Lacultura animal és lacultura dels éssers vius o que tenen pensament, i concretament delsanimals, incloent des de la més simple a la més complexa.
TantFrans de Waal com Barbara King veuen lamoralitat com la superació de la socialitat. Per ells, encara que la moralitat pot ser un tret humà únic, moltsanimals socials, com els primats,dofins ibalenes, se sap que exhibeixen sentiments premorals.
D'acord amb Michael Shermer, humans i altres animals socials, particularment els grans simis, comparteixen "afecte i lligams,cooperació i ajut mutu,simpatia iempatia, reciprocitat directa i indirecta, altruisme i altruisme recíproc, resolució deconflictes i acords de pau,decepció i detecció de decepció, preocupació icura comunitària sobre el que els altres pensen sobre tu, isensibilitat i resposta a les regles socials del grup".[1]
Els ximpanzés per exemple recorden qui els va fer favors i que els va fer mal. Per exemple, els ximpanzés estan més acostumats a compartir menjar amb individus que prèviament els hannetejat.[2]
De Waal manté que tots els animals socials han hagut de contenir o alterar el seucomportament per a la vidaen grup perquè valgui la pena. Elssentiments pre-morals van evolucionar en lessocietats dels primats com a mètode de contenció de l'egoisme individual i construir grups més cooperatius. Per exemple, es considera que els primats d'ordre superior tenen un sentit de reciprocitat i imparcialitat.
Segons alguns autors, hi ha animals que mantenen societatsjeràrquiques en les quals cada membre coneix la seva pròpia posició. En elles, l'ordre social es manté per certes normes de comportament esperat i l'ordre imposat pels membres del grupdominant a través delcàstig.
Per a qualssevol espècies socials, els beneficis de ser part d'un grup altruista hauria sigut major que pas els beneficis de l'individualisme. Per exemple, la falta de cohesió del grup podria fer els individus més vulnerables a atacs d'estrangers. Formar part d'un grup també pot millorar les oportunitats de trobar menjar. Això és evident entre els animals quecacen en grup quan abaten preses grans o perilloses.
Originàriament pensant-se que era una destresa que només posseïen elséssers humans, l'ús d'eines requereixintel·ligència. Leseines són utilitzades per alguns animals, particularmentprimats, per a recol·lectar menjar o netejar-se, entre altres tasques. S'ha observat molts animals explotant pals i pedres per a complir tasques, incloent nombroses espècies d'ocells,dofins,elefants,llúdries,ocells ipolps.
Elspolzes oposables són un benefici en l'ús d'eines per a algunes espècies, mentre que criatures sense mans usen altres tècniques i tenen gran destresa amb altres parts del cos, sovint laboca.
La cultura no és exclusiva dels humans, i pot ser generada per grups d'organismes que tinguin pensament i llibertat de voluntat, com ara animals terrestres o de fora de la Terra. Algunes teories diuen que si els humans es trobessin amb éssers vius extraterrestres, hi ha una forta probabilitat que siguin semblant apolps. També, de moment, en el terreny de laciència-ficció, éssers no vius, com per exemple màquines, podrien desenvolupar una pròpia cultura. Alguns estudien el comportament social dels vegetals. Un dels comportaments i cultures animals no humanes més estudiats per la seva proximitat als humans és el dels primats.
Els parents vivents més propers del humans són elsximpanzés comuns i elsbonobos. Aquestsprimats comparteixen un avantpassat comú amb els humans que va viure fa entre quatre i sis milions d'anys. Aquest és el motiu que els ximpanzés i els bonobos es vegin com el millor substitut disponible per a aquest ancestre comú. Barbara King argumenta que mentre els primats no humans no sónreligiosos, exhibeixen alguns trets que haurien sigut necessaris per a l'evolució de la religió. Aquests trets inclouen la intel·ligència superior, una capacitat per a lacomunicació simbòlica, un sentit denormes socials, la realització del "propi" i un concepte de continuïtat.[3][4][5]L'Homo heidelbergensis gairebé definitivament tenia una religió primitiva. No es coneix si van inventardéus o si ho van fer espècies posteriors.[6]Els ximpanzés viuen engrups de fissió-fusió amb una mitjana de cinquanta individus. És probable que els primers avantpassats dels humans visquessin en grups de mida semblant.