| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 16 octubre 1940 Detroit (Michigan) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mort | 14 maig 2003 (62 anys) Nova York | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Causa de mort | infart de miocardi | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Formació | Universitat de Detroit Mercy Austin Catholic Preparatory School(en)  | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Alçada | 198 cm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pes | 100 kg | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | jugador de bàsquet, entrenador de bàsquet, jugador de beisbol, dirigent esportiu | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | 1962 - 1974 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nacionalitat esportiva | Estats Units d'Amèrica | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Esport | beisbol basquetbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lliga | National Basketball Association,Divisió I de bàsquet masculí de l'NCAA iMajor League Baseball | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Posició a l'equip | Aler | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Elecció al draft per | Detroit Pistons | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
  | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Dave DeBusschere (Detroit, 16 d'octubre de1940 -Nova York, 14 de maig de2003) va ser un jugador, entrenador i executiu debàsquetestatunidenc la carrera professional del qual va transcórrer entre les dècades dels60 i els70, així com jugador debeisbol.
Va jugar alsChicago White Sox de laMLB el 1962 i el 1963 i a l'NBA amb elsDetroit Pistons del 1962 al 1968 i alsNew York Knicks del 1968 al 1974. També va ser l'entrenador en cap dels Pistons del 1964 al 1967.
DeBusschere va ser inclòs alNaismith Memorial Basketball Hall of Fame el 1983. El 1996 va ser nomenat un dels50 millors jugadors de la història de l'NBA.[1] L'octubre de 2021 va ser inclòs a l'equip del 75è aniversari de l'NBA.[2]
DeBusschere va néixer a Detroit de Peter Marcell i Dorothy DeBusschere.[3] Va estudiar a l'Austin Catholic Preparatory School i va inspirar la "White Shirted Legion" (la tradició de portar samarretes blanques als jocs de l'escola per fer més visibles els aficionats). Quan era júnior va ser nomenat all-state, i en la temporada 1957–58, en el seu tercer any jugant a bàsquet, va liderar el seu equip en la final del campionat escolar de bàsquet de Michigan Classe A, anotant 32 punts.[4]
"Debusschere" és un cognom francès,[5] ja que la seva família procedia de Bèlgica.[6] Encara que la seva pronunciació francesa hauria estat més propera a "De Booshair",[7] ell va utilitzar una pronunciació anglicitzada de "De Busher", per la qual sempre va ser conegut.[8]
DeBusschere va jugar tant a bàsquet com a beisbol a laUniversitat de Detroit. Va fer una mitjana de 24 punts per partit en bàsquet, ajudant a Detroit a arribar alNational Invitation Tournament dues vegades i alCampionat de bàsquet de l'NCAA una vegada. També va dur els Titans a tres posicions d'honor al campionat de beisbol de la NCAA.[9]
El 1962 va fitxar pelsChicago White Sox com a agent lliure amateur. Va serpitcher de l'equip durant dues temporades, el 1962 i 1963 per posteriorment centrar-se tant a jugar com a entrenar bàsquet.[10]
És un dels 13 esportistes que han jugat tant a l'NBA com a laMajor League Baseball. Els 13 són:Danny Ainge,Frank Baumholtz,Hank Biasatti,Gene Conley,Chuck Connors, DeBusschere,Dick Groat,Steve Hamilton,Mark Hendrickson,Cotton Nash,Ron Reed,Dick Ricketts iHowie Schultz.[11][12][13][14]
DeBusschere va ser seleccionat en primera ronda pelsDetroit Pistons aldraft de l'NBAde 1962. Durant la seva temporada de debutant va fer una mitjana de 12,7 punts i 8,7 rebots per partit, i més tard va ser nomenat a l'NBA All-Rookie Team. Durant la seva segona temporada es va lesionar i només va jugar 15 partits, cosa que va fer que els Pistons acabessin amb un decebedor rècord de 23–59.
La temporada 1964-1965, amb 24 anys, se li va donar el càrrec de jugador-entrenador dels Pistons, convertint-se en l'entrenador més jove de la història de la lliga. Tanmateix, aquesta etapa com a entrenador no va tenir èxit i acabà fent tan sols de jugador. Durant la temporada 1968-1969 va ser cedit alsNew York Knicks a canvi deWalt Bellamy iHoward Komives.
Mentre era membre dels Pistons va sortir, representant-se ell mateix, a l'episodi del 29 d'abril de 1963 del programaTo Tell the Truth.[15]
DeBusschere, juntament amb els futurs membres del Saló de la FamaWillis Reed,Bill Bradley iWalt Frazier, van guanyar l'NBA quan els Knicks van derrotar alsLos Angeles Lakers a les finals de l'NBA de 1970. El 1973 tornà a proclamar-se campió de l'NBA en guanyar als Lakers per 4-1 a la final.
El 1983 va ser inclòs alNaismith Memorial Basketball Hall of Fame després d'haver disputat 12 temporades, de 1962 a 1974, en què va fer una mitjana de 16,1 punts i 11 rebots mentre era nomenat a vuitequips All-Star de l'NBA. El 1996 va ser nomenat un dels50 millors jugadors de la història de l'NBA.[1] Va ser conegut pel seu estil físic de joc i la seva defensa tenaç, i va ser nomenat sis vegades per al primer equip defensiu de l'NBA.[16]
DeBusschere es va retirar com a jugador el 1974. Anys més tard els Knicks van retirar la samarreta amb el número 22 que portava. Durant la temporada 1975-76 va exercir de comissari de l'ABA, en la que va ser la darrera temporada d'aquesta competició. Va ajudar a aconseguir la fusió entre l'NBA i l'ABA aquell any.[17] Durant la dècada de 1980 va ser l'entrenador adjunt i director d'operacions de bàsquet dels Knicks, quan van fitxar aPatrick Ewing el1985.
Juntament amb alguns socis, va comprar la revistaRing el 1979.[18] Va escriure el llibreThe Open Man, una crònica de la temporada 1969-1970 delsNew York Knicks.
El maig de 2003 va patir unatac de cor en un carrer deManhattan que li provocà la mor. Va ser enterrat al cementiri de l'església de Saint Joseph a Garden City.[9]
En el seu honor, la Universitat de Detroit Mercy va inaugurar la Beca Dave DeBusschere l'any 2003. Ofereix suport a dos estudiants-atletes que han de tenir una nota mitjana mínima de 3,0 i han demostrat habilitats de lideratge excepcionals.[19]
