| |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | estàndard obert | ||||
| Indústria | telecomunicació,mitjà de comunicació iTecnologia digital(es) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Propietat de | DVB Project | ||||
| Lloc web | dvb.org | ||||
| Llista d'estàndardsDVB |
| FamíliaDVB (Europa) |
| DVB-S (satèl·lit) |
| DVB-T (terrestre) |
| DVB-C (cable) |
DVB-H (Dispositius mòbils)
|
| FamíliaATSC (Nord Amèrica) |
| ATSC (terrestre/cable) |
| ATSC-M/H (Dispositius mòbils) |
| FamíliaISDB (Japó/Brasil) |
| ISDB-S (satèl·lit) |
ISDB-T (terrestre)
|
| ISDB-C (cable) |
| SBTVD/ISDB-Tb (Brasil) |
| Estàndards DVB Chinesos |
| DMB-T/H (terrestre/mòbil) |
| ADTB-T (terrestre) |
| CMMB (Dispositius mòbils) |
| DMB-T (terrestre) |
| FamíliaRadiodifusió multimèdia digital (DMB) (Corea) |
| T-DMB (terrestre) |
| S-DMB (satèl·lit) |
| MediaFLO |
| Còdecs |
| Vídeo |
| Àudio |
| Bandes de freqüència |
| VHF |
| UHF |
| SHF |
DVB oradiodifusió digital de televisió és una sèrie d'estandards europeus de transmissió digital,[1] segons l'abreviació de l'anglèsDigital Video Broadcasting.[2]
L'estandard és administrat pel consorci DVB Project, que reuneix les empreses tecnològiques i els principals mitjans de comunicació per desenvolupar especificacions tècniques obertes per a la transmissió de continguts digitals. El consorci té la seu a l'edifici de laUnió Europea de Radiodifusió (EBU) aGinebra.
Les normes són editades per la comissió tècnica comuna (Joint Technical Committee, JTC) que reuneix l'Institut Europeu de Normes de Telecomunicacions (ETSI), laUnió Europea de Radiodifusió i elComité Européen de Normalisation Électrotechnique (Cenelec).[3]
Es va crear l'any 1993 fruit de l'aliança entre diverses empreses privades europees que buscaven normalitzar els treballs que s'havien fet en latelevisió digital després del fracàs del model europeu per l'alta definició, el EU95 (Eureka95).[4] Així van crear nous estàndards en un sector com el de la radiodifusió digital el qual fins llavors era poc pràctic i costos.
D'aquesta manera es va començar un procés en el qual ràpidament s'hi varen afegir companyies de tot el món per acabar creant i desenvolupant conjuntament els diferents estàndardsDVB. El primer sistema acordat va ésser elDVB-S (transmissió via satèl·lit) l'any 1994, que va ser utilitzat per un operador francès poc després. El mateix any va aparèixer elDVB-C (transmissió per cable), mentre que el sistemaDVB-T (transmissió terrestre) va sortir posteriorment l'any 1997. Les primeres difusions en terrestre van ser el 1998 aSuècia i elRegne Unit.
Elsestàndards oberts del DVB es van convertir en un referent en ser utilitzats per gairebé tothom relacionat amb el sector.
El consorci DVB Project es divideix en quatre mòduls. El comercial i el tècnic són els dos principals a l'hora de desenvolupar els estàndards. Mentre que el mòdul dels drets de propietat intel·lectual i el de promocions i comunicacions són administrats per la filial DVB Services, creada el 2003.[5][6]
A l'hora de la creació d'estàndards el projecte DVB es divideix en dues parts. Per un costat hi ha el mòdul comercial que decideix les característiques òptimes que ha de tenir un producte per tal que aquest tingui èxit en el mercat. Per l'altre hi ha el mòdul tècnic, que s'encarrega de crear les especificacions tècniques per tal d'assolir les característiques plantejades anteriorment en el bloc comercial.
DVB especifica diferents estàndards segons el medi utilitzat i defineix tant lacapa física com la d'enllaç de dades del sistema de distribució.
DVB-S i el successorDVB-S2 és la norma per a transmissió via satèl·lit. Es basa en modulacióQPSK, perquè és molt robusta en canals amb soroll o llargues distàncies. És l'estàndard principal en les transmissions viasatèl·lit per a usos detelevisió digital.[7]
Disposa de molta cobertura en la recepció, amb granamplada de banda de canal d'uns 27-36 MHz. No obstant no permet interactivitat amb l'usuari. La nova versió DVB-S2 actualitzada el 2005, permet modulacions QPSK, 8PSK, 16APSK o 32APSK segons decideixi l'emisor.
DVB-C és el sistema de transmissió per cable. Utilitza modulacióQAM (64-QAM / 256-QAM), perquè té molta més eficiència espectral que la modulacióQPSK. Resulta necessari utilitzar detecció d'errors doncs és molt sensible al soroll.[8] La nova versióDVB-C2 va ser aprovada el 2009 i permet modulacions fins a 4096-QAM.
Disposa de poca cobertura ambamplada de banda de canal de 6-8 MHz. Permet interactivitat, amb programació de continguts individual.
DVB-T és el senyal DVB quan es distribueix per antenes terrestres. Utilitza la modulacióQAM (16QAM / 64-QAM) oQPSK, combinada ambCOFDM (Coded Orthogonal Frequency Division Multiplexing en anglès).[9] Té una eficiència espectral variable que es mostra molt robusta als camins múltiples dels diferents canals disponibles en el canal. Això permet un millor aprofitament de l'espectre utilitzat i de la cobertura sempre que els diferents transmissors estiguin sincronitzats.[10]
Disposa de bona cobertura amb pocamplada de banda de canal disponible. Permet interactivitat reduïda amb l'usuari. La nova versióDVB-T2 aprovada el 2008 augmenta la capacitat de transmissió mitjançant més modulacions (fins a 256QAM) i permet major flexibilitat mitjançant l'ús de PLPs (Physical Layer Pipes).
ElDVB-H és la norma per a la transmissió terrestre per a dispositius portàtils(handheld en anglès. En gran part està basat en elDVB-T. És el més nou dels quatre i afegeix característiques importants per considerar la vida limitada de labateria dels dispositius receptors mòbilsGSM /UMTS.[11] Comercialment el DVB-H fou un fracàs i ha quedat parcialment reemplaçat pelDVB-T2 i la seva versió mòbilDVB-T2 lite.[cal citació]
Tot i no especificar-se completament, hi ha un parell d'eines per assegurar que els serveis enviats són visualitzats correctament per aquells receptors autoritzats. Això és molt útil per a sistemes de pagament tipusPay Per View (PPV) oVideo on Demand (VoD).
Els serveis interactius van ser en un inici la pedra angular del desenvolupament de latelevisió digital. Actualment el DVB ha dividit en diferents protocols aquests serveis. Un exemple és el canal de retorn necessari per a la interactivitat.
Altres estàndards relacionats són:
L'estàndard obertMHP basat en applets enJava, permet implementar i executar lliurement les diferents aplicacions interactives de la televisió digital actual.
Defineix doncs unesAPI's (Application Programming Interface en anglès) de manera genèrica per a totes lesaplicacionsmiddleware ireceptorsMHP, per tal de crear un mercat horitzontal millor per a l'usuari i per la competitivitat de les empreses del sector.
A mesura que augmenta l'amplada de banda en les connexions ainternet a la llar, es fa factible enviar àudio/vídeo a través de laxarxa. L'estàndardDVB-IPI defineix com realitzar aquestatransmissió.
MPEG-2 és el sistema de compressió utilitzat per als paquets de dades en el DVB. No obstant com aquest no assegura una correcta difusió, hi ha diversos estàndards que defineixen completament el multiplexat de les dades transmeses.
Altres estàndards relacionats són:
El DVB és un sistema basat enMPEG-2, per tant l'àudio sense tenir un estàndard DVB propi segueix la norma específica d'aquest utilitzantMPEG-1 (Layer 2).
Les especificacionsDVB-CPCM (Content Protection & Copy Management en anglès) defineixen els sistemes de protecció dels continguts com també l'administració de les còpies en lestransmissions detelevisió digital. Serveix doncs, per a la protecció de tots els tipus de continguts d'àudio,vídeo i dades associades. Les fonts considerades són la difusió terrestre, per cable, viasatèl·lit, a més dels serveis d'internet,GSM oUMTS.
