Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Dave Grusin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDave Grusin
Imatge
(2008)Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en)Robert David GrusinModifica el valor a Wikidata
26 juny 1934Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Littleton (Colorado)Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Colorado
Littleton High School(en)Tradueix
Escola de Música de ManhattanModifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, compositor, compositor de bandes sonores, actor, músic de jazz, pianista, director d'orquestra, líder de bandaModifica el valor a Wikidata
Activitat1962Modifica el valor a Wikidata -
GènereJazz,jazz fusió ijazz contemporaniModifica el valor a Wikidata
Influències
InstrumentPiano iteclatModifica el valor a Wikidata
Segell discogràficGRP Records(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
GermansDon GrusinModifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webdavegrusin.comModifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0006115TMDB (persona): 10771IBDB (repartiment): 500339Spotify: 0SPkat5bgfP5wo2kbqZIwuMusicbrainz: 7915b61a-da59-4e4e-83d3-bde7a24bd1baDiscogs: 37730Allmusic: mn0000684920Modifica el valor a Wikidata

Dave Grusin (Littleton,Colorado,Estats Units,26 de juny de1934) és uncompositor,arranjador ipianistaestatunidenc. Ha tingut diverses nominacions als premisOscar, als premisGrammy i als premisGolden Globe. Va guanyar un Oscar per la música de la pel·lículaThe Milagro Beanfield War deRobert Redford. I, entre d'altres, va guanyar un premiGrammy per la música aEls fabulosos Baker Boys; el seu primer Grammy el va guanyar pel seu àlbum de música,Harlequin, el 1985; els seus àlbums de crossover de clàssics,Two Worlds iAmparo, també van ser nominats a Grammys.[1][2]

Grusin ha compost moltes bandes sonores per alcinema i latelevisió, guanyant nombrosos premis per al seu treball. Encara que ha treballat en molts estils musicals, ha destacat sobretot com a artista dejazz. La música de Grusin es caracteritza per una combinació desoft jazz i melodies deblues i sentimentals temes d'amor al piano, un estil que ha fet encapritxar a directors comWarren Beatty iRobert Redford. Entre 1998 i 1999, va aparèixer en la llista del "10 millors artistes de jazz" de la revista Billboard',[3][4][5]

Biografia

[modifica]

Va néixer aLittleton,Colorado; la mare de Grusin era pianista i el seu pare, un violinista deRiga,Letònia.[6][7] va estudiar música a la Universitat de Colorado a Boulder i va obtenir el títol de grau el 1956.[8] Entre els seus professors figuraven Cecil Effinger i Wayne Scott, pianista, arranjador i professor de jazz.[9]

Després d'estudiar Grusin esdevenia el pianista habitual i arranjador del cantantAndy Williams, que el portà l'any1966 al seu tret de sortida al món del cinema amb una pel·lícula per la TV anomenadaGidget, protagonitzada perSally Field. Va produir el seu primer senzill, "Subways Are for Sleeping", el 1962 i la seva primera partitura de pel·lícula per aDivorce American Style (1967). Es van seguir altres partitures, com araWinning (1969),The Friends of Eddie Coyle (1973),The Midnight Man (1974) iThree Days of the Condor (1975).[8]

D'aquesta manera, començava una doble carrera. El Dave Grusin llegenda de jazz, el pianista virtuós, l'artista, amb àlbums reeixits comMigration,Homage to the Duke iTwo For The Road. Llavors hi ha el Dave Grusin compositor de cinema, al qual s'ha reconegut entre altres premis amb vuit nominacions a l'Oscar, incloent el que va guanyar el1988 pel film deRobert RedfordThe Milagro Beanfield War, el que ha compost per a pel·lícules reeixides comEl graduat (1967),La noia de l'adéu (1977),El cel pot esperar (1979),The Electric Horseman (1979),El campió (1979),On Golden Pond (1981),Tootsie (1982),The Goonies (1985),Tequila Sunrise (1988),Els fabulosos Baker Boys (1989),Havana (1990),The Firm (1993) iHope Floats (1998).[10]

Va rebre un doctorat honorífic del Berklee College of Music el 1988 i de laUniversitat de Colorado, College of Music, el 1989. Grusin fou iniciat en el Beta Chi Chapter of Phi Mu Alpha Sinfonia de la Universitat de Colorado el 1991.[11]

Filmografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Daniels, Melissa «Lee Ritenour and Dave Grusin to Return with ‘Amparo’». JazzTimes, 20-06-2008 [Consulta: 22 abril 2019].
  2. Soergel, Brian «Lee Ritenour & Dave Grusin: Amparo». JazzTimes, 01-10-2008 [Consulta: 22 abril 2019].
  3. «Billboard Dec 26, 1998 - Jan 2, 1999».Billboard110 (52): 27. 
  4. «Top Jazz Artists and Albums».Billboard110 (26). Jun 27, 1998: 44. 
  5. «Billboard Dec 27, 1997 - Jan 3, 1998».Billboard110 (26). Jun 27, 1998: YD-68. 
  6. «Dave Grusin Page». [Consulta: 9 gener 2018].
  7. «Dave Grusin Biography». [Consulta: 22 abril 2019].
  8. 8,08,1«The Dave Grusin manuscripts An inventory of holdings at the American Music Research Center». American Music Research Center. [Consulta: 22 abril 2019].
  9. «Cecil Effinger Interview with Bruce Duffie». [Consulta: 22 abril 2019].
  10. On Golden Pond (Main Theme) Sheet Music.ISBN 978-1-4950-4316-1. 
  11. «Charles E. Lutton Man of Music». [Consulta: 22 abril 2019].

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Dave Grusin
  • Vegeu aquesta plantilla
anys 30
anys 40
anys 50
anys 60
anys 70
anys 80
anys 90
Dècada 2000
Dècada 2010
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dave_Grusin&oldid=34614994»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp