Lacursa de braus, ocorreguda de toros és un espectacle comercialitzat detauromàquia[1] on els homes (anomenattorero) s'enfronten contra untoro[nota 1] a peu o a cavall. Té el seu origen al començament del segle xvii i pot consistir en lluites on al final es mata el toro, en jocs esportius o en jocs burlescs.[2]
 | Corrida: lluita on al final es mata al toro, practicat principalment aEspanya, al sud deFrança, en diversos estats d'Amèrica Llatina i en algunes zones dePortugal. |
 | Corrida concurs:corrida clàssica destinada a recompensar amb un premi a les millorsganaderias (ramaderies detoros de lídia). |
 | Corrida de rejón: forma decorrida practicada a cavall. Es practica allà on es practica lacorrida a peu i es tracta de fer tauromàquia a cavall. Un genet(rejoneador) s'enfronta contra el toro i el seu curs és similar al de lacorrida clàssica. La primera donarejoneadora, i que va obrir la porta a les dones a aquesta disciplina, va serConchita Cintrón. |
 | Corrida goyesca:corrida clàssica on els toreros utilitzen vestits similars als vigents a l'època del pintor espanyolFrancisco de Goya y Lucientes (1746-1828). |
 | Correguda portuguesa (en portuguès,tourada): lluita a cavall on al final es mata al toro, però no en públic, practicat principalment aPortugal però també al sud deFrança. A Portugal, la mort del toro en públic va ser prohibida al segle xviii i il·legalitzada a partir de 1928. A més, la figura delpicador també està prohibida. Com a resultat, el toreig a peu és només marginal i el toreig a cavall es va convertir en la part essencial de la tauromàquia portuguesa. La mort del toro se substitueix per lapega realitzada pelsforcados. Normalment, després de la correguda, el toro és portat a l'escorxador per ser sacrificat; de vegades, és retornat a la seva granja i es fa servir per a la reproducció. |
 | Novillada:corrida clàssica on els joneguers, en castellànovilleros, (jovestoreros que encara no han pres l'alternativa) s'enfronten amb jònecs,novillos en castellà (braus d'entre dos i tres anys). |
 | Plaça dividida:corrida clàssica realitzada en una plaça dividida en dues parts, on es poden efectuar duescorridas alhora. |
 | Corraleja:corrida on no es mata al toro i s'invita al públic a participar. És típica de laRegió Carib deColòmbia. |
 | Correguda camarguesa: joc esportiu practicat a França (Boques del Roine,Gard iErau, i alguns municipis del departament deVaucluse).[3] Es tracta d'un esport on elsrasetaires tracten de penjarattributs primés (una cinta vermella i dues cordes) al cap del toro. S'utilitza toros camarguesos (els«Camargue» o«raço di biòu»), diferents als toros espanyols; el toro camarguès és més petit (entre 300 i 450 kg els mascles), més nerviós i ràpid que el seu cosí espanyol, i les seves banyes tenen forma de lira. |
 | Corrida de recortadores: joc esportiu practicat al nord d'Espanya (Navarra,Aragó,Castella i Lleó, iPaís Basc),País Valencià iMúrcia.[4] Consisteix en esquivar les envestides del toro. Es pot considerar com una supervivència de la tauromàquia que existia abans deFrancisco Montes Reina«Paquiro» (1805-1851). |
 | Correguda landesa: joc esportiu practicat a França (Landes iGers) que consisteix en esquivar (écarteur) les envestides del toro, o saltar (sauteur) sobre ell.[5] |
 | Forcado: és una sort típica de lacorreguda portuguesa que consisteix en un grup de vuit homes (un d'ells és elforcado de cara i els altres set són ajudants) que intenten immobilitzar el toro. |
 | Toro-piscina: joc esportiu practicat al sud de França que consisteix en esquivar les envestides del toro. Els competidors han de romandre quiets i dempeus damunt d'un barril, o restar asseguts sobre els barrils com si estiguessin jugant cartes; el guanyador és l'últim en quedar-se al barril. Enmig de la plaça hi ha una piscina feta amb una paret de bales de palla i una lona impermeable; l'objectiu és aconseguir que el toro entri a la piscina.[6][7] |
 | Toreig còmic,moixigangues, ocharlotada: paròdia d'unacorrida. És una forma de tauromàquia (actualment en desús), que va tenir un gran èxit fins a ladècada del 1960. Es tracta de paròdies decorridas on els toreros es diverteixen fent excentricitats davant dels vedells. Sovint, els toreros erennans. A vegades es feia servirmicos toreros.[7] |
 | Toro de fuego: espectacle pirotècnic que parodia unacorrida a les festes dels poble d'Espanya. Actualment s'utilitza un toro fals. |
Hi ha moltes formes d'alliberar toros als carrers o a les places públiques. S'efectua allà on es practiquen altres formes de tauromàquia. A molts pobles d'Espanya, Portugal, i al sud de França, els toros són alliberats al carrer durant les festes locals. Aquests alliberament es poden considerar com una supervivència de les tauromàquies antigues i prenen innombrables formes i variants locals.[8]
 | Abrivado (motprovençal que significaarribada): antigament, els toros que participaven a lescorregudes camargueses feien el viatge de lespastures cap a laplaça a peu, acompanyats pels guardians. Quan creuaven els pobles, els joves els ajudaven a escapar per divertir-se. Per tal de limitar el risc de fugida dels toros, els guardians els feien creuar el poble a la màxima velocitat possible. Actualment, l'abrivado està especialment organitzat. Els carrers queden tallats amb barreres altes per evitar que els braus s'escapin al camp obert, i els guardians pretenen evitar que elsattrapaïres (atrapar en provençal) ajudin als toros a escapar mentre competeixen entre ells per mostrar les seves habilitats i temeritat amb els toros. És el contrari debandido.[9] |
 | Bandido (motprovençal que significaexpulsar al toro): antigament era retorn dels toros de lesplaces de toros cap a les pastures després de lescurses, mentre els joves els ajudaven a escapar. Actualment, és semblant a l'encierro. Segons els costums locals, tots els alliberaments són anomenats «encierros» o «bandidos» (depenent de si els toros es troben al carrer o a la plaça s'utilitza un o altre terme). És el contrari d'abrivado, però el procediment és el mateix. |
 | Bous al carrer,correbou ocorrebous: tipus de festa taurina popular que es practica a molts pobles delPaís Valencià i de lesTerres de l'Ebre enCatalunya. L'espectacle consisteix a traspassar les reixes de protecció per acostar-se al bou (sortir a torejar), envestir l'animal i córrer a amagar-se entre les reixes de nou. És molt típic de fer soltes de vaques, que és el mateix però emprant vaques. |
 | Bou embolat: festeig tradicional al País Valencià i Catalunya (sobretot aAmposta) i també a laProvincia de Terol. De nit, es provoca un bou col·locant dues boles dequitrà enceses a les banyes d'un bou; el joc consisteix a evitar les envestides de l'animal. |
 | Toro de corda: es lliga el toro amb una corda per al divertiment de la gent. |
 | Encierro (del castellà,tancament): es refereix al fet de tancar els toros alscorrals, generalment contigus a laplaça de toros, on es conserven fins al dia de la tauromàquia. En algunes ciutats espanyoles, els corrals no són a la vora de la plaça de toros, de manera que els toros s'han de portar allí mateix el dia de la tauromàquia pels carrers; estan acompanyats percabestros, bous entrenats a aquest efecte. Actualment, en aquestes ciutats, l'encierro es fa per tradició, no per necessitat (el transport dels toros es podria fer amb camió). Elsencierros més famosos són els dePamplona durant lesfestes de San Fermín (del 7 al 14 de juliol). |
 | Jal·likattu: és una tradicióreligiosa hindú del sud de l'Índia coneguda també commanju vrattu (caça de braus). Es practica a l'estat deTamil Nadu durant el festivalThai Pongal, on els ramats són honrats pel seu treball i especialment adorats. Consisteix a alliberar un o més bous en un lloc on els homes intenten controlar, amb les mans nues, l'animal que ha estatbeneït abans pelsbrahmans. |
 | Largada de touros: tradició en les festes de moltes localitats de Portugal i també d'alguns països d'Amèrica Llatina. Consisteix a deixar toros als carrers de les localitats (d'un en un), en espais tancats per barreres, on la gent corre al seu voltant esquivant els seus atacs. A vegades s'utilitza teles, roba i diversos objectes com ara para-sols, caixes de cartró i fins i tot tambors, per provocar el toro i també per protegir-se de les seves envestides. |
 | Vaquejada: esport típic de laRegió Nord-est del Brasil on dos vaquers muntats a cavall han de fer caure a terra un bou. Molt popular a la segona meitat del segle xx, va començar a ser qüestionat a partir de ladècada del 2010 per activistes dedrets dels animals a causa dels possiblesmaltractaments dels bous. |
%2c_Indianapolis_2008_01.jpg)
