| Tipus | cultura arqueològica |
|---|---|
| Part de | neolític |
| Geografia | |
| Originari de | Romandia (Suïssa) iBaden-Württemberg (Alemanya) |
| Inici | 3400 aC |
| Fi | 2800 aC |
Lacultura Horgen és una de les diversescultures arqueològiques delNeolític presents a l'actualSuïssa. La cultura Horgen pot derivar de lacultura Pfyn i la ceràmica Horgen primerenca és similar a la ceràmica anterior de lacultura Cortaillod deTwann, Suïssa.[1] Rep el nom d'un dels jaciments principals que definiren aquesta cultura situat aHorgen.
La cultura Horgen va començar al voltant del3500/3400 aC i va durar fins al2850 aC. Les dates obtingudes a través de ladendrocronologia oscil·len entre el 3370 i el 2864 aC.[1]

L'àrea central de Horgen es troba al nord de Suïssa i al sud-oest d'Alemanya, prop delllac de Constança. Tot i així podria haver arribat més al nord seguint el curs delRin.[1] La cultura Horgen podria haver tingut vincles amb la cultura francesa deSeine-Oise-Marne.[2] Els jaciments es troben aHorgen,Hauterive-Champréves,Eschenz iZúric.
AFeldmeilen-Vorderfeld iMeilen, al marge dret delllac de Zúric, s'hi van trobar quatre capes amb restes de la cultura Pfyn (4350-3950 aC calibrats) seguides de cinc capes de la cultura Horgen (3350-2950 aC). A la propera Meilen, s'hi va descobrir una capa de Pfyn (4250-4000 aC) seguida de tres capes de Horgen (3300-2500 aC).[3]
S'hi han pogut observar tres fases ceràmiques: la primerenca, la mitjana i la tardana. La ceràmica primitiva mostra una afinitat amb la de la Pfyn i potser també amb la de laCortaillod de Twann. Els verticils del fus de la ceràmica poden indicar connexions amb la cultura deFunnelbeaker del sud i la cultura primerenca deBaden. La fase mitjana pot estar influenciada per tradicions més occidentals. La fase final de Horgen presenta similituds amb les culturesBurgerroth,Wartberg iGoldberg III.[1]
La ceràmica Horgen és en general menys refinada i decorada que l'anterior cultura Cortaillod. Tanmateix, la indústria del sílex estava ben desenvolupada i produïa elegants eines de pedra.[2]
El consum de porc es va incrementar durant l'era Horgen. Els ossos de porc són els ossos més comuns, presents a les zones d'escombraria de les poblacions. La seva presència representa fins al 70% del total d'ossos trobats.[4]
La cultura Horgen practicava la fosa de coure en una mesura limitada, ja que les troballes de coure són rares i les proves de processament són esporàdiques.[5]Ötzi, l'individu que van trobar congelat als Alps tirolesos el 1991, duia una destral de coure i eines de pedra del tipus Horgen.[6]