Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Delfinat

Coord.:45° 23′ 00″ N, 5° 44′ 00″ E / 45.383333333333°N,5.7333333333333°E /45.383333333333; 5.7333333333333
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaDelfinat
Imatge
Tipusprovíncia històrica de França iRegió d'OccitàniaModifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a WikidataMap
 45° 23′ 00″ N, 5° 44′ 00″ E / 45.383333333333°N,5.7333333333333°E /45.383333333333; 5.7333333333333
CapitalGrenobleModifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície19.931 km²Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1349Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1790(Julià)Modifica el valor a Wikidata

ElDelfinat (enfrancès:Dauphiné, enoccità:Daufinat/Dalfinat, enarpità:Dôfenât oDarfenât) és una regió geogràfica del sud-est deFrança i fou unestat feudal i una província delregne de França.

Geografia

[modifica]

S'estén delRoine als Alps, pels actuals departaments d'Isère, part deDroma iAlts Alps.Era centrada primer entorn deViena, la capitalitat passà anys més tard aGrenoble. La regió era dividida en dos sectors: al nord, el de llenguaarpitana, i al sud, la part més gran, de llenguaoccitana, i comprèn elValentinès, lesBaronies, elChampsaur, el Valgaudemar, l'Ambrunès, elBriançonès (que antigament també incloïa tres valls del costat italià), elGapencès, elVercors, etc. amb centre aValença. La línia divisòria passa pel sud de les àrees d'influència deLió i de Grenoble.

Història

[modifica]

Orígens

[modifica]

El territori era nomenat antigament Delfinat de Vienès i fou ocupat abans de l'arribada dels romans per la tribu gal·la delsal·lòbroges, aliats delsarverns que s'enfrontaren aJuli Cèsar.Octavi August el va integrar dins laGal·lia Narbonensis, on un dels centres més importants eraVienna (avuiViena del Delfinat). El reiburgundi Gundioc (443-470) va integrar el territori en el Regne Burgundi de Provença.

L'estat del Delfinat (1040-1339)

[modifica]

Aquest territori feudal sortí de l'antic comtat de Viena quan l'arquebisbe Brochard, comte de Viena, infeudà (vers el 1029) la part meridional (occitanòfona) d'aquest comtat aGuigó I, comte d'Albon. Els senyors d'aquest feu foren anomenatsdelfí, títol que donà nom al territori que regien.

Fou governat per tres dinasties: la d'Albon (1029-62), a la qual pertangué Guigó II, marit d'Agnès, filla deRamon Berenguer I,comte de Barcelona, la de Borgonya (1192-1281), iniciada per Guigó VI (mort el 1237), i la dels La Tour du Pin (1281-1349), començada per Humbert I (mort el 1307). Elsdelfins de Vienès augmentaren llurs possessions amb successives incorporacions: el Briançonès (1039), el Graisivaudà (v 1050), l'Embrunès, el Gapencès (1202) i Faucigy (1241), la qual cosa els permeté el control dels Alps meridionals.

Eclesiàsticament, el 1289 s'hi celebraria el Concili Provincial de Viena del Delfinat, repetit el 1311. El 1073 el bisbe Hug de Dié renovà la cort episcopal i construí una catedral. S'hi implantaren abadies cistercenques com les de Léoncel (diòcesi deValença, 1137) i Valcroissant (diòcesi de Dia, 1188). Alhora, els cluniacencs ho van fer a Sent Ruf i Sent Laurenç d'Ouls.Durant el segle xi predicà aGapPèrie de Bruys, i els valdesos s'hi feren forts, sobretot a l'alt Delfinat (La Valloïsa,l'Argentièra,Fressinièras iValcluson). Provocaren revoltes del 1360 al 1380, i fins i tot es cridà a croada contra ells el 1488, cosa que provocà llur diàspora al Piemont, on el gapenèsGuilhem Farel (1489-1565) es convertí alluteranisme i predicà aSuïssa ambJoan Calví. Endemés,Pierre de Sébiville va predicar per primer cop la reforma protestant a Grenoble el 1524, el primer lloc a França.

El darrer delfí, Humbert II (mort el 1355), que no tenia descendència, va vendre el Delfinat al rei de França, i pel tractat de Romans (1349) fou lliurat a Carles (després reiCarles V), fill de Joan, duc deNormandia (després rei Joan II) i net del reiFelip VI de França.

Incorporació a França

[modifica]

No fou incorporat, però, a la corona, sinó que constituí un apanatge autònom dels fills primogènits dels reis de França, fet pel qual aquests foren incorrectament denominatsdelfins de França.

Entre el 1419 i el 1426 li foren annexades les comarques deValença iDiá i, el 1447,Montelaimar. El 2 de novembre del 1531 el Parlament de Grenoble ordenà que els documents fossin redactatsin vulgare sermone, o sia, en francès. El1560 fou annexat definitivament a la corona francesa, i des d'aleshores el títol dedelfí de Vienès fou portat honoríficament pels primogènits dels reis de França.

Del 1685 al 1703 el territori fou refugi dels rebelscamisards. El 1788 els nobles delfinesos reclamaren el restabliment dels Estats Provincials, no convocats des del 1628. Es van celebrar a Grenoble entre l'u de desembre del 1788 i el 16 de gener del 1789 i on es produïren els primers conflictes per la representació. Mounier en serà escollit cap, però el juny del 1789 els bandits assaltaren els magatzems i s'endugueren el menjar.

Lois Motièr (1801-1903) fou un dels impulsors delfelibrisme al Delfinat, on hi fundà l'Escolo Daufinalo dou Felibrige el 1879, juntament ambFrancis Pascal iAlbert Ravanet. Quan es crearen les regions administratives franceses, el Delfinat fou dividit entre laProvença-Alps-Costa Blava i elRoine-Alps.

Demografia

[modifica]
Demograpfia del Delfinat i els seus departaments des de 1801
Territori1801185119011954197519992007[1]
Droma235.357327.000297.000275.280361.847437.657473.428
Alts Alps112.500132.000109.51085.06797.358121.338132.482
Isèra413.109578.000544.243587.975860.3391.092.7781.178.714
Municipis dalfinesos delRoine--37.544175.209418.571466.193494.004
Delfinat760.9661.037.000988.2971.123.5311.738.1152.117.9662.265.267
Font :INSEE

Economia

[modifica]

És una àrea predominantment agrícola, amb conreu de cereals (blat i blat de moro) i de fruiters, i amplis sectors de bosc. Hi ha jaciments de bauxita al'Argentièra i d'hulla a La Mura. La indústria és, especialment, tèxtil, paperera i del cuir.[cal citació]

Referències

[modifica]
  1. «Insee - Populations légales 2007 - Populations légales 2007 pour les départements et les collectivités d'outre-mer». PDF

Bibliografia

[modifica]
  • BALDIT, Joan-Pèire (1982)Occitània, trad. de Jordi Bolòs i Maria Dolors Duran,Edicions La Magrana, Col·lecció Alliberament, 14 Barcelona
  • Robèrt Lafont (1969)Per una teoria de la nació Edicions 62, Col·lecció a l'Abast, 72 Barcelona.
  • Robèrt Lafont i ANATOLE, Christian (1973)Història de la literatura occitana Dopesa, Barcelona
  • Félix-Alexandre VernayPetite Histoire du Dauphiné, Éd. PyréMonde-[Princi Negue], 2007ISBN 978-2-84618-418-2«Enllaç».

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Delfinat
  • Vegeu aquesta plantilla
Administració de laregióoccitana delDelfinat
Capital:Valença
Alt Delfinat
Baix Delfinat
  • Vegeu aquesta plantilla
Regions culturals i històriques d'Occitània
Alvèrnia · Bearn · Borbonès · Delfinat · GascunyaincloentArmanyac,Bigorra i laVall d'Aran · GuienaincloentAgenès,Carcí,Perigord iRoergueLlemosíincloent laMarca llemosina · Llenguadocincloent elComtat de Foix iFenolleda · Mònaco · País Niçard · Provençaincloent elComtat Venaissí · Valls Occitanes · Velai(històricament a Llenguadoc) · Vivarès(històricament a Llenguadoc)
Enclavament deLa Gàrdia
  • Vegeu aquesta plantilla
Administració de l'Arpitània
França
Províncies (fr)
Savoia
Altres
Sôgèt (micronació no reconeguda ubicada al Franc Comtat)
Suissa
Itàlia
1 (elVâlromêavouéc),2 (sobretot elBrionês llevantí),4 (la regió delMatôrnavouéc),5 (només una part)


Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Delfinat&oldid=33194038»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp