S'estén delRoine als Alps, pels actuals departaments d'Isère, part deDroma iAlts Alps.Era centrada primer entorn deViena, la capitalitat passà anys més tard aGrenoble. La regió era dividida en dos sectors: al nord, el de llenguaarpitana, i al sud, la part més gran, de llenguaoccitana, i comprèn elValentinès, lesBaronies, elChampsaur, el Valgaudemar, l'Ambrunès, elBriançonès (que antigament també incloïa tres valls del costat italià), elGapencès, elVercors, etc. amb centre aValença. La línia divisòria passa pel sud de les àrees d'influència deLió i de Grenoble.
El territori era nomenat antigament Delfinat de Vienès i fou ocupat abans de l'arribada dels romans per la tribu gal·la delsal·lòbroges, aliats delsarverns que s'enfrontaren aJuli Cèsar.Octavi August el va integrar dins laGal·lia Narbonensis, on un dels centres més importants eraVienna (avuiViena del Delfinat). El reiburgundi Gundioc (443-470) va integrar el territori en el Regne Burgundi de Provença.
Aquest territori feudal sortí de l'antic comtat de Viena quan l'arquebisbe Brochard, comte de Viena, infeudà (vers el 1029) la part meridional (occitanòfona) d'aquest comtat aGuigó I, comte d'Albon. Els senyors d'aquest feu foren anomenatsdelfí, títol que donà nom al territori que regien.
Fou governat per tres dinasties: la d'Albon (1029-62), a la qual pertangué Guigó II, marit d'Agnès, filla deRamon Berenguer I,comte de Barcelona, la de Borgonya (1192-1281), iniciada per Guigó VI (mort el 1237), i la dels La Tour du Pin (1281-1349), començada per Humbert I (mort el 1307). Elsdelfins de Vienès augmentaren llurs possessions amb successives incorporacions: el Briançonès (1039), el Graisivaudà (v 1050), l'Embrunès, el Gapencès (1202) i Faucigy (1241), la qual cosa els permeté el control dels Alps meridionals.
Eclesiàsticament, el 1289 s'hi celebraria el Concili Provincial de Viena del Delfinat, repetit el 1311. El 1073 el bisbe Hug de Dié renovà la cort episcopal i construí una catedral. S'hi implantaren abadies cistercenques com les de Léoncel (diòcesi deValença, 1137) i Valcroissant (diòcesi de Dia, 1188). Alhora, els cluniacencs ho van fer a Sent Ruf i Sent Laurenç d'Ouls.Durant el segle xi predicà aGapPèrie de Bruys, i els valdesos s'hi feren forts, sobretot a l'alt Delfinat (La Valloïsa,l'Argentièra,Fressinièras iValcluson). Provocaren revoltes del 1360 al 1380, i fins i tot es cridà a croada contra ells el 1488, cosa que provocà llur diàspora al Piemont, on el gapenèsGuilhem Farel (1489-1565) es convertí alluteranisme i predicà aSuïssa ambJoan Calví. Endemés,Pierre de Sébiville va predicar per primer cop la reforma protestant a Grenoble el 1524, el primer lloc a França.
El darrer delfí, Humbert II (mort el 1355), que no tenia descendència, va vendre el Delfinat al rei de França, i pel tractat de Romans (1349) fou lliurat a Carles (després reiCarles V), fill de Joan, duc deNormandia (després rei Joan II) i net del reiFelip VI de França.
No fou incorporat, però, a la corona, sinó que constituí un apanatge autònom dels fills primogènits dels reis de França, fet pel qual aquests foren incorrectament denominatsdelfins de França.
Entre el 1419 i el 1426 li foren annexades les comarques deValença iDiá i, el 1447,Montelaimar. El 2 de novembre del 1531 el Parlament de Grenoble ordenà que els documents fossin redactatsin vulgare sermone, o sia, en francès. El1560 fou annexat definitivament a la corona francesa, i des d'aleshores el títol dedelfí de Vienès fou portat honoríficament pels primogènits dels reis de França.
Del 1685 al 1703 el territori fou refugi dels rebelscamisards. El 1788 els nobles delfinesos reclamaren el restabliment dels Estats Provincials, no convocats des del 1628. Es van celebrar a Grenoble entre l'u de desembre del 1788 i el 16 de gener del 1789 i on es produïren els primers conflictes per la representació. Mounier en serà escollit cap, però el juny del 1789 els bandits assaltaren els magatzems i s'endugueren el menjar.
És una àrea predominantment agrícola, amb conreu de cereals (blat i blat de moro) i de fruiters, i amplis sectors de bosc. Hi ha jaciments de bauxita al'Argentièra i d'hulla a La Mura. La indústria és, especialment, tèxtil, paperera i del cuir.[cal citació]