L. discolor gracilis Milne-Edwards & Oustalet, 1885
Elcurol (Leptosomus discolor) és l'únicocell de lafamília delsleptosòmids oleptosomàtids (Leptosomidae oLeptosomatidae), que generalment es consideren inclosos a l'ordre delscoraciformes (Coraciiformes),[1] que també inclou elblauet, l'abellerol i elgaig. No obstant això, la posició d'aquesta família no és molt clara. Proves morfològiques podrien suggerir una ubicació dins o prop delsFalconiformes. En l'estudi més complet d'ADN, fet per Hackett et al.[2] aquest és un dels dos ocells -, a més de l'Hoatzín– en què la posició no és clara, encara que sembla estar en l'arrel d'un grup que contindria elsTrogoniformes,Bucerotiformes,Piciformes iCoraciiformes. Modernament s'ha fet per ell l'ordre delsleptosomiformes.[3] Habita els boscos i selves deMadagascar i lesilles Comores.
Aquest ocell fa 40-50 cm de llargària, sent la subespècie nominal la major iL. d. gracilis la més petita.[4] A diferència de molts coraciformes, aquesta espècie té una marcadadicromia sexual. Els mascles tenen pit i cap gris, mudant gradualment a blanc a les parts inferiors. La part posterior, la cua i les cobertores alars són de color verd iridescent amb un tint porpra (especialment les cobertores). Corona i línia ocular negre. Les femelles són predominantment de color marró amb taques pàl·lides a les zones inferiors. Els joves són semblant a les femelles. El bec és fort i els ulls són molt endarrerits encara. Les cames i peus són petis i ambzigodactília.
La dieta no és ben coneguda, però se sap que consumeixen rèptils sauris (com aracamaleons idragons) iinsectes comerugues,llagostes,cigales iinsectes pal. L'ocell roman en una perca immòbil mirant la presa, després fa una ràpida sortida cap a ella. També pot caçar en vol.
S'ha investigat poc la biologia reproductiva d'aquest ocell. Fan la posta directament en cavitats naturals d'arbres alts, a 4-6 m del terra. Ponen al voltant de quatre ous que són covats per la femella mentre el mascle porta l'aliment. La incubació dura uns 20 dies i els pollets abandonen el niu un mes més tard.
L. discolor discolor (Hermann, 1783), de Madagascar i l'Illa deMayotte.
L. discolor Intermedius Hartert & Neumann, 1924, d'Anjouan.
L. discolor gracilis Milne-Edwards & Oustalet, 1885 deGrande Comore. És la menor de les subespècies i s'ha considerat una espècie (Leptosomus gracilis) per alguns autors.
↑Goodman, S (2001) "Family Leptosomatidae (Cuckoo-roller)" in del Hoyo, J.; Elliot, A. & Sargatal, J. (editors). (2001).Handbook of the Birds of the World. Volume 6: Mousebirds to Hornbills. Lynx Edicions.ISBN 84-87334-30-X