Dànae (obra deTicià inspirada enLes Metamorfosis d'Ovidi, on es representa el moment en quèZeus, sota la forma d'unapluja d'or, entra a la seua cambra).
El seupare la va tancar en unatorre per temor a l'oracle, segons el qual, unnét seu el mataria; peròZeus va entrar en la seua cel·la transformat en unapluja d'or. D'aquesta unió va néixerPerseu.
Acrisi, veient que tindria el net fatídic, ficà lamare i el fill en una barqueta (o en un cofre) i els deixà a la deriva al mig delmar. A petició deZeus,Posidó calmà el mar i el corrent els portà a l'illa deSèrifos, on foren acollits pelpastorDictis. El seu germà, el tiràPolidectes,rei de l'illa, s'enamorà de Dànae i envià Perseu a una perillosa missió per allunyar-lo i tindre-la captiva. Aquesta missió era portar-li el cap de laMedusa. Polidectes mentrestant va intentar violar Dànae. Quan Perseu va tornar, trobà la seva mare i Dictis suplicant davant l'altar i buscant maneres d'evitar les amenaces del tirà. Amb el cap de Medusa Perseu el va transformar en pedra, i també als seus companys, i va donar el reialme de l'illa a Dictis. Perseu i Dànae van marxar de Sèrifos. Ella va tornar aArgos amb la seva mare Eurídice, i Perseu va anar a buscar Acrisi. Per atzar anà aLarisa, on participà en uns jocs atlètics. Allà, accidentalment, colpejà el seu avi amb una javelina o amb un disc i el matà, i s'acomplí així l'oracle.[1]
Parramon i Blasco, Jordi:Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 60. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209).ISBN 84-297-4146-1