Riftia pachyptila viu des del voltant d'una milla marina de fondària fins diverses milles marines al fons de l'oceà Pacífic prop de lesfumaroles negres i tolera nivells extremadament alts desulfur d'hidrogen. Aquests cucs poden arribar a fer 2,4 metres de llargada.
Tanmateix el nom comú de «cuc tubular gegant» també s'aplica almol·lusc bivalveKuphus polythalamia, que no és un anèl·lid.
Els cucs de les fumaroles hidrotermals tenen bacteris que viuen al seu trofosoma.
Tenen un plomall vermell molt vascularitzat a la punta del seu extrem lliure que bescanvia compostos químics amb l'ambient. El color vermell brillant de les estructures del plomall és el resultat de diversos complexos d'hemoglobina.[2][3] El plomall és retràctil i proporciona nutrients essencials abacteris que viuen en els òrgans especialitzats del cuc (com eltrofosoma) en una relació desimbiosi. No tenen tracte digestiu però els seus bacteris converteixen l'oxigen, el sulfur d'hidrogen i el diòxid de carboni, etc. en molècules orgàniques. Aquest procés és dequimiosíntesi, i va ser reconegut primer perColleen Cavanaugh.[4] Els bacteris quimiosintètics són capaços de convertirnitrat en ionsamoni aptes per a construiraminoàcids en els bacteris que s'alliberen cap als cucs.[5]
Com l'energia de la llum no està disponible com a font d'energia, aquests cucs disposen dels bacteris per oxidar el sulfur d'hidrogen,[6] usant l'oxigen dissolt dins l'aigua per a la respiració.
Les femelles deRiftia pachyptila alliberen ous rics en lípids dins l'aigua que floten cap amunt. Els mascles aleshores deixen anar esperma. Les larves que es desclouen s'enganxen a les roques.
↑Minic Z, Hervé G «Biochemical and enzymological aspects of the symbiosis between the deep-sea tubeworm Riftia pachyptila and its bacterial endosymbiont» (Free full text). Eur. J. Biochem., 271, 15, Aug 2004, pàg. 3093–102.DOI:10.1111/j.1432-1033.2004.04248.x.ISSN:0014-2956.PMID:15265029.
↑Cavanaugh, Colleen M.; Gardiner, S. L.; Jones, M. L.; Jannasch, H. W.; Waterbury, J. B.; 1 «Prokaryotic Cells in the Hydrothermal Vent Tube WormRiftia pachyptila Jones: Possible Chemoautotrophic Symbionts». Science, 213, 4505, 1981, pàg. 340–342.DOI:10.1126/science.213.4505.340.PMID:17819907.
Minic, Zoran; Hervé, Guy «Biochemical and enzymological aspects of the symbiosis between the deep-sea tubeworm Riftia pachyptila and its bacterial endosymbiont». European Journal of Biochemistry, 271, 15, 2004, pàg. 3093–3102.DOI:10.1111/j.1432-1033.2004.04248.x.PMID:15265029.
.svg){kind=icon}