| |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | D3M | ||||
| Tipus | Agrupació electoral en procés de creació | ||||
| Ideologia | Nacionalisme basc isocialisme | ||||
| Història | |||||
| Creació | 10 de gener2009 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 18 de febrer2009 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Presidència | cap | ||||
| Secretari general | cap | ||||
| Òrgan de premsa | cap | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | www.demokrazia3m.com | ||||
Democràcia Tres Milions (D3M) (enbasc:Demokrazia Hiru Milioi) fou una plataforma política que es presentà com a agrupació electoral a leseleccions al Parlament Basc de 2009. El seu nom al·ludeix a la població total dels territoris que componen elPaís Basc.
Entre els seus promotors es trobaven exdirigents d'Herri Batasuna (HB),Batasuna,Euskal Herritarrok (EH), representants i excandidats d'Acció Nacionalista Basca (ANB), els portaveus d'Autodeterminaziorako Bilgunea (AuB) iGasteiz Izan (ambdues llistes anul·lades per a les eleccions de 2003), el representant d'Euskal Herrian Euskaraz (EHE), membres del sindicatLAB i la filla del diputat d'HB assassinat pelsGALJosu Muguruza.
Des de la seva presentació el10 de gener de2009 aBilbao ja van sorgir veus, entre elles les delPartit Popular, l'Associació de Víctimes del Terrorisme o elFòrum Ermua, demanant la seva investigació. Aquell mateix dia laFiscalia General de l'Estat va anunciar que a instàncies delMinisteri de l'Interior iniciava la investigació dels promotors i de la mateixa plataforma davant de la possibilitat que fos una "llista blanca o negra d'ETA".[1] De la mateixa manera, el presidentJosé Luis Rodríguez Zapatero va declarar públicament que no permetria cap llista tapadora de Batasuna.[2]
Per la seva partElkarri[3] iEusko Alkartasuna[4] van expressar el seu desig que D3M pogués presentar-se a les eleccions.
En la tasca de recollida d'adhesions necessàries per a poder presentar-se, tantAcció Nacionalista Basca[5] comLAB[6] van col·laborar activament.
Poc després s'anuncià que la Fiscalia General de l'Estat espanyol ja preparava la impugnació de les llistes de D3M, així com d'Askatasuna per la seva "vinculació estreta amb Batasuna".[7]
El23 de gener de 2009 en una operació policial dirigida pel jutgeBaltasar Garzón van ser detingudes vuit persones per la seva relació amb la il·legalitzada Batasuna i amb l'entorn d'ETA, entre ellesAmparo Lasheras, portaveu de D3M.[8] Segons les investigacions policials tant D3M com Askatasuna tenien vincles clars amb Batasuna, el que portava que ambdues llistes haguessin de ser il·legalitzades de cara a les eleccions.[9] Finalment, després de la publicació de les seves llistes electorals es va observar que molts dels candidats havien tingut relació amb anteriors llistes il·legalitzades de l'esquerra abertzale.
D3M va aconseguir que 47.337 firmes avalessin la candidatura per a concórrer a les eleccions.[10] Aquesta xifra suposava un rècord històric del moviment d'alliberament basc pel que fa a la recollida d'avals d'un partit polític, ja que l'anterior màxim s'aconseguí l'any 1998 quanEuskal Herritarrok fou avalat per 45.602 persones, el mateix any que l'esquerra abertzale aconseguí el seu màxim històric de vots aEuskadi.[10] D'aquesta forma, va poder presentar llistes en tres territoris històrics bascos on es preparaven comicis (Àlaba,Biscaia iGuipúscoa).[11]
El president d'Eusko Alkartasuna (EA),Unai Ziarreta, generà moltes crítiques delPartit Socialista d'Euskadi quan afirmà, en unes polèmiques declaracions fetes el2 de febrer de 2009 aMadrid, que la presència de les candidatures abertzales aniria condicionada pels "càlculs que pugui fer el PSOE a cop de sondeig" -sobre la base dels seus interessos electorals- "tal com ho va fer a les passades eleccions municipals i forals amb algunes candidatures d'Acció Nacionalista Basca".[12]
El8 de febrer de 2009 elTribunal Suprem va decidir anul·lar les candidatures de D3M i d'Askatasuna a les eleccions al Parlament Basc de 2009 en considerar que ambdues formaven part de l'entramatETA/Batasuna.[13] En el cas de D3M, les investigacions de laGuàrdia Civil, recollides en la sentència, van constatar que de les vuitanta-quatre persones que integraven les candidatures de D3M, vuitanta-dues d'elles guardaven "vinculació estreta amb formacions polítiques o agrupacions d'electors il·legalitzades o anul·lades, així com en alguns casos com a pertanyents a ETA". Finalment elTribunal Constitucional va ratificar la sentència el13 de febrer en considerar provat que aquesta organització "forma part de l'estratègia de la banda terrorista ETA".[14] El18 de febrer, el jutge de l'Audiència NacionalBaltasar Garzón va ordenar la suspensió d'activitats de la plataforma electoral durant tres anys, prorrogables a cinc, juntament amb la d'Askatasuna.[15]
Una vegada coneguda la impossibilitat de presentar-se a les eleccions, la plataforma va demanar que s'utilitzés igualment la sevapapereta, la qual cosa suposa el vot nul, però alhora els serviria per a mesurar el seu suport.[16]
| Partits representats alParlament Basc (75) |   | |
|---|---|---|
| Partits representats alCongrés (18) |
| |
| Partits representats alSenat (15) | ||
| Partits sense representació parlamentària | ||
| Partits i coalicions històrics desapareguts |
| |
