Elsdamans ohiracoïdeus (Hyracoidea) són unordre demamífersplacentaris. Comprèn sis espècies agrupades en tres gèneres i una família. El damà és molt semblant alconill d'Índies, encara que pertany a un ordre completament diferent. S'originaren aÀfrica fa 50 milions d'anys i actualment s'estenen per tota Àfrica i lapenínsula Aràbiga. Encara que els damans guarden certa semblança amb els rosegadors, el científic Gerrie de Graaff diu que algunes de les seves característiques són en realitat "una barreja de tot". Les seves incisives se semblen a les delsrosegadors, les sevesmolars a les delsrinoceronts, el seu sistema vascular al de les balenes i els seus peus ni més ni menys que als delselefants. Actualment se'ls associa a la família dels elefants i elsmanatís, malgrat que el seu aspecte físic no s'assembla gaire al d'aquests mamífers.
Els damans conserven o han recuperat una sèrie de característiques primitives dels mamífers; en particular, tenen unaregulació interna de la temperatura poc desenvolupada,[2] per la qual cosa la compensen amb latermoregulació conductual, com ara ajuntar-se i prendre el sol.
A diferència de la majoria dels altres animals que mengen fulles ipasturen, no utilitzen elsincisius a la part davantera de la mandíbula per tallar fulles i herba; més aviat, utilitzen les dentsmolars al costat de la mandíbula. Els dos incisius superiors són grans i semblants a uns ullals, i creixen contínuament al llarg de la vida, com els dels rosegadors. Els quatre incisius inferiors són "dents de pentinat" profundament ranurats. Undiastema es produeix entre els incisius i les dents de les galtes. Lafórmula dental per als damans és.
Encara que no sónremugants, els hírax tenenestómacs complexos amb diverses cambres que permeten als bacterissimbiòtics descompondre materials vegetals resistents, però la seva capacitat general per digerir la fibra és inferior a la dels elsungulats.[3]
Els damans no construeixen caus, com ho fan la majoria de rosegadors i mamífers semblants als rosegadors, sinó que al llarg de la seva vida busquen refugi en forats existents de gran varietat en mida i configuració.[4]
Els damans habiten en terrenys rocosos a l'Àfrica subsahariana i a l'Orient Mitjà. Els seus peus tenen coixinets de goma amb nombroses glàndules sudorípares, que poden ajudar-los a mantenir la seva adherència quan es mouen ràpidament per superfícies escarpades i rocoses. Els damans tenen els dits dels peus rebassuts amb ungles semblants a peülles; cada peu davanter té quatre dits i cada peu posterior en té tres.[5] També tenenronyons eficients, que retenen l'aigua perquè puguin sobreviure millor en ambients àrids.
Les damans femelles donen a llum fins a quatre cries després d'un període degestació de 7 a 8 mesos, depenent de l'espècie. Les cries sóndeslletades als 1–5 mesos d'edat, i assoleixen la maduresa sexual als 16–17 mesos.
Els damans viuen en petits grups familiars, amb un sol mascle que defensa agressivament el territori dels rivals. Quan l'espai habitable és abundant, el mascle pot tenir accés exclusiu a múltiples grups de femelles, cadascuna amb la seva pròpia distribució. La resta de mascles viuen vides solitàries, sovint a la perifèria d'àrees controlades per mascles més grans, i s'aparellen només amb femelles més joves.[6]
Els damans tenenmioglobina altament carregada, que s'ha deduït que reflecteix una ascendència aquàtica.[7]
Els damans comparteixen diverses característiques inusuals amb els ordres de mamífersproboscidis (elefants i els seus parents extints) isirenis (manatís idugongs), que han donat com a resultat que tots es col·loquin en el clade delspenungulats. Els damans masculins no tenenescrot i els seustesticles romanen amagats a la seva cavitat abdominal al costat dels ronyons,[8][9] igual que els dels elefants, manatís i dugongs.[10] Les femelles tenen un parell de mamelles prop de les aixelles, així com quatre mamelles a l'engonal (zona inguinal); els elefants tenen un parell de mamelles prop de les axil·les, i els dugongs i els manatís tenen un parell de mamelles, una situada a prop de cadascuna de les aletes frontals.[11][12] Elsullals dels damans es desenvolupen a partir de lesdents incisives com ho fan els ullals dels elefants; la majoria dels ullals de mamífers es desenvolupen a partir delscanins. Els damans, com els elefants, tenenungles aplanades a la punta dels seus dits, en lloc de lesurpes corbes i allargades que solen veure's als mamífers.
Pachyhyrax championi, un exemplar fòssil delMiocè de Rusinga, Kènia (col·lecció del Museu d'Història Natural)
Tots els damans moderns són membres de lafamília Procaviidae (l'única família viva dels Hyracoidea) i només es troben a l'Àfrica i a l'Orient Mitjà. En el passat, però, els damans eren més diversos i estesos. L'ordre apareix per primera vegada al registre fòssil d'un jaciment de l'Orient Mitjà en forma deDimaitherium, fa 37 milions d'anys.[13] Durant molts milions d'anys, damans, proboscidis i altresmamífers afrommalteris eren els herbívors terrestres primaris a l'Àfrica, de la mateixa manera que elsperissodàctils a Amèrica del Nord.
Des de mitjans fins a finals de l'Eocè, van existir moltes espècies diferents.[14] Els més petits d'aquests eren la mida d'un ratolí, però d'altres eren molt més grossos que qualsevol parent existent.Titanohyrax podia arribar a 600 kg o àdhuc més de 1.300 kg.[15] El deMegalohyrax de l'Eocè superior-oligocè inferior era tan gran com un tapir.[16][17] Durant elmiocè, però, la competència delsbòvids recentment desenvolupats, que eren pasturadors i navegadors molt eficients, va desplaçar els damans cap a nínxols marginals. No obstant això, l'ordre va romandre estès i divers fins al final delpliocè (fa uns dos milions d'anys) amb representants a la major part d'Àfrica, Europa i Àsia.
Els descendents dels gegants "hyracoids" (avantpassats comuns dels damans, elefants i sirenis) van evolucionar de diferents maneres. Alguns es van fer més petits i van evolucionar fins a convertir-se en la família moderna dels damans. D'altres semblen haver sortit a l'aigua (potser com el moderncapibara), donant lloc en última instància a la família dels elefants i potser també als sirenis. L'evidència de l'ADN recolza aquesta hipòtesi, i els petits damans moderns comparteixen nombroses característiques amb els elefants, com ara les ungles dels peus, audició excel·lent, coixinets sensibles als peus, ullals petits, bona memòria, funcions cerebrals superiors en comparació amb altres mamífers semblants, i la forma d'alguns dels seusosos.[18]
De vegades es descriu als damans com el parent viu més proper de l'elefant,[19] encara que es discuteix si això és així. Classificacions morfològiques i moleculars recents revelen que els sirenis són els parents vius més propers dels elefants. Tot i que els damans estan estretament relacionats, formen ungrup extern taxonòmic amb el conjunt d'elefants, sirenis i els ordresextintsembritòpodes idesmostils.[20]
A la dècada del 2000, els taxonomistes van reduir el nombre d'espècies reconegudes de damans. El 1995 van reconèixer 11 espècies o més, però a partir del 2013 només se'n van reconèixer quatre, i les altres es consideraven totes subespècies d'una de les quatre reconegudes. Es descriuen més de 50 subespècies i espècies, moltes de les quals es consideren altament amenaçades.[22] L'espècie identificada més recentment ésDendrohyrax interfluvialis, que és un damà arborícola que viu entre els rius Volta i Níger, però fa un lladruc únic que es diferencia de les vocalitzacions dels damans que habiten altres regions de la zona forestal africana.[23]
El cladograma següent mostra la relació entre els gèneres existents:[24]
↑von Engelhardt, W; Wolter, S; Lawrenz, H; Hemsley, J.A. «Production of methane in two non-ruminant herbivores». Comparative Biochemistry and Physiology A, vol. 60, 3, 1978, pàg. 309–11.DOI:10.1016/0300-9629(78)90254-2.
↑ «A primitive hyracoid (Mammalia, Paenungulata) from the early Priabonian (Late Eocene) of Egypt». Journal of Systematic Palaeontology, vol. 8, 2, 2010, pàg. 213–244.Bibcode:2010JSPal...8..213B.DOI:10.1080/14772010903450407.
↑ «Relationships of endemic African mammals and their fossil relatives based on morphological and molecular evidence». Journal of Mammalian Evolution, vol. 10, 2003, pàg. 131–194.DOI:10.1023/A:1025504124129.
↑McKenna, Malcolm C., and Bell, Susan K. 1997.Classification of Mammals Above the Species Level. Columbia University Press, New York, 631 pp.ISBN 0-231-11013-8
↑«Eastern Tree Hyrax». IUCN red list. International Union for Conservation of Nature and Natural Resources, 03-02-2014. [Consulta: 17 desembre 2018].
↑Oates, John F.; Woodman, Neal; Gaubert, Philippe; Sargis, Eric J.; Wiafe, Edward D.; Lecompte, Emilie; Dowsett-Lemaire, Françoise; Dowsett, Robert J.; Gonedelé Bi, Sery «A new species of tree hyrax (Procaviidae:Dendrohyrax) from West Africa and the significance of the Niger–Volta interfluvium in mammalian biogeography». Zoological Journal of the Linnean Society, vol. 194, 2, 2022, pàg. 527–552.DOI:10.1093/zoolinnean/zlab029.
.svg){kind=icon}
