| |||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 2 abril 1982 (42 anys)Xàbia (la Marina Alta) | ||||||||||||||||
| Residència | València | ||||||||||||||||
| Alçada | 175 cm | ||||||||||||||||
| Pes | 73 kg | ||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||
| Ocupació | tennista (2000–2019) | ||||||||||||||||
| Activitat | 2000 - 2019 | ||||||||||||||||
| Patrimoni net estimat | 31.483.911 $ | ||||||||||||||||
| Nacionalitat esportiva | Espanya | ||||||||||||||||
| Esport | tennis | ||||||||||||||||
| Disciplina esportiva | tennis individual tennis dobles | ||||||||||||||||
| Mà de joc | dretà i revés a dues mans | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| Participà en | |||||||||||||||||
| 2016 | Tennis als Jocs Olímpics d'Estiu de 2016 | ||||||||||||||||
| 2012 | Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 | ||||||||||||||||
| 2008 | Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 | ||||||||||||||||
     | |||||||||||||||||
David Ferrer i Ern «Ferru» (Xàbia,Marina Alta,2 d'abril de1982) és un extennistavalencià que va desenvolupar la seva carrera entre els anys 2000 i 2019.[1]Des de 2019 és director esportiu delBarcelona Open, en substitució d'Albert Costa.[2]
Fou especialista en la superfície de terra batuda malgrat que sempre va estar a l'ombra deRafael Nadal en aquesta superfície, però progressivament va millorar en les altres superfícies fins a aconseguir títols també sobre pista dura i gespa. El 2006 aconseguí situar-se entre els 10 millors tennistes arribant fins a la tercera posició el juliol de 2013, i posteriorment es va consolidar entre els cinc millors individuals. En el moment de la seva retirada va esdevenir el tennista amb més victòries en el circuit ATP sense haver guanyat un títol de Grand Slam. Els seus millors resultats var ser haver disputat la final delRoland Garros 2013, el títol de Masters deParís 2012 i a quarta posició en elsJocs Olímpics de Londres 2012 en categoria dedobles masculins ambFeliciano López. També va guanyar tres títols deCopa Davis amb l'equip espanyol (2008,2009 i2011).
És fill de Jaime i Pilar, comptable i mestra d'escola respectivament, i té un germà anomenat Javier. Va nàixer aXàbia i la família es va traslladar aGandia quan tenia tretze anys.
Es va casar en finalitzar la temporada 2015 amb la seua parella de tota la vida Marta Tornel,optometrista que treballa en l'òptica familiar deBenifaió.[3] Al maig de 2018 va nàixer el seu primer fill Leo.[4]
És seguidor del club de futbolValència CF i gran amic de la llegenda valencianista,David Albelda.
Ferrer va començar a jugar a tennis aGandia, però als quinze anys es va traslladar a Barcelona per entrenar-se dins laFederació Catalana de Tennis. Posteriorment també va treballar en l'acadèmia deJuan Carlos Ferrero deVillena i tornà aDénia per entrenar sota les ordre deJavier Piles.
El 2000 va esdevenir professional però no va ser fins al 2001 que va guanyar el seu primer torneigchallenger. L'any 2002, amb vint anys, va començar a veure els primers fruits del seu treball, quatre títolschallenger més i el seu primer títol ATP aBucarest. Totes les victòries que va aconseguir durant la temporada, excepte en unachallenger, foren sobre terra batuda. El 2003 va debutar en els quatreGrand Slam però no va passar de segona ronda en cap. Tot i no guanyar cap torneig, va ser finalista aSopot i va continuar dins el rànquing dels cent millors. En el 2004 tampoc va aconseguir cap títol però va seguir progressant en els torneigs més importants i va millorar lleugerament el seu rànquing. El 2005 va aconseguir resultats molt positius en els grans torneigs ATP, però no en els Grand Slam, i es va situar per primera vegada entre els quinze millors tennistes, catorzè a final d'any.
.JPG)
El 2006 va començar de forma positiva entrant entre els deu millors de l'ATP, però només s'hi va mantenir cinc setmanes. També va formar part de l'equip espanyol de laCopa Davis en la derrota contraBelarús en primera ronda, en què va aconseguir l'única victòria de l'equip.[5] Després de diversos bons resultats, finalment va tornar a guanyar un torneig ATP, en aquesta ocasió aStuttgart. Aquest títol li va permetre mantenir-se en catorzena posició del rànquing per segon any consecutiu.
En el 2007 va fer un salt de qualitat aconseguint de retruc els seus millors resultats. De bon inici va guanyar el torneig d'Auckland, després va arribar a quarta ronda aAustràlia i a semifinals deBarcelona. El juliol va vèncer aBåstad i al setembre va aconseguir el seu millor resultat en un Grand Slam, semifinals alUS Open eliminant a grans tennistes com el seu compatriotaRafael Nadal i perdent davantNovak Đoković. Juntament amb el títol aTòquio, aquests resultats li van permetre col·locar-se entre els vuit millors del món, i dos mesos més tard va assolir la fita més important de la seva carrera fins al moment, classificant-se per la final de laTennis Masters Cup perdent contraRoger Federer. Finalment va acabar l'any en cinquè lloc del rànquing.
Malgrat no aconseguir bons resultats a l'inici del 2008, va avançar fins a la quarta posició del rànquing al febrer. A l'abril va guanyar el primer títol de la temporada prop de casa seva,València. Després de ser finalista a Barcelona caient davant Rafael Nadal, va aconseguir el seu setè títol i únic sobre gespa,'s-Hertogenbosch. Amb aquesta victòria va esdevenir el segon espanyol en guanyar un torneig de gespa en tota l'Era Open després de Rafael Nadal. Malauradament no va aconseguir més bons resultats i va baixar fins a la dotzena posició. Paral·lelament també va col·laborar amb el seu país per aconseguir laCopa Davis participant en les tres darreres rondes amb dos victòries i una derrota. Durant el 2009 no va aconseguir cap títol però fa ser finalista aDubai i a Barcelona en caure davant Novak Đoković i Rafael Nadal respectivament. Va participar novament en totes les eliminatòries de laCopa Davis excepte a quarts de final a causa d'una lesió. Va jugar un total de sis partits individuals, tots amb victòria, davantSèrbia,[6]Israel[7] i laRepública Txeca.[8]
L'any 2010 va començar de forma molt positiva fins que va arribar la terra batuda, on va encadenar dues finals consecutives contraJuan Carlos Ferrero, derrota aBuenos Aires i victòria aAcapulco. En l'Open d'Austràlia només havia arribat a segona ronda superat perMarkos Bagdatís mentre que aSud-àfrica va arribar a semifinals fins a caure davantStéphane Robert. Posteriorment va vèncer en els dos partits individuals disputats en la primera ronda de laCopa Davis davantSuïssa, aconseguint així la seva vuitena victòria consecutiva en aquesta competició.[9] AIndian Wells fou derrotat en el primer partit perJames Blake i aMiami va avançar fins a quarta ronda, on va perdre contra Nadal. Tornant a la terra batuda, aMontecarlo va avançar fins a les semifinals, on novament el va superar Nadal. En elComte de Godó també va arribar a semifinals fins que caigué davantFernando Verdasco. ARoma també va coincidir amb Verdasco a semifinals però en aquesta ocasió el pogué superar classificant-se així per la seva primera final de categoria Màsters. Malauradament no pogué fer el mateix contra Nadal en la final, autèntic dominador d'aquesta superfície. AMadrid avançà fins a les semifinals superant aAndy Murray (quart del rànquing mundial) a quarts de final, però Federer el va vèncer en tres sets. Va començar elRoland Garros com un dels candidats al títol però fou sorprès a tercera ronda perJürgen Melzer. AWimbledon va fer una bona actuació arribant a quarta ronda superat perRobin Söderling en cinc sets. En la Copa Davis va perdre el primer partit contraGaël Monfils i França va superar clarament l'equip espanyol. ABastad va arribar a semifinals però el va derrotar el tennista local Söderling. Amb aquestes victòries va allargar la seva ratxa de 31 victòries sobre terra batuda en una temporada. AlCanadà fou sorprès a primera ronda perDavid Nalbandian mentre que aCincinnati va avançar fins a la tercera ronda on va caure davantNikolai Davidenko. AlUS Open no va passar de quarta ronda derrotat per Verdasco però igualment va escalar en el rànquing individual i va poder retornar al Top 10. AKuala Lumpur va arribar a semifinals vençut perAndrei Gólubev, mentre que aPequín va arribar a la final, però el va derrotar Đoković. AXangai fou derrotat novament per Söderling a tercera ronda però igualment avançà fins a la vuitena posició del rànquing. AValència, el torneig en el qual juga com a casa, es plantà en la final després de superar a Söderling a semifinals. En la final va guanyar al seu compatriotaMarcel Granollers i així el novè títol de la seva carrera. Amb aquest resultat va pujar a la setena posició del rànquing i es va classificar per l'ATP World Tour Finals. AParís va perdre davant Melzer a tercera ronda. La seva participació en l'ATP World Tour Finals, el darrer torneig de l'any, fou força negativa en perdre els tres partits de la fase grups contra Federer, Söderling i Murray. Malgrat aconseguir només un títol, el seu registre de 60 victòries i 24 derrotes li va permetre retornar al Top 10 i escalar fins a la setena posició del rànquing mundial.
La temporada 2011 va començar de forma molt positiva participant en el torneig deHeineken i enduent-se el primer títol de l'any davant Nalbandian. Va arribar a l'Open d'Austràlia com a setè cap de sèrie i va millorar el seu rendiment: va accedir a les semifinals després de superar un Nadal amb problemes físics. Allà fou derrotat per Murray, però eixa actuació li permetre escalar fins al sisè lloc del rànquing. Inesperadament, va perdre en primera ronda deRotterdam, però es va refer en el torneig d'Acapulco, on va reeditar el títol aconseguit l'any anterior en derrotarNicolás Almagro en la final. AIndian Wells va perdre en el primer partit contraIvo Karlovic mentre que aMiami va avançar fins a quarts de final, onMardy Fish el va superar. Llavors va iniciar els torneigs de terra batuda, en primer lloc aMontecarlo, on va millorar el seu resultat i va accedir a la segona final de Màsters de la seva carrera, però va caure davant Nadal. En elComte de Godó va avançar a una nova final consecutiva però novament el va derrotar Nadal. AMadrid va avançar fins a trobar-se a Đoković en quarts de final, jugador que encara no havia perdut cap partit des de l'inici d'any. Va renunciar a participar en el torneig deRoma a causa d'una petita lesió que no li va impedir jugar elRoland Garros. El seu nivell sobre terra batuda no es va veure reflectit en aquest Grand Slam, ja que només va poder arribar a quarta ronda, derrotat per Monfils. Un mes després va disputar el torneig deWimbledon, va accedir novament a quarta ronda fins a caure davant Tsonga. Seguidament va disputar la ronda de quarts de final de laCopa Davis amb l'equip espanyol als Estats Units, on va aconseguir dues victòries individuals sobre pista dura. ABastad va arribar a la final, però novament el va vèncer Söderling. A l'estiu no va poder participar en el torneig deToronto a causa d'una lesió al canell, però va tornar a jugar aCincinnati, on malgrat caure a tercera ronda contraGilles Simon, va aconseguir els punts necessaris per entrar al Top 5 del rànquing mundial. En elUS Open va repetir el mateix resultat que l'any anterior amb una derrota a quarta ronda contraAndy Roddick. En les semifinals de Copa Davis contra França només va disputar un partit individual, amb victòria. AXangai va aconseguir classificar-se per una nova final màsters, però també va perdre, aquest cop contra Murray. Posteriorment va disputar l'ATP World Tour Finals, on va guanyar els dos primers partits contra Murray i Đoković, amb millor rànquing que ell, i ja classificat per a semifinals va perdre contraTomáš Berdych. A semifinals no pogué superar Federer, defensor del títol. Per a tancar la temporada, va disputar la final de la Copa Davis contra Argentina, amb una victòria individual que li va permetre aconseguir el títol per tercera ocasió. Va acabar l'any amb un total de dos títols individuals més la Copa Davis i una marca de 59 victòries i 19 derrotes.
Després de jugar un torneig d'exhibició a Abu Dhabi, va jugar el primer torneig aAuckland, amb una victòria sobreOlivier Rochus en la final. En l'Open d'Austràlia va entrar com a cap de sèrie número 5 i va avançar fins als quarts de final, on va coincidir amb Đoković, número 1 del món, que el va derrotar. La gira sud-americana fou molt frúctifera amb els títols aBuenos Aires, en què va derrotar Almagro en la final, i aAcapulco, sobre Verdasco. Amb tres títols a la butxaca, va participar en elMasters de Miami, on va arribar a quarts de final, davant Đoković, que el va tornar a vèncer. Posteriorment va començar la campanya europea sobre terra batuda en primer lloc aMontecarlo, però fou sorprès en segona ronda perThomaz Bellucci. En elComte de Godó va realitzar una actuació més adequada al seu nivell, i va arribar a una nova final d'aquest torneig, però novament Nadal el va derrotar. AMadrid, primer torneig disputat sobre terra batuda blava, Ferrer va avançar fins als quarts de final, on el va véncer Federer, guanyador final. ARoma va arribar a semifinals, on Nadal el va superar i es va adjudicar el títol posteriorment. En elRoland Garros, Ferrer va avançar sense gaires complicacions fins als quarts de final. Allà va superar Murray i va arribar per primera vegada a les semifinals de París, però Nadal el va derrotar novament amb facilitat. Poc després es va imposar aPhilipp Petzschner en la final de's-Hertogenbosch en el quart títol de l'any i segon sobre gespa de la seva carrera. AWimbledon va arribar a quarts de final per primera vegada, però Murray el va vèncer en quatre sets. El cinquè títol de la temporada va arribar aBastad poc després, superant Almagro. En elsJocs Olímpics de Londres va participar en els quadres individual i dobles masculins. Malgrat celebrar-se a les instal·lacions de Wimbledon on un mes abans havia arribat a quarts de final i ser quart cap de sèrie,Kei Nishikori el va sorprendre a vuitens de final. Això no obstant, junt ambFeliciano López, foren una de les parelles sorpresa en dobles, i es van plantar en semifinals. Malauradament, no van poder accedir a la final, en ser derrotats perMichaël Llodra i Tsonga, i en la final de consolació tampoc van poder superar la parella formada perJulien Benneteau iRichard Gasquet. AlUS Open va arribar a semifinals, però va caure contra Đoković. Posteriorment va disputar les semifinals de laCopa Davis i va ajudar l'equip espanyol amb dues victòries individuals. Abans d'acabar la temporada va aconseguir nous èxits amb la victòria aValència contraAleksandr Dolgopòlov i la setmana següent va aconseguir el títol més important de la seva carrera, amb el primer títol de categoria màsters aParís contraJerzy Janowicz. El darrer torneig de l'any fou elATP World Tour Finals, on malgrat guanyar dos partits contraJuan Martín del Potro iJanko Tipsarević i només una derrota contra Federer, un triple empat a dues victòries el va perjudicar fins a la tercera posició del grup i no va avançar a semifinals. Aquesta fou la seva temporada més reeixida, va aconseguir set títols i va guanyar el primer títol màsters de la seva carrera. El registre final fou de 76 victòries per 15 derrotes, cosa que li va permetre continuar en la cinquena posició del rànquing mundial. Addicionalment, va disputar la final de la Copa Davis com a màxim referent de l'equip espanyol i va complir les expectatives imposant-se en els dos partits individuals que va disputar, però això no va ser suficient per a superar l'equip txec.[10]
La temporada 2013 va començar de forma excel·lent reeditant el títol aAuckland derrotant aPhilipp Kohlschreiber. Llavors va arribar a semifinals de l'Open Austràlia però va caure davant Đoković. Aprofitant la llarga absència de Nadal per lesió, Ferrer el va superar en el rànquing individual esdevenint el millor tennista espanyol per primera vegada en la seva carrera. A continuació va guanyar el segon títol de l'any aBuenos Aires superant aStanislas Wawrinka però va caure en la final d'Acapulco davant el retornat Nadal. Per sorpresa va caure en el primer partit del Masters d'Indian Wells en mans deKevin Anderson. Es va refer arribant a la final deMiami però el va vèncer Murray malgrat disposar d'un punt de partit. No va disputar el Masters deMontecarlo i va perdre en el primer partit delComte de Godó davantDmitry Tursunov. La cinquena final de la temporada la va disputar aOeiras però el va vèncer Wawrinka. En els Masters deMadrid iRoma va caure en quarts de final davant Nadal. Aquest partit es va repetir en la final delRoland Garros, la primera final de Grand Slam que va disputar Ferrer, i Nadal va demostrar novament el seu domini sobre terra batuda. A continuació va fracassar en la defensa del títol de's-Hertogenbosch i va caure en primera ronda davantXavier Malisse. AWimbledon va caure novament en quarts de final davant Del Potro. La seva campanya estiuenca fou força negativa amb derrotes en segona ronda deMont-real contraAlex Bogomolov, Jr. i en tercera aCincinnati contra Tursunov. AlUS Open va arribar a quarts de final i va ser derrotat per Gasquet en cinc sets. Posteriorment fou finalista aEstocolm, ja que fou vençut perGrígor Dimitrov, que estrenava el seu palmarès. Novament fou finalista al torneig de casa seva i del qual era defensor del títol,València, peròMikhaïl Iujni el va superar. La tercera final consecutiva es va produir aParís, on també defensava títol, però després de superar en semifinals a Nadal, número 1 del rànquing, va caure davant Đoković a la final. Aquesta fou la setena final consecutiva que perdia. Per tancar la temporada disputà l'ATP World Tour Finals com a tercer cap de sèrie, però va perdre els tres partits de la primera fase davant Nadal, Berdych i Wawrinka. Acabà l'any amb només dos títols però un total de nou finals disputades, entre les quals la seva primera final de Grand Slam, punts que li permeteren acabar en la tercera posició del rànquing individual, el millor resultat de la seva carrera.
A principis d'any va disputar les semifinals d'Auckland i els quarts de final a l'Open d'Austràlia, on va caure en mans de Berdych. Sobre terra batuda va aconseguir els millors resultats de la temporada, bàsicament per la defensa del títol aBuenos Aires sobreFabio Fognini. Després fou semifinalista aRio de Janeiro i es va retirar a quarts de final d'Acapulco a causa d'una lesió. Es va perdreIndian Wells, però va arribar a quarta ronda deMiami. Novament sobre terra batuda arribà a semifinals deMontecarlo superant al màxim rival sobre aquesta superfície per primera vegada en 10 anys, el manacoríNadal, però fou derrotat per Wawrinka. AMadrid arribà també a semifinals en caure contra Nishikori, mentre que aRoma fou eliminat en quarts de final per Đoković. En elRoland Garros fou derrotat per Nadal en quarts de final en una reedició de la final de l'any passat. Sobre gespa no aconseguí bons resultats i va caure tot just en segona ronda aWimbledon tallant una ratxa de deu quarts de final consecutius en torneigs de Grand Slam. Encara disputà dos torneigs més sobre terra batuda aBastad arribant a quarts de final i aHamburg, on fou finalista en ser derrotat perLeonardo Mayer. A l'estiu va arribar a quarts de final deToronto mentre que fou finalista aCincinnati, ambdós derrotes davant Federer. En elUS Open tampoc aconseguí un bon resultat caient en tercera ronda. A continuació tingué molt mals resultats aShenzhen iTòquio, mentre que es va refer aXangai arribant a quarts de final havent derrotat a Murray. El tennista escocès es revenjà en la final deViena i llavors arribà a quarts de final deParís. No es classificà directament per l'ATP World Tour Finals inicialment, però substituí a Raonic a causa d'una lesió disputant només un únic partit que va perdre davant Nishikori.Va acabar la temporada ocupant la desena posició del rànquing amb un únic títol de quatre finals disputades.
.jpg)
Va començar la temporada 2015 aDoha on es va imposar en la final davantTomáš Berdych. En l'Open d'Austràlia va arribar a quarta ronda on fou derrotat perKei Nishikori. A continuació va participar en la gira sud-americana sobre terra batuda amb gran èxit. Va encadenar els títols deRio de Janeiro i d'Acapulco enfrontFabio Fognini i Nishikori respectivament. A continuació va disputar elMasters d'Indian Wells sense èxit a diferència deMiami on va arribar a quarts de final en caure davantNovak Đoković. Tornar a la terra batuda, aMontecarlo també va arribar als quarts de final però en aquest cop fou superat perRafael Nadal. En elComte de Godó també va disputar les semifinals però el va vèncerPablo Andújar, aMadrid va caure a quarts de final davant Nishikori i aRoma va arribar a semifinals i el va derrotar Đoković. En elRoland Garros va arribar a quarts de final després de derrotarMarin Čilić, però en aquesta ronda el va superarAndy Murray. La seva temporada sobre gespa va ser molt curta, ja que va perdre en el primer partit deQueen's Club i va renunciar aWimbledon degut a una lesió de colze. Va retornar al circuit just per disputar elUS Open, on va caure en tercera ronda davantJérémy Chardy. A continuació va disputar el torneig deKuala Lumpur i va conquerir el quart títol de l'any derrotantFeliciano López. Seguidament va disputar el torneig dePequín, on va arribar a semifinals sent vençut per Đoković. AViena va aconseguir el cinquè títolViena superant aSteve Johnson en la final. El seu bon rendiment durant la tardor va continuar aParís, on fou derrotat per Murray en semifinals. Malauradament no va poder fer el mateix en l'ATP World Tour Finals, ja que va perdre els tres partits de la fase de grups davant Murray,Wawrinka i Nadal. Va acabar l'any amb 55 victòries per 16 derrotes que li van permetre guanyar cinc títols de les cinc finals que va disputar, acabant en la setena posició del rànquing.
Ferrer va començar la seva temporada en una exhibició alCampionat del Món de tennis de Mubadala. Ferrer va derrotar amb facilitatJo-Wilfried Tsonga i després va perdre contraRafael Nadal en un ajustat triple set. Ferrer es va enfrontar aStan Wawrinka en el partit pel tercer lloc. Ferrer va perdre el primer set, però va tornar a guanyar. Ferrer va arribar a l'Open de Qatar com a quart cap de sèrie i campió defensor. Ferrer va perdre en primera ronda contraIllya Marchenko, tot i guanyar el primer set. Ferrer va competir aAuckland com a cap de sèrie. Ferrer va passar a semifinals després de derrotar els classificatsMatthew Barton iLukáš Rosol, però va perdre contraJack Sock tot i guanyar el primer set. Ferrer va disputar el primerGrand Slam de l'any a l'Open d'Austràlia. Ferrer va derrotar el classificatPeter Gojowczyk a la primera ronda. A la segona ronda, Ferrer va derrotarLleyton Hewitt, que jugava el seu últim partit individual de la seva carrera. Ferrer va derrotar llavors el cap de sèrie 31èSteve Johnson i el 10è cap de sèrieJohn Isner. Ferrer va arribar als quarts de final sense haver perdut cap set. Als quarts de final, Ferrer va perdre contra el segon cap de sèrieAndy Murray a la final en quatre sets. Ferrer va arribar com a segon cap de sèrie a l'Argentina Open. Ferrer va derrotar el convidat (wildcard)Renzo Olivo iPablo Cuevas, vuitè cap de sèrie, en tres sets, abans de perdre contraNicolás Almagro a les semifinals. Ferrer va arribar a l'Obert de Rio com a segon cap de sèrie. Ferrer va derrotarNicolás Jarry iAlbert Ramos-Viñolas. El torneig de Ferrer va arribar a la seva fi als quarts de final quan va perdre contra el cinquè cap de sèrieDominic Thiem. Ferrer va caure a la segona ronda de l'Open de Mèxic contraAleksandr Dolgopolov i a la segona ronda de l'Open de Miami davantLucas Pouille per posar fi a la seva temporada sobrepista dura.
Per començar la temporada sobreterra batuda, Ferrer va competir a l'Open de Madrid, derrotantGuillermo García-López iDenis Kudla en tres sets, abans de caure contraTomáš Berdych. Va seguir amb una altra aparició en tercera ronda alMasters de Roma, aquesta vegada perdent contra Pouille. Va començar bé l'Open de França, derrotant el rusEvgeny Donskoy. Va passar a eliminarJuan Mónaco iFeliciano López abans de tornar a caure davant Berdych. La temporada sobrepista de gespa no va anar tan bé, cedint en la primera ronda deHalle aAndreas Seppi i en la segona ronda deWimbledon aNicolas Mahut.
La temporada de pista dura per a Ferrer va començar amb elsJocs Olímpics de Rio. Ferrer va superar la primera ronda contraDenis Istomin, abans de caure contraDonskoy en un partit molt disputat. AlMasters de Cincinnati va caure de nou a primera ronda, aquesta vegada de la mà deJulien Benneteau. Ferrer va començar l'Open dels Estats Units derrotantDolgopolov a la primera ronda iFabio Fognini a la segona, abans de caure davant unJuan Martín del Potro en forma a la tercera ronda, igualant la seva actuació dels dos anys anteriors al torneig.
La temporada 2017 va començar amb la participació del tennista de Xàbia a l'Obert d'Austràlia. Tot i que va superar les dues primeres rondes, Ferrer cauria amb un dels seus compatriotes, el castellonencRoberto Bautista Agut per 7-5, 6-7 (6), 7-6 (3) i 6-4.[11] Açò suposaria el pitjor resultat de Ferrer a terres australianes des de l'any 2010.
El juliol d'aquell mateix any, Ferrer tornaria a guanyar un torneig després de quasi dos anys. L'Obert de Suècia de 2017 seria l'últim gran títol que Ferrer guanyaria a la seua carrera a l'ATP. En aquesta ocasió, Ferru es proclamaria vencedor després de guanyar a la final a l'ucraïnèsAlexandr Dolgopolov.
AlMàster de Cincinnati, Ferrer va tindre una destacada participació, on fins i tot va arribar a derrotar el número 8 del món, l'austríacDominic Thiem. No obstant, seria derrotat a semifinals per l'australiàNick Kyrgios, en dos sets molt ajustat on es va arribar al tiebreak en tots dos.[12]
L'any 2018 seria molt discret, pel que fa als resultats, per a Ferrer. Després de caure en primera ronda en els tres primers grans de la temporada (Obert d'Austràlia,Roland Garros iWimbledon), Ferrer va acudir a la cita amb elUS Open, que acabaria essent el seu últim grand slam. El de Xàbia seria enquadrat a la primera ronda amb un dels seus grans rivals de la seua carrera esportiva:Rafel Nadal. El mallorquí va començar avançant-se en el marcador amb un 6-3 al primer set. Així i tot, el partit acabaria de forma prematura degut a la lesió que va patir Ferrer al soli de la cama esquerra a mitjan segon set. Després de retirar-se del partit, el de Xàbia no va poder aguantar les llàgrimes i va donar les gràcies als aficionats nord-americans per totes les experiències viscudes al llarg dels més de quinze anys de la seua carrera.[13]
Poques hores abans d'enfrontar-se amb Nadal a la primera ronda de l'Obert dels Estats Units, Ferrer havia anunciat que el 2019 seria la seua darrera temporada com a tennista professional.[14] A més, l'alacantí va fer pública la seua idea de dur a terme una xicoteta gira per l'any 2019 on disputaria laHopman Cup representant l'equip espanyol en un dobles mixtos junt ambGarbiñe Muguruza.[15] Juntament amb això, Ferrer va anunciar que disputaria els tornejos d'Auckland,Buenos Aires,Acapulco,Barcelona iMadrid.[16]
Una de les seues últimes actuacions destacades va tenir lloc alMàster de Miami, on Ferrer va remuntar un set en contra per derrotar el número 3 del món, l'alemanyAlexander Zverev.[17] Aquesta victòria va ser tota una sorpresa per al tennista xabienc, ja que va suposar la seua primera victòria a un jugador top 3 del Ranking ATP en vora 5 anys.
Finalment, Ferrer acabaria retirant-se alMutua Madrid Open 2019 després de caure enfront del propi Zverev en dos sets (6-4, 6-1).[18] Aquest seria l'últim partit en la longeva carrera de Ferrer, una trajectòria de quasi vint anys al circuit ATP, on va aconseguir vint-i-set títols, entre ells un màster 1000, a més d'un subcampionat a Roland Garros i un 3r lloc al Ranking ATP.
|
|
| Resultat | Núm. | Data | Torneig | Superfície | Oponent en la final | Marcador |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Finalista | 1. | 21 de juliol de 2002 |  Umag,Croàcia | Terra batuda |  Carles Moyà | 2−6, 3−6 |
| Guanyador | 1. | 9 de setembre de 2002 |  Bucarest,Romania | Terra batuda |  José Acasuso | 6−3, 6−2 |
| Finalista | 2. | 4 d'agost de 2003 |  Sopot,Polònia | Terra batuda | Guillermo Coria | 5−7, 1−6 |
| Finalista | 3. | 10 d'abril de 2005 |  València,País Valencià | Terra batuda |  Ígor Andréiev | 3−6, 7−5, 3−6 |
| Guanyador | 2. | 17 de juliol de 2006 |  Stuttgart,Alemanya | Terra batuda | José Acasuso | 6−4, 3−6, 6−7(3), 7−5, 6−4 |
| Guanyador | 3. | 13 de gener de 2007 |  Auckland,Nova Zelanda | Dura |  Tommy Robredo | 6−4, 6−2 |
| Guanyador | 4. | 15 de juliol de 2007 |  Bastad,Suècia | Terra batuda |  Nicolás Almagro | 6−1, 6−2 |
| Guanyador | 5. | 7 d'octubre de 2007 |  Tòquio,Japó | Dura |  Richard Gasquet | 6−1, 6−2 |
| Finalista | 4. | 18 de novembre de 2007 |  Tennis Masters Cup,Xangai,Xina | Dura (i) |  Roger Federer | 2−6, 3−6, 2−6 |
| Guanyador | 6. | 20 d'abril de 2008 | València | Terra batuda | Nicolás Almagro | 4−6, 6−2, 7−6(2) |
| Finalista | 5. | 4 de maig de 2008 | Barcelona,Catalunya | Terra batuda | Rafael Nadal | 1−6, 6−4, 1−6 |
| Guanyador | 7. | 21 de juny de 2008 |  's-Hertogenbosch,Països Baixos | Gespa | Marc Gicquel | 6−4, 6−2 |
| Finalista | 6. | 28 de febrer de 2009 |  Dubai,Emirats Àrabs Units | Dura |  Novak Đoković | 5−7, 3−6 |
| Finalista | 7. | 26 d'abril de 2009 | Barcelona(2) | Terra batuda | Rafael Nadal | 2−6, 5−6 |
| Finalista | 8. | 21 de febrer de 2010 | Buenos Aires,Argentina | Terra batuda | Juan Carlos Ferrero | 7−5, 4−6, 3−6 |
| Guanyador | 8. | 27 de febrer de 2010 |  Acapulco,Mèxic | Terra batuda | Juan Carlos Ferrero | 6−3, 3−6, 6−1 |
| Finalista | 9. | 2 de maig de 2010 |  Roma,Itàlia | Terra batuda | Rafael Nadal | 5−7, 2−6 |
| Finalista | 10. | 10 d'octubre de 2010 | Pequín, Xina | Dura | Novak Đoković | 2−6, 4−6 |
| Guanyador | 9. | 7 de novembre de 2010 | València(2) | Dura (i) | Marcel Granollers | 7−5, 6−3 |
| Guanyador | 10. | 15 de gener de 2011 | Auckland(2) | Dura | David Nalbandian | 6−3, 6−2 |
| Guanyador | 11. | 26 de febrer de 2011 | Acapulco(2) | Terra batuda | Nicolás Almagro | 7−6(4), 6−7(2), 6−2 |
| Finalista | 11. | 17 d'abril de 2011 |  Montecarlo,Mònaco | Terra batuda | Rafael Nadal | 4−6, 5−7 |
| Finalista | 12. | 24 d'abril de 2011 | Barcelona(3) | Terra batuda | Rafael Nadal | 2−6, 4−6 |
| Finalista | 13. | 17 de juliol de 2011 | Bastad | Terra batuda | Robin Söderling | 2−6, 2−6 |
| Finalista | 14. | 16 d'octubre de 2011 | Xangai, Xina | Dura |  Andy Murray | 5−7, 4−6 |
| Guanyador | 12. | 14 de gener de 2012 | Auckland(3) | Dura |  Olivier Rochus | 6−3, 6−4 |
| Guanyador | 13. | 26 de febrer de 2012 | Buenos Aires | Terra batuda | Nicolás Almagro | 4−6, 6−3, 6−2 |
| Guanyador | 14. | 3 de març de 2012 | Acapulco(3) | Terra batuda | Fernando Verdasco | 6−1, 6−2 |
| Finalista | 15. | 29 d'abril de 2012 | Barcelona(4) | Terra batuda | Rafael Nadal | 6−7(1), 5−7 |
| Guanyador | 7. | 23 de juny de 2012 | 's-Hertogenbosch(2) | Gespa | Philipp Petzschner | 6−3, 6−4 |
| Guanyador | 16. | 15 de juliol de 2012 | Bastad(2) | Terra batuda | Nicolás Almagro | 6−2, 6−2 |
| Guanyador | 17. | 28 d'octubre de 2012 | València(3) | Dura (i) |  Aleksandr Dolgopòlov | 6−1, 3−6, 6−4 |
| Guanyador | 18. | 4 de novembre de 2012 | París,França | Dura (i) | Jerzy Janowicz | 6−4, 6−3 |
| Guanyador | 19. | 12 de gener de 2013 | Auckland(4) | Dura | Philipp Kohlschreiber | 7−6(5), 6−1 |
| Guanyador | 20. | 24 de febrer de 2013 | Buenos Aires(2) | Terra batuda | Stanislas Wawrinka | 6−4, 3−6, 6−1 |
| Finalista | 16. | 2 de març de 2013 | Acapulco | Terra batuda | Rafael Nadal | 0−6, 2−6 |
| Finalista | 17. | 31 de març de 2013 |  Miami,Estats Units | Dura | Andy Murray | 6−2, 4−6, 6−7(1) |
| Finalista | 18. | 5 de maig de 2013 |  Oeiras,Portugal | Terra batuda | Stanislas Wawrinka | 1−6, 4−6 |
| Finalista | 19. | 9 de juny de 2013 | Roland Garros, França | Terra batuda | Rafael Nadal | 3−6, 2−6, 3−6 |
| Finalista | 20. | 20 d'octubre de 2013 | Estocolm, Suècia | Dura (i) |  Grígor Dimitrov | 6−2, 3−6, 4−6 |
| Finalista | 21. | 27 d'octubre de 2013 | València(2) | Dura (i) | Mikhaïl Iujni | 3−6, 5−7 |
| Finalista | 22. | 3 de novembre de 2013 | París | Dura (i) | Novak Đoković | 5−7, 5−7 |
| Guanyador | 21. | 16 de febrer de 2014 | Buenos Aires(3) | Terra batuda | Fabio Fognini | 6−4, 6−3 |
| Finalista | 23. | 20 de juliol de 2014 | Hamburg, Alemanya | Terra batuda | Leonardo Mayer | 6−7(3), 6−1, 7−6(4) |
| Finalista | 24. | 17 d'agost de 2014 | Cincinnati, Estats Units | Dura | Roger Federer | 3−6, 6−1, 2−6 |
| Finalista | 25. | 19 d'octubre de 2014 |  Viena,Àustria | Dura | Andy Murray | 7−5, 2−6, 5−7 |
| Guanyador | 22. | 10 de gener de 2015 |  Doha,Qatar | Dura |  Tomáš Berdych | 6−4, 7−5 |
| Guanyador | 23. | 22 de febrer de 2015 |  Rio de Janeiro,Brasil | Terra batuda | Fabio Fognini | 6−2, 6−3 |
| Guanyador | 24. | 28 de febrer de 2015 | Acapulco(4) | Dura | Kei Nishikori | 6−3, 7−5 |
| Guanyador | 25. | 4 d'octubre de 2015 |  Kuala Lumpur,Malàisia | Dura | Feliciano López | 7−5, 7−5 |
| Guanyador | 26. | 25 d'octubre de 2015 | Viena | Dura | Steve Johnson | 4−6, 6−4, 7−5 |
| Guanyador | 27. | 23 de juliol de 2017 | Bastad(3) | Terra batuda | Aleksandr Dolgopòlov | 6−4, 6−4 |
|
|
| Resultat | Núm. | Data | Torneig | Superfície | Parella | Oponents en la final | Marcador |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Finalista | 1. | 31 de gener de 2003 | Acapulco,Mèxic | Terra batuda | Fernando Vicente |  Mark Knowles Daniel Nestor | 3–6, 3–6 |
| Guanyador | 1. | 31 de gener de 2005 |  Viña del Mar,Xile | Terra batuda | Santiago Ventura | Gastón EtlisMartín Rodríguez | 6–3, 6–4 |
| Guanyador | 2. | 21 de febrer de 2005 | Acapulco | Terra batuda | Santiago Ventura | Jiri VanekTomas Zib | 4–6, 6–1, 6–4 |
| Resultat | Núm. | Data | Torneig | Superfície | Equip | Oponents | Marcador |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Guanyador | 1. | 21−23 de novembre de 2008 | Copa Davis,Mar del Plata,Argentina | Dura (i) | Marcel GranollersFeliciano LópezFernando Verdasco | José AcasusoAgustín CalleriJuan Martín del PotroDavid Nalbandian | 3−1 |
| Guanyador | 2. | 4−6 de desembre de 2009 | Copa Davis,Barcelona,Catalunya(2) | Terra batuda (i) | Rafael Nadal Feliciano López Fernando Verdasco | Tomáš BerdychLukas DlouhyJan HajekRadek Štěpánek | 5−0 |
| Guanyador | 3. | 2−4 de desembre de 2011 | Copa Davis,Sevilla,Espanya(3) | Terra batuda (i) | Feliciano López Rafael Nadal Fernando Verdasco | Juan Martín del PotroJuan Mónaco David NalbandianEduardo Schwank | 3−1 |
| Finalista | 1. | 16−18 de novembre de 2012 | Copa Davis,Praga,República Txeca | Dura (i) | Nicolás Almagro Marcel GranollersMarc López | Tomáš BerdychIvo MinarLukas Rosol Radek Štěpánek | 2−3 |
| Torneig | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | Títols | V – D |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Grand Slam | ||||||||||||||||||||
| Open d'Austràlia | A | 1R | 2R | 1R | 4R | 4R | QF | 3R | 2R | SF | QF | SF | QF | 4R | QF | 3R | 1R | A | 0 / 16 | 41 – 16 |
| Roland Garros | Q2 | 2R | 2R | QF | 3R | 3R | QF | 3R | 3R | 4R | SF | F | QF | QF | 4R | 2R | 1R | A | 0 / 16 | 44 – 16 |
| Wimbledon | A | 2R | 2R | 1R | 4R | 2R | 3R | 3R | 4R | 4R | QF | QF | 2R | A | 2R | 3R | 1R | A | 0 / 15 | 28 – 15 |
| US Open | A | 1R | 1R | 3R | 3R | SF | 3R | 2R | 4R | 4R | SF | QF | 3R | 3R | 3R | 1R | 1R | A | 0 / 16 | 33 – 16 |
| Victòries–Derrotes | 0−0 | 2−4 | 3−4 | 6−4 | 10−4 | 11−4 | 12−4 | 7−4 | 9−4 | 14−4 | 18−4 | 19−4 | 10−4 | 9−3 | 10−4 | 5−4 | 0−4 | 0−0 | 0 / 63 | 145 − 63 |
| Altres | ||||||||||||||||||||
| Jocs Olímpics | NC | A | No celebrat | 1R | No celebrat | 3R | No celebrat | 2R | No celebrat | 0 / 3 | 3 – 3 | |||||||||
| ATP World Tour Finals | A | A | A | A | A | F | A | A | RR | SF | RR | RR | RR | RR | A | A | A | A | 0 / 7 | 8 – 14 |
| ATP Masters Series / ATP Masters 1000 | ||||||||||||||||||||
| Indian Wells | A | 1R | 1R | 3R | 2R | QF | 3R | 4R | 2R | 2R | 3R | 2R | A | 3R | A | A | 3R | A | 0 / 13 | 11 – 13 |
| Miami | A | 1R | 1R | SF | SF | 4R | 2R | 4R | 4R | QF | QF | F | 4R | QF | 3R | 2R | 3R | 3R | 0 / 17 | 34 – 17 |
| Montecarlo | A | 1R | A | QF | QF | QF | QF | 3R | SF | F | 2R | A | SF | QF | A | A | A | A | 0 / 11 | 26 – 11 |
| Hamburg | A | 1R | QF | 1R | QF | QF | 3R | Madrid (terra batuda) | 0 / 16 | 30 – 16 | ||||||||||
| Madrid (terra batuda) | Masters d'Hamburg | 2R | SF | QF | QF | QF | SF | QF | 3R | 3R | A | 2R | ||||||||
| Roma | A | 2R | 3R | SF | 1R | 1R | 2R | 1R | F | A | SF | QF | QF | SF | 3R | 2R | 1R | A | 0 / 15 | 24 – 15 |
| Toronto/Mont-real | A | A | 2R | 2R | 1R | 2R | 3R | 2R | 1R | A | A | 2R | QF | A | A | 3R | 1R | A | 0 / 11 | 9 – 11 |
| Cincinnati | A | A | 1R | 2R | QF | QF | 2R | 3R | 3R | 3R | 2R | 3R | F | A | 1R | SF | 1R | A | 0 / 14 | 21 – 14 |
| Madrid (dura) | Q | 2R | 1R | QF | 2R | 2R | 2R | Xangai | 0 / 13 | 13 – 13 | ||||||||||
| Xangai | Madrid (dura) | 2R | 3R | F | A | 3R | QF | 2R | 1R | A | A | A | ||||||||
| París | A | A | 1R | QF | 2R | QF | 2R | A | 3R | QF | G | F | QF | SF | 2R | 1R | A | A | 1 / 14 | 21 – 12 |
| Victòries–Derrotes | 0−0 | 2−6 | 6−8 | 20−9 | 13−9 | 17−9 | 5−9 | 11−8 | 20−9 | 16−7 | 14−6 | 13−8 | 20−8 | 14−7 | 5−6 | 8−6 | 2−5 | 2−1 | 1 / 124 | 189 – 122 |
| Estadístiques | ||||||||||||||||||||
| Torneigs disputats | 7 | 27 | 31 | 29 | 26 | 26 | 24 | 24 | 23 | 20 | 22 | 23 | 25 | 19 | 23 | 22 | 17 | 6 | 391 | |
| Finals | 2 | 1 | 0 | 1 | 1 | 4 | 3 | 2 | 5 | 6 | 8 | 9 | 4 | 5 | 0 | 1 | 0 | 0 | 52 | |
| Títols | 1 | 0 | 0 | 0 | 1 | 3 | 2 | 0 | 2 | 2 | 7 | 2 | 1 | 5 | 0 | 1 | 0 | 0 | 27 | |
| Victòries–Derrotes | 10−6 | 20−27 | 29−31 | 43−29 | 41−26 | 61−23 | 44−23 | 45−23 | 60−24 | 59−19 | 76−15 | 60−24 | 54−24 | 55−16 | 36−22 | 24−21 | 9−18 | 8−6 | 734 – 377 | |
| Rànquing a final d'any | 59 | 71 | 49 | 14 | 14 | 5 | 12 | 17 | 7 | 5 | 5 | 3 | 10 | 7 | 21 | 37 | 125 | 224 | ||
| Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin; | ||||||||||||||||||||
| Torneig | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | 2016 | Títols | V – D | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Open d'Austràlia | 1R | 1R | 3R | 2R | A | A | 1R | A | A | A | A | A | A | A | 0 / 5 | 3 – 5 | ||||
| Roland Garros | 1R | 1R | 1R | 1R | A | A | 2R | A | A | A | A | A | A | A | 0 / 4 | 1 – 4 | ||||
| Wimbledon | 1R | 1R | 1R | 1R | A | A | 1R | A | A | A | A | A | A | A | 0 / 5 | 0 – 5 | ||||
| US Open | 1R | 2R | 1R | 2R | A | A | A | A | A | A | A | A | A | A | 0 / 4 | 2 – 4 | ||||
| Jocs Olímpics | NC | A | No celebrat | 2R | No celebrat | 4t | No celebrat | QF | 0 / 4 | 6 – 4 | ||||||||||
| Rànquing a final d'any | 146 | 166 | 43 | 139 | 268 | 295 | 88 | 215 | 544 | 353 | – | 567 | 372 | – | ||||||
| Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin; | ||||||||||||||||||||
| Any | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Ranking Individual | 406 |  209 | 59 |  71 | 49 | 14 | = 14 | 5 | 12 | 17 | 7 | 5 | = 5 | 3 | 10 | 7 | 21 | 37 | 125 | 224 |
