| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Segona meitat segleV Damasc (Síria) |
| Mort | Primera meitat segleVI Alexandria (Egipte) |
| Escolarca | |
| |
| Dades personals | |
| Religió | Helenisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | filòsof |
| Moviment | Neoplatonisme |
| Professors | Isidor de Gaza,Zenodot,Marí de Flàvia Neàpolis,Teó iAmmoni |
| Alumnes | Simplici,Olimpiòdor iEulamius(en) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Damasci (grec antic:Δαμάσκιος;llatí:Damascius) conegut comel Sirià (Σύρος) va ser unfilòsof deSiría nadiu deDamasc i un famós mestre de filosofianeoplatònica aAtenes. No se sap el seu nom ensiríac.
Va néixer cap al final del segle v. Va estudiar aAlexandria sota el retòricTeó, i matemàtiques i filosofia sotaAmmoni, i sotaIsidor de Gaza.
Va anar a Atenes, on els neoplatònics estaven dirigits perMarí iZenòdot d'Atenes, successors del famósProcle, i va esdevenir deixeble dels dos i després el seu successor. Va rebre el renom de ὁδιάδοχος i fou el darrer que va tenir càtedra de filosofia a Atenes, perquè el529Justinià I va clausurar l'escola i els filòsofs, inclòs Damasci, van haver d'emigrar aPèrsia sota el reiCosroes I. Va tornar a Atenes el533, perquè Cosroes havia signat un tractat de pau amb els romans d'Orient que permetia que la filosofia pagana no fos perseguida, però la seva sort final és desconeguda, només se sap que no va trobar cap escola on pogués ensenyar. Però les idees de Procle i la filosofia neoplatònica va seguir vigent fins a finals de l'edat mitjana.
Es conserva una de les seves obres:Dubtes i solucions dels primers principis (Ἀπορίαι καὶ Λύσεις περὶ τῶν πρώτων ἀρχῶν). La resta d'obres són:
Entre els seus deixebles, cal esmentarSimplici, el comentarista d'Aristòtil,Olimpiodor iEulami.[1]
