Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Dee Brown

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDee Brown
Biografia
Naixement28 febrer 1908Modifica el valor a Wikidata
Roy (Louisiana)(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Mort12 desembre 2002Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Little Rock (Arkansas)Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinsuficiència cardíacaModifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Illinois a Urbana-Champaign
UIUC College of Media
Little Rock Central High School(en)Tradueix
Universitat George Washington
University of Central ArkansasModifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbibliotecari, autobiògraf, novel·lista, historiador, escriptorModifica el valor a Wikidata
Activitat1942Modifica el valor a Wikidata -
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm1201411TMDB (persona): 117440Spotify: 5KQWbnjf2snsqPD9e3NNt7Apple Music: 2683138Musicbrainz: a8f11452-7403-450b-8981-38d994140cddGoodreads (autor): 43443Modifica el valor a Wikidata

Dorris Alexander "Dee" Brown (Alberta,Louisiana,28 de febrer de1908 -Little Rock,Arkansas,12 de desembre de2002), fou un escriptor i historiadorestatunidenc, autor de llibres sobre lesguerres índies, laGuerra Civil i laFebre de l'or de Califòrnia.

Biografia

[modifica]

Originari de Louisiana, es va traslladar amb 13 anys al comtat d'Ouachita (Arkansas, que va experimentar un gran creixement gràcies al petroli. La seva mare es va traslladar després aLittle Rock perquè ell i el seu germà i dues germanes poguessin anar a una escola millor. La biblioteca pública es va convertir en la seva segona llar. La lectura dels tres volums d'Història de l'expedició al comandament dels capitans Lewis i Clark el va ajudar a desenvolupar un interès permanent a l'Oest americà. També va descobrir les obres deSherwood Anderson iJohn Dos Passos, i més tardWilliam Faulkner iJoseph Conrad.

Quan era adolescent va assistir als partits de l'equip debeisbolArkansas Travelers, on es va fer amic delpitcher Moises Yellowhorse. Això i la seva amistat amb un nen d'ètnia creek provocà el seu rebuig a la representació que feia la cultura popular estatunidenca delsindis.

Va treballar com a impressor i periodista aHarrison (Arkansas) i va decidir continuar estudiant a l'Escola de Mestres deConway (Arkansas). El seu mentor, el professor d'història Dean D. McBrien, el va encoratjar a fer-se escriptor. Van viatjar dos cops a l'oest juntament amb altres estudiants en unFord T. Al campus de Brown va treballar com a editor del diari estudiantil i treballà a la biblioteca.

En començar laGran Depressió va anar a fer estudis de postgrau a laUniversitat George Washington aWashington DC. Va treballar a temps parcial perJ. Willard Marriott, va prendre classes i es va casar amb Sally Stroud. Alhora va trobar feina a temps complet com a bibliotecari del Departament d'Agricultura dels EUA des de 1934 fins a 1942. Vivia al carrer 1717 R NO, al Barri Circle Dupont.[1]

La seva primera novel·la era una sàtira de la burocràcia delNew Deal, però no va ser publicada a causa del bombardeig dePearl Harbor. L'editor va suggerir que havia d'escriure en comptes d'això "alguna cosa patriòtic". Ell va respondre ambWave High the Banner (Oneja alt la bandera), un relat novel·lat de la vida deDavy Crockett (qui era un conegut del seu besavi). Pocs mesos després de la seva publicació va ser reclutat per l'Exèrcit dels EUA, on va conèixerMartin Schmitt, amb qui després de la guerra va col·laborar en diverses obres. Durant la guerra va treballar per al Departament de Guerra com a bibliotecari i mai van viatjar a l'estranger.

De 1948 a 1972 fou bibliotecari de laUniversitat d'Illinois aUrbana-Champaign, on s'havia graduat enbiblioteconomia, s'hi va convertir en professor i hi va criar dos fills, Mitchell i Linda.

Com un escriptor a temps parcial a finals de la dècada de 1950 va publicar nou llibres, tres de ficció i sis de no ficció, incloentThe Galvanized Yankees, del que diu que li va requerir més investigació que qualsevol dels seus altres llibres, iThe Year of the Century: 1876, que considera el seu favorit.

El 1971Bury My Heart at Wounded Knee va esdevenir un best-seller. Molts lectors suposaven que Brown tenia orígens amerindis, però era així. Ve nia d'una família amb una llarga història a la frontera.

El 1973, Brown i la seva dona es va retirar aLittle Rock (Arkansas), on va dedicar el seu temps a escriure. Les seves obres posteriors inclouenCreek Mary's Blood, una novel·la relat de diverses generacions d'una família descendent d'una donacreek, iHear That Lonesome Whistle Blow, que descriu les argúcies i el romanticisme que envolta la construcció dels ferrocarrils de l'oest. El seu últim llibre-treball,Way To Bright Star és una novel·la picaresca ambientada en la Guerra Civil. Ell mai va acabar la seva seqüela, que era protagonitzada perP.T. Barnum iAbraham Lincoln.

Brown va morir a l'edat de 94 anys aLittle Rock.[2] Les seves restes estan enterrats aUrbana (Illinois), juntament amb els de la seva esposa Sally Stroud.

Bibliografia parcial

[modifica]
Història
  • Fighting Indians of the West (1948) amb Martin F. Schmitt
  • Trail Driving Days (1952) amb Martin F. Schmitt
  • Grierson's Raid (1954)
  • Settlers' West (1955) amb Martin F. Schmitt
  • The Gentle Tamers: Women of the Old Wild West (1958)
  • The Bold Cavaliers: Morgan's Second Kentucky Cavalry Raiders (1959) Republicat com aMorgan's Raiders (1995). Descriu les activitats durant la guerra civil deJohn Hunt Morgan.
  • The Galvanized Yankees (1963) Republicat (1986)
  • Showdown at Little Big Horn (1964) e
  • The Year of the Century: 1876 (1966)
  • Bury My Heart at Wounded Knee (1970)
  • Fort Phil Kearny: An American Saga (1971) Republicat com aThe Fetterman Massacre (1974)
  • Andrew Jackson and the Battle of New Orleans (1972)
  • The Westerners (1974)
  • Hear That Lonesome Whistle Blow (1977)— sobre elFerrocarril Union Pacific
  • Wondrous Times on the Frontier (1991)
  • The American West (1994)
  • Great Documents in American Indian History (1995)
Novel·les
  • Wave High The Banner (1942)
  • Yellowhorse (1956)
  • Cavalry Scout (1958)
  • They Went Thataway (1960) republicat com aPardon My Pandemonium (1984)
  • The Girl from Fort Wicked (1964)
  • Action at Beecher Island (1967)
  • Creek Mary's Blood (1980)
  • Killdeer Mountain (1983)
  • Conspiracy of Knaves (1986)
  • Way To Bright Star (1998)
Altres
  • Tales of the Warrior Ants (1973)
  • American Spa: Hot Springs, Arkansas (1982)
  • Dee Brown's Folktales of the Native American: Retold for Our Times (1993) Publicat com aTeepee Tales (1979)
  • When the Century Was Young (1993) Memòries
  • Images of the Old West (1996)

Referències

[modifica]
  1. [enllaç sense format]http://www.dcwriters.org/
  2. ; Barovick, Harriet; Bland, Elizabeth L.; Gregory, Sean; Winters, Rebecca «Passages». Time, 23-12-2002 [Consulta: 1r maig 2007].Arxivat 2012-03-11 aWayback Machine.«Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-03-11. [Consulta: 8 gener 2012].

Altres fonts

[modifica]
  • Washington Post Saturday, December 14, 2002
  • The Economist, December 21, 2002
  • Contemporary Authors, Autobiography Series, Adele Sarkissian, ed. Vol. 6. Detroit: Gale Research Co., 1988: 45–59.

Enllaços externs

[modifica]
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dee_Brown&oldid=34868836»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp