El llinatge de David, descendent deBoaz i deRut, provenia deJudà.[3] Aquest fill deJessè, el més jove dels vuit fills homes, també tenia dues germanes o mig germanes.[4] Un dels germans de David va morir sense deixar fills i per això no apareix en els registres genealògics posteriors.[5] No es dona el nom de la mare de David.
Eren una família humil que es dedicava a pasturar els seus ramats. David tenia afició per la música i sabia tocar molt bé alguninstrument de corda que havia de ser decorda polsada, i que les diferents traduccions de la Bíblia no es posen d'acord si era unalira, unaarpa o unacítara. Consegüentment, tampoc no hi ha acord en laiconografia.
Un dia en temps delreiSaül, el profetaSamuel va presentar-se a casa deJessè. Va explicar-li que volia conèixer els seus fills. Després de conèixer-los a tots, va ungir amb l'esperit deJehovà el fill més petit de Jessè, David.[6]
Al cap de poc temps, van arribar uns missatgers del rei per endur-se David a palau. En arribar,Saül li va demanar que restés amb ell per a tocar-li l'arpa durant les nits, ja que no podia dormir i havia sentit a dir que el jove pastor era un molt bon músic. David va acceptar i vivia a cavall deBetlem i el palau del monarca.[7]
David lluitant contra Goliat (al Breviari de Martí)
Temps després, el seu pareJessè el va enviar a buscar l'exèrcitisraelita per a prendre noves dels seus germans grans Eliab, Abinadab i Ximà. En arribar al lloc de la batalla, va observar que hi havia ungegantfilisteu ditGoliat que esperava contrincant, ja que ningú gosava enfrontar-s'hi.
Malgrat ser jove i inexpert en l'art de la guerra i que Goliat feia dos metres i mig, David va fer una pregària aDéu i va demanar permís aSaül per a afrontar el gegant. David explicà que havia matat un lleó i un os amb la fona quan aquestes bèsties van atacar el seu ramat. Elrei va donar-li llavors permís per a anar a l'encontre del gegant.
Així, David fou vestit amb una armadura però li era massa pesant i, com que no es podia moure, se la tragué. Va agafar cinc palets d'un torrent que hi havia a prop i va sortir al camp de batalla amb la fona a la mà com a única arma.
Goliat va riure's de David perquè era jovenet, ros i tenia un aspecte delicat. Llavors, el pastor va posar un palet a la fona, va començar a fer-la girar i va disparar contra Goliat. La pedra va anar directament al front del gegant, que va caure a terra. David va anar corrents cap a Goliat, li va agafar l'espasa i li va tallar el cap. Elsfilisteus van fugir a correcuita espantats però foren perseguits per l'exèrcit deSaül i van ser derrotats.[8]
Després d'aquests fets, Saül va donar un rang alt a David dins l'exèrcitisraelita i sempre es feia acompanyar per ell. El fill de Saül,Jonatan va quedar admirat per David ise l'estimava com a si mateix (1Sam, 18:3).
Passava el temps i la fama de David era cada cop més gran. Un dia, quan tornavenSaül i David d'una victòria al camp de batalla, el rei va sentir com unes dones cantaven:
«
Saül n'ha matat milers, i David, desenes de milers!
»
llavors el rei va començar a mirar malament al jove David.[9]
Poc després, mentre David estava tocant la lira per al trasbalsat Saül, aquest va agafar una llança i, en un moment de ràbia, va disparar-la contra David. La llança va passar a pocs centímetres de David i es va clavar a la paret.
Després d'això,Saül va nomenar David comandant dels exèrcits reials perquè estigués al capdavant de les batalles i hi hagués més possibilitats que morís. Però David tornava de totes les guerres, i tornava victoriós. Així que la seva fama encara va augmentar més.
Elrei, decidit a treure's David de sobre, va prometre-li la mà de la seva filla gran Merab si li portava cent prepucis defilisteus. David va fer una expedició i va tornar amb dos-cents prepucis tallats de filisteus. Aleshores,Saül va negar-li la mà de la seva filla gran. Però va resultar que la filla petitaMical estimava en secret David i va demanar al seu pare per casar-s'hi ella. D'aquesta manera fou com David es casà amb Mical i esdevingué gendre deSaül.
Un dia estant al palau tocant l'arpa, de nou Saül va llençar-li una llança. Aquest cop David hagué d'esquivar-la i fugir corrents cap a casa. Per la nit, la seva esposa Mical el despertà i l'aconsellà que fugís perquè el rei havia enviat sicaris a assassinar-lo. Mical va ajudar-lo a depenjar-se per la finestra i va ficar al llit el terafim (l'estàtua de l'ídol domèstic). Quan arribaren els enviats van veure que David ja no hi era i ho comunicaren al rei.[10][11]
David va anar-se'n fins aRamà, on viviaSamuel i li va explicar queSaül havia intentat matar-lo diverses vegades. Aleshores, Samuel va convidar David a quedar-se a casa seva. Al cap d'uns dies van arribar uns soldats del rei amb l'ordre de detenir David. A l'entrar al poble els soldats van començar a profetitzar. Això es va repetir fins a tres vegades. Després, el mateix Saül en persona va presentar-se allà i li va passar el mateix; el Senyor el va torbar, es va despullar, es va estirar a terra i va començar a profetitzar.[12]
David va marxar cap a la població deNob, onAhimèlec, fill d'Ahitub, i altressacerdots van donar-li menjar i l'espasa que havia pertanyut aGoliat. Després, David va arribar a la ciutat filistea deGat on s'instal·là. Quan el van reconèixer com al guerrer que va vèncerGoliat, va tenir por de ser assassinat i començar a fer-se el boig.[13]
Aleshores David va marxar d'allà i es va refugiar a una cova prop d'Adul·lam, on va rebre la visita del seu pareJessè i els seus germans. A poc a poc es van anar unint a ell tota mena d'homes que portaven una vida descarriada i es va fer el seu capitost. Un temps més tard va arribar a la covaAbiatar, fill del sacerdotAhimèlec i li va explicar que elreiSaül havia matat tots els habitants deNob, per haver-li donat allotjament quan va fugir del palau reial.[14]
Un dia,Saül va organitzar una expedició de 3.000 homes per capturar David. Estant en un terreny abrupte, Saül va entrar a una cova a fer necessitats i va resultar que David i els seus homes estaven amagats al fons d'aquella gruta. David va tallar la vora del mantell del rei i, quan aquest va sortir, ell es va posar al seu darrere i li va fer una reverència. Aleshores, Saül el va veure, van fer un pacte i van acomiadar-se.[15]
En aquells temps hi havia un home de latribu de Judà anomenatNabal que vivia amb la seva esposaAbigail aMaon. Ell era aspre i barroer i ella era assenyada i bonica. David va enviar uns mossos a Nabal demanant ajuda, però ell no en volgué saber res i renegà. Aleshores David i una partida dels seus bandolers van anar a atacar Nabal però just abans d'arribar-hi,Abigail va sortir per suplicar pel seu espòs. Al cap de deu dies però, Nabal va morir d'un atac de cor. Poc després, David va demanar-li la mà aAbigail i aquesta va acceptar.[16]
Un temps després, David i els seus homes van albirar el campament deSaül. David va poder entrar d'amagat i es va introduir a la tenda del rei. Aquest estava dormint i David li agafà la llança i la gerra d'aigua de la capçalera de Saül, i se'n van anar sense que ningú els veiés ni se n'adonés ni es despertés. Un cop fora del campament, va començar a cridar i els guàrdies es van despertar. AleshoresSaül va prometre-li que no el perseguiria més.[17]
David va anar a viure amb les seves dues mullers,Abigail i Ahinóam, i els seus homes a la població filistea deGat. Allà, el rei Maoc li va concedir la ciutat deSiclag en feu. David va viure en aquell indret un any i quatre mesos durant els quals es va dedicar a fer incursions salvatges contra elsgueixurites, elsguerizites i elsamalequites tot i que al rei Maoc li deia que havia anat contra elsquenites o al sud deJudà. Un dia elsamalequites van atacarSiclag i van capturar la població com a esclaus, quan David va arribar al poble va començar una persecució dels bandits i va aconseguir salvar tots els ostatges.[18][19]
Tres dies després d'aquesta incursió va arribar un home a Siclag i els va explicar que elrei d'IsraelSaül i el seu fillJonatan havien mort aGuilboa contra elsfilisteus.[20]
David iSalomó en una escultura de Juan Bautista Monegro aEl Escorial
Aleshores, David se'n va anar cap aHebron, on s'instal·là i fou proclamatrei de Judà. Però l'únic fill supervivent deSaül,Ixbóixet va reclamar la corona del seu pare i es va proclamarrei d'Israel.
Llavors totes lestribus van anar posant-se en favor d'Ixbóixet llevat de latribu de Judà, que féu costat a David.
Al cap de poc, es van trobar a una font deGabaon dotzebenjaminites favorables aIxbóixet i dotze seguidors de David. Tots van morir, aleshores l'exèrcit de David i l'exèrcit d'Abner, general d'Ixbóixet, van lliurar una duríssima batalla en què van morir dinou homes de David i tres-cents setanta enemics.
La guerra civil va durar dos anys en què la Casa deSaül s'anavadebilitant i la Casa de David anava guanyant adeptes. Un bon dia,Abner i David van fer un pacte pel qual David esdevindriarei d'Israel sense més sang vessada.
Quan Abner sortia de la trobada, un nebot de David,Joab, el va assassinar perquè creia que tot havia estat una trampa. Quan David ho va saber va ordenar enterrarAbner aHebron i va maleirJoab i tota la seva família.
Poc després, es van presentar Baanà i Recab, fills de Rimmon, caps d'escamots de l'exèrcit d'Ixbóixet amb el cap del fill deSaül. L'havien assassinat a traïció. David s'enfurismà molt, va fer tallar els peus i les mans a aquells traïdors, els matà i després va enterrar el cap d'Ixbóixet al sepulcre d'Abner.[21][22]
Amb el seu rival mort, lestribus d'Israel van acceptar-lo com a rei. Aleshores, després del dol perIxbóixet, David fou coronatRei d'Israel. Encara es va quedar cinc anys i sis mesos aHebron fins que va aconseguir conquerir la ciutat delsjebusites i va anar a instal·lar-s'hi,Jerusalem.
Poc després, va anar fins aBaalé on hi havia l'Arca de l'Aliança i la feu traslladar cap aJerusalem, amb la celebració d'unes grans festes. També es va voler recordar del seu amic mortJonatan, fill deSaül, i va retornar totes les propietats de l'anticrei d'Israel al fill de Jonatan,Mefibóixet.
Llavors David va organitzar un gran exèrcit amb els millors homes de lestribus d'Israel i va anar a combatre els pobles veïns per ampliar els seus dominis;filisteus,moabites, el rei deSobà,arameus deDamasc,siris,ammonites,filisteus iamalequites, tots van sofrir moltes baixes i finalment es van convertir en vassalls d'Israel. Altres nacions, tement ser envaïts per David, van aliar-se amb ell; el rei d'Hamat, el rei deTir i elsedomites.
Un temps després, David va saber queAbsalom havia mort el seu germanastreAmnon perquè aquest havia violat la seva germanaTamar. Després d'estar un temps a l'exili, Absalom va tornar i, a poc a poc, va anar convencent la gent que li fes costat. Finalment es va autoproclamarrei d'Israel aHebron.
David va preferir marxar deJerusalem per evitar un bany de sang. Aleshores,Absalom va traslladar la seva capital d'Hebron a Jerusalem i es va instal·lar al palau del seu pare.
Poc després, els dos exèrcits es van trobar prop d'un bosc i va començar una batalla acarnissada; vint mil homes van morir en un sol dia. Els seguidors de David van guanyar.Absalom veient-se perdut, va agafar una mula que hi havia per allà i va començar la fugida. De sobte, en passar sota una alzina, va enganxar-se-li els cabells a les branques i es va quedar penjat a l'arbre, ja que la mula va continuar corrent.
Joab, en assabentar-se'n, va córrer cap allà i va clavar-li tres llances aAbsalom. Els seus escuders van rematar-lo. Després, van llençar el seu cos a un clot del bosc i van abocar-hi un munt de pedres al damunt. David va plorar amargament la mort del seu fill i va retornar aJerusalem.
Tomba del Rei DavidTomba tradicional del rei al Mont Sió de Jerusalem
Quan David ja era vell i, fatigat per una vida tan agitada, no podia moure's de la seva cambra, el seu fillAdonies actuava de regent. Però també el príncepSalomó d'Israel volia acaparar poder.
David va proclamar hereu seu a Salomó i aquest va ser coronat pel profetaNatan aGuihon uns dies més tard. QuanAdonies va saber-ho, es va presentar alRei Salomó i li va jurar fidelitat.
Dies més tard, el Rei David va morir i va ser enterrat aJerusalem.
La primera esposa de David fouMical, filla delreiSaül. Quan David va escapar-se del palau reial per evitar ser assassinat pel seu sogre, aquest va casar la seva filla amb Paltí, fill de Laix. Després de la mort deSaül iIxbóixet,Mical va ser retornada a David, va viure aHebron iJerusalem i va morir sense donar-li cap fill.
En segones núpcies es va casar ambAhinóam, deJizreel. Va viure amb David a l'exili i quan van instal·lar-se aHebron va néixer el seu únic fill:
Una vegada, ja aJerusalem, David va veure una dona aJerusalem anomenadaBetsabé, que estava casada amb l'heroiUries l'hitita, va emportar-se-la cap al palau i va jeure amb ella. Poc desprésBetsabé va dir-li que estava embarassada d'ell. Aleshores, David va trair aUries, deixant-lo per sorpresa sol a primera línia de l'exèrcit d'Israel, perquè fos matat fàcilment i amb deshonor. QuanUries va morir,Betsabé enviudà, i David va tenir via lliure per a quedar-se amb ella. Es va casar i va tenir amb ella dos fills:
El nadó fruit de l'adulteri, que va morir als set dies d'haver nascut; a causa del pecat comès per David i com el profetaNatan li havia advertit.
Més tard va néixer un altre que sí que va arribar a l'edat adulta: el futurrei Salomó.
I encara va tenir amb Betsabé un altre fill,Natan.
Ja com arei d'Israel instal·lat aJerusalem, va prendre més concubines amb qui va tenir diversos fills. Amb la seva concubina Batxua, filla d'Amiel, va tenir:
Quan era ancià li van donar la jove vergeAbisag per tenir-ne cura, David però, no va jeure amb ella i solament li va fer companyia els últims dies de la seva vida.
Durant ladècada dels 1980 es va investigar l'àrea antiga de la ciutat deJerusalem, buscant restes d'edificis de la suposada època en què va viure el rei David, però no es van trobar restes de cap palau ni de cap construcció mínimament important. Amb l'enganyosa informació obtinguda, elsarqueòlegs van determinar que, entre els seglesXVI iVIII aC només vivien unes 5.000 persones a la zona deJerusalem, bàsicament pagesos i ramaders.[23]
Però a partir de l'any 2000 s'han fet noves excavacions a l'antiga Ciutat de David, situada al sud de les actuals murades otomanes, on s'han trobat edificis monumentals que demostren que el lloc era, efectivament, la capital d'un gran regne, i no el que pensaven els arqueòlegs anteriors. Les actuals excavacions estan dirigides pels arqueòlegs Eilat Mazar y Shukrun, i els resultats es poden veure a l'enllaç extern publicat al final de la pàgina.[cal citació]
En l'anomenada Pedra de Tal Dan, trobada alsAlts del Golan i datada del segle ix aC, s'hi va trobar la inscripció «Casa de David» referida a la família delrei de Judà. De la mateixa època és la Pedra Moabita, trobada el1868 i on apareix la mateixa inscripció. Aquestes dues proves arqueològiques externes proven l'existència d'un rei David històric i així, juntament amb les modernes excavacions, les teories d'Israel Finkelstein queden completament refutades.[cal citació]
↑El patrón de asentamiento en el antiguo Judá, vegeu A. Ofer, "Toda la región montañosa de Judá": de la franja de la liquidación a una monarquía próspera ", a I. Finkelstein y N. Na aman", eds.Del nomadismo a la monarquía (Jerusalén: Israel Exploration Society, 1994), pp. 92-121; "las colinas de Judea en el período bíblico", Qadmoniot 115 (1998), 40-52 (en hebreu), "el período monárquico en el Altiplano de Judea," en A. Mazar, ed.Estudios en Arqueología de la Edad de Hierro en Israel y Jordania (Sheffield: Sheffield Academic Press, 2001), pp. 14-37.