Deborah Kerr va néixer aHelensburg, una petita poblacióescocesa, el30 de setembre de 1921. El seu pare era un militar que va patir les conseqüències de les ferides ocasionades durant laPrimera Guerra Mundial. Essent una jove tímida, va descobrir la interpretació com un mitjà per expressar-se. La seva tia, que era professora d'actuació, li va aconseguir alguns papers en obres teatrals mentre era encara adolescent.
Durant una d'aquestes interpretacions, Kerr va ser descoberta per un productor de cinema britànic, que la va contractar per interpretar dues pel·lícules el1941 (una d'elles el clàssic deGabriel Pascal 'Major Barbara' al costat deRex Harrison, sobre l'obra teatral deGeorge Bernard Shaw). Kerr va tenir èxit i es va convertir ràpidament en una incipient estrella del cinema britànic de la mà de la companyia cinematogràficaRank, intervenint en títols comHatter's castle (1942, Lance Comfort), adaptació d'una novel·la deA. J. Cronin, en companyia deJames Mason,Robert Newton oEmlyn Williams; la cèlebreEl coronel Blimp (1943, deMichael Powell iEmeric Pressburger) al costat d'Anton Walbrook, considerada per la crítica com una de les deu millors pel·lícules de la història del cinema britànic; Perfect Strangers (1945,Alexander Korda) al costat deRobert Donat,I See a Dark Stranger (1946, Frank Launder) aparellada amb l'actorTrevor Howard; oNarcís negre (1947, Michael Powell), en un repartiment completat ambJean Simmons,Flora Robson iSabu.
Kerr es va sentir, no obstant això, encasellada en cert tipus de personatges femenins una mica estereotipats, per la qual cosa va acceptar el1953 treballar per a laColumbia enD'aquí a l'eternitat, encarnant un personatge més lliure i independent -malgrat estar casada amb un comandament de l'exèrcit i formar un matrimoni avingut-, i amb una escena passional i, per a l'època, bastant eròtica ambBurt Lancaster, que va fregar l'escàndol i amb la que va trencar la seva imatge d'heroïna virginal i ingènua. La pel·lícula va tenir gran èxit pel seu guió (basat en la novel·la deJames Jones), qualitat artística i repartiment (Frank Sinatra,Montgomery Clift,Donna Reed,Ernest Borgnine…) i Kerr va ser candidata a l'Oscar a la millor actriu.
Els anys 60 mostren que, malgrat la qualitat de les seves interpretacions i a l'èxit comercial de les pel·lícules en què intervé, els crítics i l'acadèmia de cinema no semblen donar-se'n per assabentats. Alguns dels seus millors treballs apareixen en títols d'aquesta època com:Tres vides errants (1960, Fred Zinnemann), de nou amb Robert Mitchum però ara en un drama d'aventures;Pàgina en blanc (1960Stanley Donen) en un duel interpretatiu amb Cary Grant, Jean Simmons i Robert Mitchum;Una altra volta de femella (1961,Jack Clayton) o la millor versió de la cèlebre novel·la deHenry James, al paper de madura institutriu en una mansió on s'amaga un fosc secret, al costat del granMichael Redgrave iPamela Franklin;Ombres de sospita (1961, Michael Anderson), acompanyant Gary Cooper en la seva última aparició a la pantalla; oOn the Trail of the iguana (1964,John Huston), sobre l'obra teatral deTennessee Williams, ambRichard Burton,Ava Gardner iSue Lyon.
Al llarg de la seva carrera va ser candidata sis vegades a l'Oscar, però no el va guanyar en cap ocasió. Per això, l'Acadèmia de Cinema li va concedir el1994 un Oscar honorífic en reconeixement de tota la seva carrera.
A mitjans dels anys 80, va reaparèixer a la TV britànica, amb dos notables papers al telefilmReunion at Fairborough (el seu últim treball al costat de Robert Mitchum) i en la minisèrie "A Woman of Substance", basada en un best-seller romàntic.
Kerr va estar casada per primera vegada entre 1945 i 1959, i va tenir dues filles d'aquest matrimoni. Es va tornar a casar el 1962 amb l'escriptor i guionista de HollywoodPeter Viertel. Viertel va ser autor del guió deLa reina d'Àfrica deJohn Huston així com deCaçador blanc, cor negre deClint Eastwood. El matrimoni va viure durant la seva última etapa aSuïssa, encara que des dels anys 70 solien passar llargues estades aMarbella.
.jpg)
