 | No s'ha de confondre amb elDiccionari General de la Llengua Catalana (DGLC) dePompeu Fabra, que n'és el precursor, ni amb elGran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) delGrup Enciclopèdia Catalana, també partícip en aquest projecte.. |
(ca) Diccionari de la llengua catalana de l'IEC | |
|---|---|
 Coberta de la primera edició (1995) | |
| Tipus | diccionari de la llengua catalana |
| Fitxa | |
| Autor | Institut d'Estudis Catalans |
| Llengua | Català |
| Artista de la coberta | Sarsanedas, Azunze i Ventura |
| Publicació | Barcelona, Palma i València, 1995 |
| Editorial | Enciclopèdia Catalana Edicions 62 Edicions 3 i 4 Editorial Moll Publicacions de l'Abadia de Montserrat
|
| Dades i xifres | |
| Tema | diccionari de la llengua catalana |
| Gènere | Diccionari |
| Nombre de pàgines | LXXIII-1762 |
| Altres | |
| ISBN | 978-84-412-1454-5 (Enciclopèdia Catalana) 978-84-297-5977-8 (Edicions 62) |
| Sistema de classificació Dewey (DDC) | 449.93 |
| Lloc web | dlc.iec.cat |
ElDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és eldiccionari decatalà de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i, per tant, eldiccionari normatiu i referència de la llengua catalana,[1] juntament amb eldiccionari normatiu valencià de l'AVL.
És un diccionari monolingüe i de definicions. Com a obra normativa que és, «estableix la forma i el significat de les paraules reconegudes com a pròpies i generals de la llengua catalana».[2]
La idea de crear aquest diccionari sorgí de l'empenta de la Secció Filològica de l'Institut per normalitzar i unificar la llengua catalana. El projecte començà sota la presidència dePompeu Fabra i Poch amb la creació de les "Normes ortogràfiques", el "Diccionari ortogràfic" i la "Gramàtica".
L'any1932, després de quatre anys de treball per la Secció Filològica, es publicava la primera edició del "Diccionari general de la llengua catalana" (DGLC), l'obra prèvia al DIEC que aconseguia unificar l'ortografia, depurar ellèxic, fixar lagramàtica i introduïaneologismes.[3]
El DGLC començà a ser considerat el diccionari oficial de la llengua catalana a partir de l'any1954, data en què se'n publicà la segona edició. Durant la dècada de 1980 els autors i escriptors catalans van començar a demanar una revisió del diccionari a l'IEC perquè consideraven que la llengua havia evolucionat força des de l'època de Fabra.
Cap a la fi de l'any 1992, des de l'IEC sorgí la preocupació per publicar un nou diccionari normatiu. Així doncs, de seguida es començà el projecte, impulsat econòmicament per la Generalitat de Catalunya. La primera edició del nou diccionari, elDiccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'acabà el desembre de 1994 i es publicà el setembre de 1995.[4] Poc després se'n van fer dues reimpressions amb addicions, modificacions i supressions d'uns quants mots.
El dia deSant Jordi de2007, coincidint amb la celebració del centenari de l'Institut d'Estudis Catalans, va sortir la segona edició del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans que, amb l'acrònim DIEC2, s'ha convertit en la nova referència normativa. El projecteDIEC2 va ser coordinat pelsfilòlegsJoan Martí i Castell,Carles Miralles i Solà iJoaquim Rafel i Fontanals. El nombre d'accepcions va pujar de 120.000 a 132.460, aspirant a una major neutralitatideològica i amb un eixamplament considerable del lèxic tècnic.[5]Junt amb la nova versió paper de 2007, també va publicar-se al web amb consulta gratuïta. Ambdues versions tingueren, ja d'entrada, un considerable èxit: 17.000 exemplars del llibre i 644.352 consultes a internet van comptar-se en només dos mesos després de la seva aparició.[6]
Posteriorment a la publicació de la segona edició l'abril de 2007 (DIEC2), laSecció Filològica de l'IEC ha anat aprovant grups d'esmenes que s'han incorporat a la versió consultable per internet i també a la versió en paper en el cas de noves impressions:
La idea de fer un nou diccionari sorgí per les diferències cada cop més grans i evidents entre el lèxic emprat en el DGLC i el seu ús actual. De fet, el projecte de la creació del DIEC no partia de zero, sinó que es començà a construir sobre la base del DGLC, tot conservant-ne alguns aspectes.
Els principals avenços en el nou diccionari són, a part de l'actualització del lèxic, la seva ampliació (un terç més respecte al DGLC),[19] la disposició dels articles i el perfeccionament de l'ortografia. En aquest darrer camp destaquen la regularització dels afixos, l'actualització en l'ús delguionet i certs canvis en accentuació i escriptura per raons etimològiques.
El treball d'ampliació del DIEC s'ha fet en l'àmbit de la nomenclatura i el contingut dels articles. Pel que fa al lèxic, s'ha ampliat bàsicament en el camp cientificotècnic i en qüestions dialectals o d'argot. Hi ha 30 àrees temàtiques més que en l'antic diccionari.
Existeix una versió inversa del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, titulat el Diccionari Invers de la Llengua Catalana, en el qual els mots s'endrecen per la terminació i ve inclòs un cercador d'anagrames.[20]
