| |||||
| Organització social: | |||||
| |||||
| Magistratures ordinàries | |||||
| Magistratures extraordinàries | |||||
| Càrrecs i honors | |||||
| |||||
Decemvir (enllatídecemviri) va ser unamagistratura romana extraordinària formada per deu persones, nomenada en moments específics i amb funcions determinades. Eldecemvir a l'antigaRoma era cadascun dels deu nobles (Decemviri = Decem viri, 'deu homes') encarregats de la missió de redactar les lleis de Roma (any451 aC = 303 de lafundació de Roma) i que exercien el poder en lloc delscònsols. Eldecemvirat és el període en què larepública romana va ser governada perdecemvirs a la meitat delsegle v aC.[1]
L'any 462 aC. eltribú de la plebsGai Terenci Arsa va proposar una llei,Terentia de legibus consularis imperii, on demanava que es nomenessin cinc comissionats per elaborar un cos de lleis, però elspatricis s'hi van oposar amb violència, segons diuTitus Livi.[2] Fins al cap de nou anys de lluites entre patricis i plebeus no es va acordar d'enviar una comissió de tres persones a Grècia per recollir informació de les constitucions dels diversos estats d'aquell territori que els pogués servir.[3] Van viatjar per Grècia durant un any i al seu retorn, després de considerables discussions, van decidir nomenar deu compromissaris, coneguts amb el nom deDecemviri Legibus Scribundis Consulari Imperio. Per aquell any no es van nomenar altres magistrats, ni tan sols els dostribuns que corresponien. Els deu decemvirs erer tots patricis.[1]
Hi va haver dos decemvirats. El primer va governar amb general satisfacció, i va començar el seu mandat a principis de l'any451 aC. El formaven Appi Claudi Cras Regil·lense Sabí i Tit Genuci Augurí, els dos cònsols d'aquell any. S'hi van incorporar elpraefectus urbi i els dosqüestors, i es van escollir cinc membres més a través delscomicis. Cada dia hi havia uninterrex nomenat per torn, i davant d'ell hi anaven elslictors amb lesfasces, segons Titus Livi.[4] Van elaborar un compendi de deu lleis que després va ser aprovat pel senat i pels comicis. Les lleis es van gravar sobrebronze i es van penjar alFòrum al costat delsRostra vora l'edifici del senat.[1]
Quan va acabar l'any de mandat del primer decemvirat, totes les parts van quedar satisfetes de la manera com havien exercit les seves funcions, i van decidir prolongar un any més aquell sistema, especialment quan alguns decemvirs van argumentar que les lleis no estaven prou acabades. Es van elegir deu decemvirs, i entre ells només Appi Claudi va repetir en el càrrec. Dels seus col·legues, al menys tres i potser cinc eren plebeus.
Aquests magistrats van elaborar diverses lleis noves que també es van gravar en bronze en dues tauletes addicionals quan van ser aprovades pel senat i pels comicis. Segons la tradició, aquest segon decemvirat va usar el seu poder de forma tirànica. A cadascun dels membres el precedien dotze lictors que a més de les vares de les fasces hi portaven també la destral, com a indicació de la seva sobirania. Van cometre diversos atemptats contra les propietats dels plebeus, les seves persones i les seves famílies, i quan va acabar l'any de mandat es van negar a dimitir o a nomenar successors. Això no era estrictament il·legal, però anava en contra de les lleis aprovades que indicaven només un any de mandat. Appi Claudi va mostrar el seu caràcter real i es va comportar de forma tirànica i violenta. El seu intent d'impulsar a la joveVirgínia cap a la prostitució va portar a l'enderrocament del decemvirat. Appi Claudi va ser acusat perLuci Virgini, pare de Virgínia, però no va viure per veure el judici i segonsTitus Livi es va suïcidar, però l'opinió més estesa és que va ser executat a la presó per ordre dels tribuns. Va esclatar una revolta que va obligar els decemvirs a renunciar l'any449 aC i es van restablir els magistrats ordinaris.[1]
ElsDecemviri Stlitibus Iudicandis oDecemviri litibus iudicandis van ser una cort de jutges que entenia sobre les causes civils. Alguns autors pensen que es van instituir l'any292 aC, quan es van nomenar per primera vegada elsTriumviri capitales. Titus Livi parla d'aquests decemvirs i diu que era una magistratura plebea instaurada molt poc després de l'aprovació de lesLleis de les dotze taules. Inicialment van ser un tribunal que donava el veredicte alpretor, però després van ser magistrats menors elegits pelscomicis tribunats i formaven part delsVigintisexviri.August va donar als decemvirs la presidència de les corts delscentumviri, segonsSuetoni. Durant l'Imperi els decemvirs tenien jurisdicció en casos capitals.
ElsDecemviri Sacris Faciundis oDecemviri sacrorum eren un col·legi sacerdotal (collegium) i tenien funcions religioses. Els seus càrrecs eren vitalicis. Van sorgir per atendre la reclamació dels plebeus en l'exercici de les funcions religioses (cincdecemviri eren plebeus i cinc patricis). Els primers van ser nomenats l'any367 aC en lloc dels anticsduumviri que tots dos eren patricis, i tenien aquestes funcions establertes en temps de laMonarquia Romana. Les funcions d'aquests decemvirs consistien en la conservació delsLlibres sibil·lins i consultar-los en les ocasions importants a petició del senat. També era obligació d'aquests decemvirs la celebració delsjocs d'Apol·lo, ja que eren considerats sacerdots d'aquesta divinitat i tenien a casa seva un altar dedicat aApol·lo. Més tard, sense que se sàpiga quan amb seguretat però probablement alsegle i aC i per mandat deSul·la, van passar a ser quinze membres (quindecemvirat) i reanomenatsquindecemvirisacris faciundis.Juli Cèsar hi va afegir un membre mes, però aviat es va tornar als 15 membres. Quan hi havia deu membres, tenien dosmagistri, un patrici i un plebeu. Quan van passar a quinze, van tenir cincmagistri.[1]
ElsDecemviri Agris Dandis Adsignandis eren nomenats periòdicament pel repartiment de terres públiques (ager publicus) entre els ciutadans, segons Titus Livi.[5]
També van portar el nom dedecemviri, deu magistrats nomenats ocasionalment als primers temps de la República per tractar i resoldre temes de pau.[1]