Laciutat metropolitana de Daegu, també coneguda com aDaegu (/téɣu/, llegiu: tégu),[1] és la quarta ciutat més poblada deCorea del Sud amb 2.500.000 habitants, després deSeül,Busan iIncheon. És la capital de la província deGyeongsangbuk-do, encara que legalment no és part d'aquesta província. Es troba al nord de la regió deYeongnam.
Daegu sempre ha tingut una gran importància per la seva estratègica situació en la confluència dels rius Geumho i Nakdong. Durant laDinastia Joseon, la ciutat va ser el centre administratiu, econòmic i cultural de tota la regió deGyeongsang, paper que més endavant exerciria la ciutat deBusan, a la província deGyeongsangnam-do.
Daegu va ser la capital de l'antiga província de Gyeongsang des del 1392 fins al 1896 i ha estat la capital delnord de Gyeongsang des de la formació d'aquesta província el 1896 .
Alsanys vuitanta, a Daegu se li va concedirl'estatus de ciutat metropolitana (Gwangyeoksi) el 1995. Daegu és la ciutat més gran de la regió del nord de Gyeongsang.
A finals del segle xix, missioners catòlics francesos de les missions estrangeres de París van fundar la catedral de Notre-Dame-de-Lourdes a Daegu, que el 1962 es va convertir en la seu de l'arxidiòcesi de Daegu.
Durant laguerra de Corea, els combats van tenir lloc a prop al llarg del riu Nakdong. Daegu va estar dins delperímetre de Busan, però va romandre en poder de Corea del Sud durant tota la guerra.
Després de la guerra, la ciutat va experimentar un ràpid creixement i la població es va multiplicar per deu. Les principals indústries de Daegu són el tèxtil, els metalls i la construcció de màquines. La qualitat de les pomes cultivades al voltant de Daegu és reconeguda a tota l'Àsia Oriental. Durant els anys setanta, vuitanta i noranta, la majoria dels guanyadors del concurs de bellesaMiss Corea eren de Daegu.
El 26 de març de 1991, cinc joves de 9 anys van desaparèixer durant un passeig a la recerca d'ous de salamandra en un turó boscós a prop de la ciutat de Daegu. L'afer dels nois granota és l'ocasió d'una mobilització sense precedents a Corea per trobar-los. Els seus cossos van ser trobats només 11 anys després. L'autòpsia va demostrar que havien estat abatuts a trets per un instrument afilat. Mai no s'han trobat els assassins.[2]
El 18 de febrer de 2003 gairebé 200 persones van morir en un atac incendiari contra unaestació de metro, un dels desastres més greus a Corea del Sud des del final de la guerra de Corea.
Les estacions de Dongdaegu (Daegu-és) i de Daegu són les dues úniques estacions de la ciutat. L'estació de Dongdaegu és l'única estació on s'atura el KTX; aquests trens continuen cap aSeül (1 h 40) oBusan (44 min). Els trens més lents (semaeul imugunghwa) s'aturen a les dues estacions.
Vista del sud-oest de Daegu des del parc Apsan, incloent alguns dels turons que delimiten el límit sud de la ciutat.
Daegu es troba en una vall, que es troba envoltada per muntanyes poc elevades: la muntanya Palgong (Palgong-sant) al nord, el Biseul (Biseul-sant) al sud, els turons de Gaya (Gaya-sant) a l'oest, i una sèrie de turons més petits a l'est.
En els límits nord i est de la ciutat flueix el riu Geumho, que desemboca a l'oest de la ciutat al riu Nakdong.
Per la seva orografia, Daegu és més càlida que la resta de Corea durant l'estiu, ja que les muntanyes retenen l'aire humit i càlid. De la mateixa manera, es registren temperatures més fredes a l'hivern. La zona no rep gaires precipitacions, llevat a l'estiu, i registra escassa nuvolositat.
Cumings, Bruce. Korea's place in the sun: A modern history. New York: W.W.Norton.ISBN 0-393-31681-5.
Daegu-Gyeongbuk Historical Society (대구-경북역사연구회). 역사 속의 대구, 대구사람들 (Yeoksa sok-ui Daegu, * Daegu saramdeul) (Daegu and its people in history). Seoul: Jungsim.ISBN 89-89524-09-1.
Lee, Ki-baik (1984). A new history of Korea, rev. ed. Tr. by E.W. Wagner and E.J. Shultz. Seoul: Ilchogak.ISBN 89-337-0204-0.
