De iure és unalocució llatina que significa 'de dret', és a dir, amb reconeixement jurídic, legalment.[1][2] S'oposa ade facto, que significa 'de fet'.[3]
Una situacióde iure és la que està reconeguda per la legalitat vigent o per l'autoritat competent en virtut d'una llei, reglament o acte formal. L'expressió s'utilitza sovint per a descriure una oposició entre la situacióde iure què no sempre correspon a la situació real.
- ElsAlts del Golande iure són territorisirià,de facto són governats perIsrael.
- Side iure «el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques»[4]de facto «la realitat quotidiana, tossuda i mesella, assenyala que l'Administració de justícia, malgrat els esforços i els recursos invertits, ha esdevingut terra erma pel que fa al conreu del català.»[5]
- ↑«De iure». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑«de iure».Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑Sobre l'ús i les prescripcions tipogràfiques vegeu:«de iure»,Arxivat 2013-10-23 aWayback Machine. en:És a dir, El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), [Consulta 22 d'octubre de 2013
- ↑Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Publicada l'endemà al BOE 172 i al DOGC 4680 i, posteriorment, al suplement núm. 16 del BOE en llengua catalana, de 21 de juliol.
- ↑Ponç Feliu Llansa, President de l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia en:Hi tinc dret?Arxivat 2013-10-29 aWayback Machine., Pla de qualitat lingüística, Girona, Generalitat de Catalunya, 2007, pàgina 2
Viccionari
