
