| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | governació de Buhayra (Egipte) | |||
| ||||
| Història | ||||
| Creació | segleXLVIII aC | |||
| Data de dissolució o abolició | segleXLIII aC | |||
| Període | neolític | |||
Lacultura Merimde (o tambéMerimde Beni-Salame oBenisalam) (enàrab, مرمدة بني سلامة) va ser una culturaneolítica de la part occidental deldelta del Nil, alBaix Egipte, desenvolupada després de lacultura Faiyum A i abans de lacultura badariana, a l'Egipte predinàstic. S'estima que la cultura va evolucionar entre el 4800 i el 4300 aC.[1] Merimde també es refereix aljaciment arqueològic del mateix nom.
La cultura es va concentrar al voltant d'un assentament principal de 25hectàrees a la part occidental deldelta del Nil, alBaix Egipte, a 45 km al nord-oest delCaire. El lloc va ser descobert per l'arqueòleg alemanyHermann Junkers, que va excavar 6.400 m² del lloc durant la seva expedició del delta del Nil el 1928. L'expedició va ser finançada perAlbert Rothbart des de la ciutat deNova York a través de l'Acadèmia de Belles Arts de Viena.[2]
Les excavacions posteriors realitzades en ladècada del 1970 pelConsell Suprem d'Antiguitats i l'Institut Arqueològic Alemany van portar a l'establiment de laseqüència estratigràfica.[3]
Merimde mostra una seqüència d'ocupacions que van durar gairebé un mil·lenni segons algunes estimacions. Mentre que Junkers va identificar tres seqüències, altres com Joseph Eiwanger van establir el 1977 que hi ha cinc amb nivells de desenvolupament significativament diferents. Elsartefactes com laceràmica eren bastant primitius durant la primera fase, una fase caracteritzada per una lleugera ocupació. Eiwanger va documentar que les àrees d'emmagatzematge van aparèixer durant la fase II quan la intensitat de l'ocupació va augmentar.[4]
L'evidència arqueològica suggereix que l'economia de Merimde estava dominada per l'agricultura, tot i que es practicava una mica depesca icaça en menor mesura. L'assentament consistia encabanes petites fetes defusta ijoncs amb un pla de terra arrodonit o el·líptic. La ceràmica merimde mancava de marques d'ondulació.[5]
Elsenterraments tenien característiques úniques, diferents de les practicades a l'Egipte predinàstic i més tard a l'Egipte dinàstic. No hi havia zones separades per alscementiris i els morts van ser enterrats dins de l'assentament en una posició contreta en fosses ovalades sensebéns ni ofrenes.[2]
En l'època de la cultura Maadi, el lloc va ser utilitzat com a cementiri.
Les excavacions dels enterraments de Merimde han proporcionat una sèrie d'esquelets, principalment de dones. Els esquelets són generalment més alts i més robustos que els esquelets egipcis predinàstics posteriors. En aquest sentit, els esquelets de Merimde són més similars als associats amb lacultura tasiana. D'altra banda, encara que els cranis de Merimde sóndolicocefàlics (de cap llarg) com molts altres cranis predinàstics, tenen una gran i àmplia volta com els cranistasians. Els cranis trobats aBadarià, delsjaciments amratians, tendeixen a ser més petits i estrets.[6][7]
