Granja per a dipositar eldelme de l'antiga abadia deTer Doest aLissewege (Bèlgica)
Eldelme odècima, delllatídecimum (desena part), és unimpost ocens del 10% sobre la collita delspagesos destinat a assegurar el manteniment delclergat i els edificis religiosos.[1][2] A Catalunya es va imposar el seu pagament en època carolíngia.
ARoma ja existia aquest tipus d'impost quan l'Estat lliurava terrenys aplebeus i ciutadans pobres. L'església catòlica va adoptar l'organització administrativa delsromans, comprès el dret de percebre impostos. Això va contribuir al llarg de tota l'edat mitjana i sovint fins a laRevolució Francesa, al poder secular i la riquesa de les institucions de l'església (abadies,col·legiates,capítols, etc.). Com que l'església posseïa molt de terrenys fèrtils i sovint era l'únic poder alfabet i doncs capaç d'administrar, els laics i pagesos van ser sotmesos a un gran domini espiritual i material. A l'Edat Mitjana, els jueus que vivien en zones cristianes no estaven obligats a pagar delmes.[3]
Només després del desenvolupament d'activitats econòmiques menys dependents de la terra, laindustrialització i l'adveniment de laclasse mitjana, a poc a poc, l'església disminuí el seu poder material. AlRegne d'Anglaterra això va fer-se per decret quanEnric VIII va rompre amb Roma, confiscar les possessions de les abadies, distribuir-les als seus nobles fidels i prendre el control com cap de l'església secular. A altres països va caldre revolucions, com elprotestantisme al nord d'Europa o la revolució francesa. A poc a poc i malgrat molta resistència, el principi de laseparació entre l'Església i l'Estat va aplicar-se tot arreu Europa. També, dins de l'església uns moviments religiosos (dits elsordes mendicants:franciscans, elsdominicans i altres) van tornar als valors de pobresa i de modèstia, abans d'enriquir-se amb altres activitats rendibles, com va ser lainquisició per als dominicans.
Tot i perdre el dret de percebre impostos, les esglésies tanmateix no van quedar-se sense mitjans. AlRegne Unit, l'església seglar - contràriament a la clerecia regular - va mantenir les seves possessions i ha de viure de la renda d'aquestes. AFrança, elBrasil i alsEstats Units d'Amèrica, l'estat no intervé pas i les institucions religioses viuen només de contribucions voluntàries. A l'Espanya, l'estat percep un % de l'IRPF que transfereix a l'organisme laic o religiós triat pel tributant. L'estat afegeix dues vegades l'import des dels mitjans generals.Itàlia coneix un sistema semblant. ABèlgica, després de la restauració, l'estat va obligar-se a pagar el salari i l'habitatge del clergat seglar en compensació dels béns confiscats. AAlemanya,Àustria,Suïssa el tributant ha d'indicar a quina organització religiosa o laica vol pagar elKirchensteuer (impost d'església), un percentatge de l'impost global. Als estats escandinaus existeixen diversos sistemes semblants.
