| Tipus | declaració d'independència estatut document històric | ||
|---|---|---|---|
| Autor | Levkò Lukiànenko,Serhí Holovati,Mikhailo Horin iViatxeslav Txornovil | ||
| Promulgació | 24 agost 1991 | ||
| Data de publicació | 27 agost 1991 i 17 setembre 1991 | ||
| Basat en | Declaració de Soberania Estatal d'Ucraïna | ||
| Estat | Ucraïna | ||
| Jurisdicció | República Socialista Soviètica d'Ucraïna | ||
| Signatari | |||
| Llengua original | ucraïnès | ||
| Causa | cop d'estat a la Unió Soviètica perill | ||
| Obra a | tsdea.archives.gov.ua… | ||
L'acta deDeclaració d'Independència d'Ucraïna (enucraïnès:Акт проголошення незалежності України) va ser adoptada pelparlament d'Ucraïna el 24 d'agost de 1991. La llei va restablir la independència estatal d'Ucraïna[1][2] Anteriorment, el 16 de juliol de 1990, el parlament ja havia aprovat laDeclaració de Sobirania Estatal d'Ucraïna per 355 vots a favor i 4 en contra.[3]
L'acta es va adoptar després de l'intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 19 d'agost de 1991, quan els líderscomunistes de línia dura van intentar restablir el controlComitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica.[2] En resposta a una tensa sessió extraordinària d'11 hores, laRada Suprema (parlament) de laRepública Socialista Soviètica d'Ucraïna, en una sessió especial de dissabte, va aprovar de manera aclaparadora l'Acta de Declaració.[4] La Llei es va aprovar amb 321 vots a favor, 2 en contra i 6abstencions (de 360 assistents). El text va ser redactat principalment durant la nit del 23 al 24 d'agost principalment perLevkò Lukiànenko,Serhí Holovati,Mikhailo Horin iViatxeslav Txornovil.[5]
ElPartit Comunista d'Ucraïna (PCU), sota la persuasió entre bastidors pel seu company del partit ipresident de la Rada SupremaLeonid Kravchuk,[5][6] es va sentir obligat a donar suport a la Llei per tal de distanciar-se delcop d'estat.[7] Elprimer secretari del partit comunista d'Ucraïna,Stanislav Hurenko, va argumentar que seria un desastre si el PCU no recolzés la independència.[8] Els membres del PCU havien estat nerviosos per la notícia de la detenció de l'antic líder del partitVladímir Ivaixko a Moscou, la re-subordinació de l'exèrcit soviètic sota els líders de laRepública Socialista Federativa Soviètica de Rússia, i la confirmació a les instal·lacions delComitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica.[5]

El mateix 24 d'agost, el parlament va convocar unreferèndum de suport a la Declaració d'Independència.[9] La proposta de convocar el referèndum nacional va venir conjuntament dels líders de l'oposició delBloc DemocràticÍhor Iukhnovski iDmitrò Pavlitxko.[10] El Parlament també va votar a favor de la creació d'unaguàrdia nacional d'Ucraïna, i va adjudicar-se la jurisdicció sobre totes les forces armades situades al territori ucraïnès. A part d'una multitud sorollosa que s'havia reunit a l'edifici del Parlament, els carrers deKíev eren tranquils aquell dia, amb pocs signes de celebració oberta.[10]
En els dies següents, es van aprovar una sèrie de resolucions i decrets: nacionalitzant tots els béns de la PCU i lliurar-los al Soviet Suprem i als consells locals; emetre una amnistia per a tots elspresos polítics; suspendre totes les activitats de la PCU i congelar els seus actius i els comptes bancaris a l'espera de les investigacions oficials sobre una possible col·laboració amb els colpistes de Moscou. També es va crear la creació d'una comissió d'investigació sobre el comportament oficial durant el cop d'estat, i l'establiment d'un comitè sobre qüestions militars relacionades amb la creació d'unMinisteri de Defensa d'Ucraïna.[11]
El 26 d'agost de 1991, el representant permanent de laRepública Socialista Soviètica d'Ucraïna (RSS U) a lesNacions Unides (n'era unmembre fundador de les Nacions Unides),[12]Hennadi Udovenko, va informar l'oficina delsecretari general de les Nacions Unides que la seva missió permanent a aquesta assemblea internacional seria oficialment designada com a representant d'Ucraïna.[12][13] Aquell mateix dia, elIspolkom (comitè executiu) de Kíev també va votar per retirar tots els monuments dels herois comunistes dels llocs públics, inclòs el monument aLenin a la plaça central de laRevolució d'Octubre. El comitè va decidir que la gran plaça passaria a anomenar-seMaidan Nezalezhnosti (plaça de la Independència), igual que l'estació central de metro que hi havia a sota.[14]
Dos dies després, més de 200.000 habitants deLviv i la seva província (oblast) de Lviv van declarar la seva disposició per servir a laguàrdia nacional.[15]
En elreferèndum d'independència de l'1 de desembre de 1991, el poble d'Ucraïna va expressar un suport profund i ampli a l'Acta de Declaració d'Independència, amb més del 90% dels vots a favor i el 82% de l'electorat participant.[16] El referèndum va tenir lloc el mateix dia de lesprimeres eleccions presidencials directes d'Ucraïna. Els sis candidats presidencials van donar suport a la independència i van fer campanya pel «sí». L'aprovació del referèndum va posar fi a qualsevol possibilitat realista que la Unió Soviètica romangués unida fins i tot a una escala limitada. Ucraïna havia estat durant molt de temps el segon lloc després de Rússia en poder econòmic i polític dins la Federació de Repúbliques Soviètiques.[17][18]
Una setmana després de les eleccions, el nou president elegit Leonid Kravchuk es va unir als seus homòlegs rus i belarús,Borís Ieltsin iStanislav Shushkevich, respectivament, per signar elsAcords de Belavezha, que declaraven que la Unió Soviètica havia deixat d'existir.[19] Ladissolució de la Unió Soviètica es va produir el 26 de desembre.[20]
Des de 1992, el 24 d'agost se celebra a Ucraïna com elDia de la Independència.[21]
Polònia i elCanadà van ser els primers països a reconèixer la independència d'Ucraïna, tots dos el 2 de desembre de 1991. El mateix dia 2 es va informar durant l'emissió al vespre del telenotíciesVesti que el president de la República Socialista Federativa de Rússia, Borís Ieltsin, havia reconegut la independència d'Ucraïna.[22]
ElsEstats Units ho van fer el 25 de desembre de 1991. Aquell mes, la independència d'Ucraïna va ser reconeguda per 68 estats i el 1992 va ser reconeguda per altres 64 estats.[23]
El gener de 1992, el president dels Estats Units,George H. W. Bush, va aprovar un programa de suport humanitari nord-americà a l'URSS i Ucraïna, supervisat pel secretari de Defensa.[24]
| « | Acta de Declaració d'Independència d'Ucraïna
la Rada Suprema de la República Socialista Soviètica d'Ucraïna declara solemnementla El territori d'Ucraïna és indivisible i inviolable.. A partir d'avui, només la Constitució i les lleis d'Ucraïna són vàlides al territori d'Ucraïna.. Aquesta llei entrarà en vigor en el moment de la seva aprovació. | » |
| — Rada Suprema d'Ucraïna, 24 Agost de 1991 | ||