![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Caràcter | ד![]() | |||
|
Ladàlet (dāleth, també anomenada Daleth o Daled) és la quarta lletra de moltsabjads (alfabets)semítics, incloentdelt 𐤃 enfenici,dālaṯ ܕ ensiríac,dàlet ד enhebreu,dāl د enàrab idänt ደ enamhàric.
La dàlet està present en Unicode com a U+05D3 ד hebrew letter dalet.
Enfonètica la dàlet representa el so /d/. Enhebreu israelià modern,siríac ifenici al principi del mot es pronuncia com a /d/, en canvi al mig o final del mot es pronuncia com a /ð/, excepte l'hebreu israelià modern, on la lletra dàlet només té el fonema /d/.
|
El nom d'aquesta lletra (dalt, dàlet) vol dir "porta" (delet enhebreu modern).Escriptura protosinaítica tenia dues lletres pel so /d/, una representava "peix" i l'altra "porta". La lletra fenícia 𐤃 (dalt/delt) prové de la lletra protosinaítica "porta", derivada del jeroglífic "porta". Per tant, la lletra protosinaítica "peix" va deixar d'existir enfenici.
La lletra fenícia dalt𐤃 va donar lloc a ladeltagrega (Δ),Dllatina iДciríl·lica.
egipci | protosinaític | fenici |
---|---|---|
𓉿 𓆛 | ![]() ![]() | 𐤃 |
Enalfabet àrab aquesta lletra es diuدال['daːl] (dāl). És la quarta lletra de l'alfabet àrab (també quarta i amb un valor de 4 en l'ordre abjadí). És unalletra solar. Prové, per via dels alfabetsnabateu iarameu,[1] de la lletrafenícia dalt. En àrab estàndard modern representa el so /d/.
fenici | arameu | siríac | nabateu | àrab |
---|---|---|---|---|
𐤃 | 𐡃 | ܕ | ![]() | د |
En lanotació matemàtica moderna, té la mateixa utilitat que la occidental per a anomenarfuncions, i que la per adiferencials.
Aïllada | Final | Medial | Inicial |
د | ـد | ـد ـ | د ـ |
La dāl no es lliga a la següent lletra de la paraula. Sí que ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no siguiàlif, una altra dāl,ḏāl,rā,zāy owāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.
Viquipèdiaproposa de transcriure i transliterar la dāl amb la lletra "d".
A l'alfabet de xat àrab i alSATTS dāl es transcriu com a "d".
A la representacióUnicode, dāl ocupa el punt U+062F amb el nom ARABIC LETTER DAL.[2]
A la codificacióISO 8859-6, el punt cf.[3]
Com a entitatHTML, es codifica com a د
Laḏāl,ذ, tot i formar part de l'alfabet àrab bàsic, es considera un variant de la dāl, per ser una de les sis lletres que es van afegir a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.
Els alfabets àrabs usats en elpunjabi (shahmukhi) i en l'urdú usen un símbol com la dāl amb unaṭā petita a sobre,ڈ, per a representar la retroflexa/ɖ/. Aquest mateix so es representa en la varietatpaixtu amb un símbol com la dāl amb un cercle a sota:ډ
L'alfabet àrabbelarús usa un símbol com la dāl amb tres punts a sota,, per al so africat/d͡z/.
En hebreu s'escriu com aד, nom complet en hebreu ésדָּלֶת i transcrit com Dàlet o Dalet.
La lletraד odàlet és la quarta lletra de l'alfabet hebreu. També pren el valor numèric dequatre. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletrafenícia delt. La dàlet és una de les sis lletres (בגדכפת, anomenadesbegadkefat) que poden portar undagueix suau. El seu nom ve de la paraula que significa "porta" (דלת).
Aquesta lletra representa dos fonemes diferents: quant la dàlet es troba al principi del mot, es pronuncia com a /d/ (dàlet); en canvi quant aquesta lletra està al mig o final del mot, es pronuncia com a /ð/ (ðàlet, tot i que en hebreu israelià modern aquesta oposició ja no es dona, quedant [d] com a únicfonema per a aquestgrafema. Els dos es distingeixen per un punt (anomenatdagueix), que es posa al centre de la lletra per so /d/ i per so /ð/ no es posa.
A més, en hebreu modern, la combinacióד׳ (dàlet seguit d'un apòstrof) es fa servir en la transcripció de noms estrangers per denotar /ð/.
Nom | Símbol | AFI | Transliteració | Exemple |
---|---|---|---|---|
Ðàlet | ד | /ð/ | ð | acudit |
Dàlet | דּ | /d/ | d | dent |
Quan la dàlet té un "punt" en el seu centre, conegut com a dagueix, aquesta lletra representa el so/d/. Hi ha diverses regles de la gramàtica hebrea que estipulen quan i per què es fa servir un dagueix.
Quant aquesta lletra apareix com aדsense eldagueix ("punt") en el centre llavors representa lafricativa dental sonora:/ð/. En hebreu modern israelià, com ja s'ha dit, aquesta lletra únicament es pronuncia com a /d/.
Simbolitza les dimensions o estats espirituals. Dàlet també al·ludeix al captaire, amb el qual cal tenir bondat. Dàlet representa el món físic i quatre dimensions, els quatre punts cardinals. El metafísic està dividit en 4 parts mentre flueix i fa contacte amb el món físic. La interrelació entre el benefactor i el necessitat es mostra en l'estructura de les lletresguímel i dàlet i la seva posició respecte a una i l'altra. El peu de laguímel s'estén cap a la dàlet per ensenyar-nos que el Gomel proveïdor de beneficència ha de buscar al necessitat per oferir-li ajuda sense demora. El límit de la dàlet té una punta cap enrere que indica que la dàlet està pendent del benefactor desitjant en secret rebre la seva ajuda. La dàlet de laTorà té un peu que apunta cap enrere, cap a la guímel el que indica que el Dal s'ha de fer disponible al Gomel. Discreció i tacte en els actes de beneficència. Actes de caritat. Per què la dàlet torna a la seva fase cap a lahe? Veure cap a la he reconeix que realment és Déu el que proveeix. El missatge que s'aprèn és tenir confiança en Déu. La "casa del món" té una porta, ella és el començament i el final alhora, la dàlet comprèn també el sentit de pobresa.[4]
Madnḫaya | Serṭo | Esṭrangela | Unicode |
---|---|---|---|
![]() | ![]() | ![]() | ܕ |
Daled | Dolaṯ | Dalaṯ | Dālaṯ |
Enalfabet siríac, la quarta lletra és ܕ (en siríac clàssic: ܕܵܠܵܬ - dālaṯ). El valor numèric de la dālaṯ és 4. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletrafenícia delt.
Al principi del mot | Al final o al mig del mot |
---|---|
D | Ð |
És una de les sis lletres que representen dos sons associats (les altres lletres sónBet,Guímel,Kaf,Pe iTaw). Quan la dālaṯ està al principi del mot, o quant està al mig del mot però després d'una consonant, es pronuncia com a /d/. En canvi quant està al mig o al final del mot, o va després d'una vocal es pronuncia com a /ð/.[5]
La dālaṯ sempre s'escriu amb un punt per sota (ܕ), per distingir-la de la lletrareix (ܪ), que és idèntica, quant no porta el punt.
Enalfabet amhàric aquesta lletra es diu ድንት (dänt) o ድልት (dələt). És la dinovena lletra de l'alfabet amhàric. Té el valor numèric de 4 enguematria. Prové, per via de l'alfabet sud-aràbic deljeroglífic egipci O31.
O31 | Dal | Dänt |
---|---|---|
𓉿 | 𐩵 | ደ |
Representa el so /d/.
L'alfabet amhàric és unaabugida on cada símbol correspon a una combinació vocal + consonant, és a dir, hi ha un símbol bàsic al qual s'afegeixen símbols per marcar la vocal. Les modificacions de la lletra ደ (dänt) són les següents:
dä [də] | du | di | da | de | də [dɨ], ∅ | do | dʷa |
---|---|---|---|---|---|---|---|
ደ | ዱ | ዲ | ዳ | ዴ | ድ | ዶ | ዷ |
"Dàlet" enjeroglífic | ||
| ||
Valor fonètic: d | ||
Quan aquestjeroglífic és un fonograma es pronuncia com a [d]. En canvi quan és un ideograma, representa mà (Gardiner D46).
Arameu | Siríac | Samarità | Ugarític | Fenici |
---|---|---|---|---|
𐡃 | ܕ | ࠃ | 𐎄 | 𐤃 |
Sud-aràbic | Amhàric | Àrab | Hebreu | |
𐩵 | ደ | د | ד |