| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en)Daniel Paul Corney 31 gener 1979 (47 anys)Londres | ||
| Residència | París | ||
| Formació | Universitat Oberta | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptor,informàtic,esperantista,poeta | ||
| Membre de | |||
| Nom de ploma | Daniel Tammet | ||
| Representat per | Karen Ammond | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | danieltammet.net | ||
     | |||
Daniel Tammet (FRSA) (Barking,Londres, 31 de gener de 1979) és unassagistaanglès,novel·lista,traductor iautista savant.
Es va fer conegut per la sevasinestèsia, l'origen de les seves habilitats dememòria. El 14 de març de 2004 va recitar els primers 22.514 decimals delnombre π en 5 hores, 9 minuts i 24 segons, establint un rècord mundial.
En les sevesmemòries,Born on a Blue Day (Nascut en un dia blau, 2006), sobre la seva vida amb lasíndrome d'Asperger i lasíndrome de savant, va ser nomenat«el millor llibre per a joves adults» el 2008 per la revistaYoung Adult Library Services de l'American Library Association.[1] El seu segon llibre,Embracing the Wide Sky (Abraçant el cel ample, 2009), va ser un dels llibres més venuts a França el 2009.[2] El seu tercer llibre,Thinking in Numbers (Pensant en nombres, 2012), va ser publicat el 16 d'agost de 2012 perHodder & Stoughton alRegne Unit i el 30 de juliol de 2013 perLittle, Brown and Company alsEstats Units i elCanadà.Mishenka (2016), la seva primeranovel·la, es va publicar a França i elQuebec l'any 2016. Els seus llibres s'han publicat en més de 20 idiomes.[3]
Va ser elegit el 2012 com afellow de laRoyal Society of Arts.[4]
Daniel Tammet, nascut comDaniel Paul Corney,[5] va créixer aBarking i Dagenham, a l'East end de Londres (Anglaterra), com el major de nou germans. Quan era petit va patir convulsionsepilèptiques, que posteriorment va superar després del tractament mèdic.
Va participar dues vegades en elCampionat Mundial de Memòria a Londres amb el seu nom de naixement, quedant 11è el 1999 i 4t el 2000.[5][6]
Va canviar el seu nom perdeed poll, ja que«no s'adaptava a la manera com es veia a si mateix». Va escollir la paraulaestonianatammet (roure).[7]
Als vint-i-cinc anys, va ser diagnosticat ambsíndrome d'Asperger perSimon Baron-Cohen delCentre de Recerca d'Autisme de laUniversitat de Cambridge.[8] SegonsDarold Treffert, el principal investigador mundial en l'estudi de lasíndrome de savant, Tammet és un dels poc centenars de«savis prodigiosos».[9]
Va ser objecte d'un documental titulatExtraordinary People: The Boy with the Incredible Brain (Gent extraordinària: el noi amb el cervell increïble), el primer retransmès a la cadena britànicaChannel 4 el 23 de maig de 2005.[10]
Va conèixer l'enginyer deprogramari Neil Mitchell l'any 2000. Van viure aKent (Anglaterra), on tenien una vida tranquil·la a casa amb els seus gats.[11] Ell i Mitchell van operar l'empresa d'aprenentatge virtualOptimnem, on van crear i publicar cursos d'idiomes. Actualment, Tammet viu aParís (França)[12] amb el seu marit Jérôme Tabet, un fotògraf francès que va conèixer mentre promocionava la sevaautobiografia.[13]
Tammet es va graduar a l'Open University i llicenciar enBachelor of Arts (First class honours) enHumanitats.[14]
El 2002, Tammet va llançar ellloc web,Optimnem.[15] El lloc ofereix cursos d'idiomes (actualmentfrancès icastellà) i és un membre acceptat de laNational Grid for Learning (NGfL) del Regne Unit des del 2006.[8]
Born on a Blue Day, va rebre l'atenció delsmitjans de comunicació internacionals i elogis descrítics. Ray Olson van declarar a la revistaBooklist que l'autobiografia de Tammet era«tan fascinant com la deBenjamin Franklin iJohn Stuart Mill», i que Tammet va escriure«algunes de les proses més clares d'aquesta banda d'Hemingway». Les crítiques deKirkus Reviews van afirmar que el llibre«transcendeix el gènere de la discapacitat de la memòria». En la seva gira del llibre als Estats Units, Tammet va aparèixer en diversos programes de televisió, ràdio i espectacles especials, incloent60 Minutes iLate Show with David Letterman.[8][16] Al febrer de 2007,Born on a Blue Day va ser serialitzat (història dividida en capítols) com el llibre de la setmana de laBBC Radio 4 al Regne Unit.
El seu segon llibre,Embracing the Wide Sky, es va publicar el 2009.[17][18] El professor Allan Snyder, director delCentre for the Mind de laUniversitat de Sydney, va qualificar l'obra com«un èxit extraordinari i monumental».[19] Tammet argumenta que les seveshabilitats savants no són«sobrenaturals» sinó que són«un creixement» de «formes naturals i instintives de pensar sobre nombres i paraules». Ell suggereix que elscervells dels savants poden, fins a cert punt, ser reciclats, i que els cervells normals es poden ensenyar a desenvolupar algunes habilitats savants.[19]
Thinking in Numbers, una col·lecció d'assaigs, es va publicar per primera vegada el 2012 i serialitzat com el llibre de la Setmana de la BBC Radio 4 al Regne Unit.[20]
La seva traducció al francès d'una selecció de poesies deLes Murray va ser publicada perL'Iconoclaste a França el 2014.[21]
La primera novel·la de Tammet,Mishenka, es va publicar a França i el Quebec el 2016.[22]
Every Word is a Bird We Teach to Sing, una col·lecció d'assaigs sobre el llenguatge, es va publicar al Regne Unit, Estats Units i França el 2017.[23] En una revisió del llibre deWall Street Journal, Brad Leithauser va assenyalar que«en termes de gèneres literaris, una cosa nova i entranyable es troba dins dels seus llibres» i que l'autor va mostrar«una comprensió del llenguatge i una barreja de vocabulari que qualsevol poeta envejaria».[24]
Després dels Campionats Mundials de la Memòria, Tammet va participar en un estudi en grup, més tard publicat a l'edició de New Year 2003 deNature Neuroscience.[25] Els investigadors van investigar els motius del rendiment superior dels campions de la memòria. Van informar que utilitzaven«estratègies per codificar informació amb l'únic propòsit de fer-la més memorable», i va concloure que la memòria superior no estava motivada per una excepcional habilitat intel·lectual o diferències en l'estructura del cervell.[26]
En un altre estudi, Baron-Cohen i altres en el Centre d'Investigació d'Autisme van examinar les habilitats de Tammet al voltant del 2005.[27] Tammet va demostrar tenirsinestèsia d'acord amb la «prova de veritat revisada», que prova la consistència dels subjectes en informar descripcions de la seva sinestèsia. Va realitzar bons resultats en les proves de memòria a curt termini (amb un interval d'11,5 dígits, on és típic 6,5). A la inversa, els resultats de les proves mostren la seva memòria de cares marcades al nivell esperat d'un nen de 6 a 8 anys en aquesta tasca. Els autors de l'estudi van especular que la seva memòria savant podria ser resultat de la sinestèsia combinada amb la síndrome d'Asperger, o podria ser el resultat d'estratègiesmnemotècniques. Baron-Cohen, Bor i Billington també van investigar si la sinestèsia de Tammet i la síndrome d'Asperger explicaven les seves habilitats de memòria savant en un altre estudi publicat aNeurocase el 2008. Van concloure que les seves habilitats podrien explicar-se per la hiperactivitat en una regió cerebral (elcòrtex prefrontal esquerra), que resulta de la seva síndrome d'Asperger i de la sinestèsia.[28] A latasca Navon, en relació amb els controls no-autistes, es va trobar que Tammet era més ràpid per trobar un objectiu a nivell local i estar menys distret per la interferència del nivell global.[28] En una exploraciófMRI,«Tammet no va activar les regions extraestriades del cervell normalment associades a la sinestèsia, el que suggereix que té una forma de sinestèsia inusual, més abstracta i conceptual».[28] Publicat aCerebral Cortex (2011), un estudi de fMRI dirigit pel professor Jean-Michel Hupé de laUniversitat de Tolosa (França) no va observar cap activació de les àrees de color en deu sinestèsics.[29] Hupé suggereix que l'experiència de color sinestèsic no es troba en el sistema de color del cervell, sinó que es tradueix en«una construcció complexa de significats en el cervell, que involucra no només la percepció, sinó el llenguatge, la memòria i l'emoció».[30]
En el seu llibreMoonwalking with Einstein (Caminant sota la Luna amb Einstein, 2011), el periodista científic i l'excampió de la memòria dels Estats Units,Joshua Foer, especula que l'estudi dels enfocaments mnemotècnics convencionals ha tingut un paper en les gestes de memòria de Tammet. Tot i que accepta que Tammet compleix amb la definició estàndard d'un prodigiós savant, Foer suggereix que les seves habilitats poden reflectir simplement una formació intensiva amb tècniques de memòria estàndard, en lloc de qualsevol psicologia anormal o neurologiaper se. En una revisió del seu llibre per aThe New York Times, lapsicòloga Alexandra Horowitz va descriure l'especulació de Foer com un dels pocs «errors» del llibre, qüestionant si era important que Tammet hagués utilitzat aquestes estratègies o no.[31]
Tammet ha estat estudiat repetidament pels investigadors de Gran Bretanya i els Estats Units,[9] i ha estat objecte de diversosarticles científics revisats per experts.[17] El professorAllan Snyder de laUniversitat Nacional Australiana ha dit d'ell:«Els savants no solen dir-nos com fan el que fan. Només ho saben ells. Daniel pot descriure el que veu al cap, per això és emocionant. Podria ser laPedra de Rosetta».[7]
En la seva ment, diu Tammet, cadanombre enter positiu fins a 10.000 té la seva pròpia forma, color, textura i sensació pròpia. Ha descrit la seva imatge visual de 289 com a particularment lletja, 333 com a particularment atractiva, iπ, encara que no és un nombre enter, bell. El número 6 aparentment no té una imatge diferent, però ell descriu que és gairebé un petit no-res, oposat al número 9 que ell anomena gran, elevat i bastant intimidatori. També descriu el número 117 com«un nombre atractiu. És alt, és un nombre esquerp, una mica tèrbol».[8][32] En les seves memòries, descriu experimentar una resposta sinestèsica i emocional dels números i les paraules.[8]
Inicialment, Tammet va establir elrècordeuropeu de recitar elnombre π de memòria fins a 22.514 dígits en cinc hores i nou minuts el 14 de març de 2004.[33][34][35][36][37][38][39] No obstant això, la revisió va revelar que va cometre el primer error en el 2965è decimal, i no va ser capaç de superar oficialment el rècord existent.[40] El 29 d'abril de 2016, va revelar en unespectacle de televisió francès a Radio Classique que aquest esdeveniment va ser la inspiració de la cançó «Pi» deKate Bush del seu àlbumAerial. L'actual rècord europeu va ser establert per Rick de Jong el 2015 amb 22.612 dígits recitats.[41]
Ell éspolíglota. ABorn on a Blue Day, escriu que coneix deu llengües:anglès,finès,francès,alemany,lituà,esperanto,castellà,romanès,islandès igal·lès.[8] EnEmbracing the Wide Sky, escriu que va aprendre islandès a nivell de conversa en una setmana i després va aparèixer en una entrevista aKastljós de laRÚV parlant aquesta llengua.[17][42]
Elmänti és unallengua planificada que Tammet va publicar el 2006.[48] La paraula «mänti» prové de la paraula finesamänty (pi). El mänti utilitzavocabulari igramàtica de lesllengües ugrofineses. Algunes paraules de mostra són:
| Mänti | Català | Estonià | Finès | Notes |
|---|---|---|---|---|
| buss | autobús | buss | bussi | |
| kuppi | copa | kruus,kapp | kuppi | |
| kellokült | retard, tardança | viitsimatus, hilinemine | myöhästyneisyys | Literalment «rellotge-deute». En finèskello = un rellotge / una campana |
| puhukello | telèfon | telefon | puhelin | Literalment «parlar-campana». En finèspuhua = parlar |
| tontöö | música | muusika | musiikki | Literalment «to-treball». En estoniàtöö = treball |
| nööt | nit | öö | yö | |
| koet saapat | calçat | jalanõud | jalkineet | En finèssaappaat = botes. En estoniàsaapad = botes |
| hamma | dent | hammas | hammas | |
| rât | filferro | traat | johto | |
| râatio | ràdio | raadio | radio |
Persones famoses ambTEA | ||
|---|---|---|
| Escriptors |
|  |
| Activistes | ||
| Artistes | ||
| Altres |
| |
| Diagnòstics retrospectius d'autisme |
| |
| Vegeu també | ||
