 | |
| Tipus | cultura arqueològica |
|---|---|
| Part de | edat del ferro |
| Geografia | |
| Originari de | Plana padana (Itàlia) |
| Precedit per | Cultura protovil·lanoviana |
| Seguit per | Procés de romanització |
LaCultura atestina, oCultura d'Este, és unacultura arqueològica de l'edat del ferro que va existir almil·lenni I abans de la nostra era al nord de la península Itàlica. La precedeix laCultura protovil·lanoviana, més extensa, i acaba amb la seua absorció dins l'Imperi romà.[1]
El seu nom prové del nom llatí d'Este (Ateste), una ciutat de laprovíncia de Pàdua, alVèneto, en què un jaciment arqueològic protourbà es considera el centre principal d'aquesta cultura, a causa de l'abundant producció metal·lúrgica. Aquesta cultura a vegades s'anomena "Cultura de lessitres", que rep el nom pels objectes típics de la seua producció.
L'àrea de la Cultura atestina correspon a l'actualVèneto, a l'est de laCultura de Golasecca (Llombardia), al nord de laCultura de Villanova (Emília-Romanya) i al sud de laCultura de Hallstatt (al nord dels Alps).
La cultura atestina s'estén des del segle IX al segle II abans de la nostra era. Els arqueòlegs en distingeixen quatre fases: Este I (del 900 al 750 ae), Este II (del 750 al 575 ae), Este III (del 575 al 350 ae) i Este IV (del 350 al 182 ae), que mostra influències celtes.
L'evolució del treballdel bronze es pot rastrejar a Este des del segle VII ae fins al final de IV segle ae. La Cultura atestina va sobreviure a lesinvasions gal·les,[2] fins a la seua absorció per l'Imperi romà.[3]
Este fou un dels centres de producció de sitres, decorades amb animals i frisos de figures humanes, característiques d'aquesta cultura. La més antiga és la Sitra de Benvenuti, datada del voltant del 600 abans de la nostra era, que té decoracions d'animals, plantes i formes geomètriques, així com escenes narratives de comerç, lluita, vida rural i guerra.[4][5]
A Este hi havia un gransantuari dedicat a la dea Reitia, i una escola per aescribes.
Les tombes de cremació d'Este sovint anaven acompanyades de ricsaixovars funeraris. A més de petites figures, eines, gerros i monedes de bronze, s'hi ha trobat unes 250 inscripcions en llenguavèneta. Tot i que són molt curtes, indiquen que elvenètic era unallengua itàlica, estretament relacionada ambel llatí.
La Cultura atestina fou influenciada per laCultura dels camps d'urnes i lade Hallstatt. I va tenir una influència artística i tècnica sobre la Cultura de Hallstatt al nord i sobre elsetruscs al sud.
