Cuba es constitueix políticament com a Estatsocialista de treballadors,[1] des de la victòria de laRevolució Cubana, adoptant un sistema que, segons laconstitució és una repúblicademocràtica, que en la pràctica funciona com aEstat socialista. La capital ésl'Havana, amb més de dos milions d'habitants, i catorze ciutats passen dels cent mil habitants, entre les quals destaquenSantiago de Cuba, amb més de mig milió d'habitants, iCamagüey iHolguín, amb més de 300.000.
El nom deCuba prové deltaïno, amb un origen i significat imprecisos, però que segons les fonts es pot traduir com a "on la terra fèrtil és abundant" (cubao),[2] o "gran lloc" (coabana).[3]
Antiga colòniaespanyola des del segle xvi, la lluita per laindependència va començar el1868 i va encadenar insurreccions i guerres durant els següents 30 anys. Va culminar amb laGuerra d'Independència cubana del1895, que en incorporar-s'hi elsEstats Units el1898 va evolucionar en laGuerra Hispano-estatunidenca. El desencadenant de l'entrada en guerra dels Estats Units va ser l'explosió del cuirassatUSS Maine, atracat al port de l'Havana, el15 de febrer de1898. La premsa nord-americana va fer una forta pressió per culpar Espanya de l'explosió de la nau, creant el pretext que necessitaven els intervencionistes per declarar la guerra a Espanya. El presidentWilliam McKinley va exigir la immediata retirada espanyola de Cuba i va enviar tropes americanes a l'illa. Després de l'ocupació nord-americana, es va concedir la independència el1902, tot i que els Estats Units continuaven gaudint-hi de certs privilegis.
Diversos grups d'exiliats aMiami, armats i entrenats pel govern dels Estats Units i amb el suport de laCIA i dels terratinents també exiliats, inicien una invasió militar sobre l'illa el17 d'abril de1961 a la zona dePlaya Girón, però van ser fulgurantment derrotats en poques hores. L'intent d'invasió va provocar que el govern, inicialment nacionalista deFidel Castro declarés el caràctersocialista de la Revolució Cubana, i que s'intensifiqués l'acostament de Cuba cap a l'URSS, que va quedar palès amb l'anomenadaCrisi dels míssils de Cuba, el 1962.
ElPartit Unit de la Revolució Socialista, fruit de la unió dels diferents grups que van encapçalar la insurrecció, entre ells elMoviment 26 de Juliol de Fidel, es convertí en elPartit Comunista de Cuba l'any 1965. El govern revolucionari cubà va haver de dedicar una part important dels recursos a la seva pròpia defensa, en lloc de prioritzar altres objectius que haurien estat socialment molt més útils[4]
Aquests fets van conduir a una situació prebèl·lica entre els governs de Cuba i els Estats Units, que s'ha mantingut fins a l'actualitat, i unbloqueig econòmic, d'aliments i medicaments dels segons cap a la primera; bloqueig que ha estat reiteradament denunciat per l'Organització de les Nacions Unides gairebé per unanimitat i que, tanmateix, s'ha vist intensificat des del1996 amb l'aprovació de laLlei Helms-Burton per part dels Estats Units.
Així mateix hi ha bastants indicis que apunten que el govern nord-americà ha intentat en diverses ocasions assassinar el president cubà, Fidel Castro.
Aquest bloqueig, acompanyat de la caiguda de laUnió Soviètica a començaments dels anys noranta del segle xx, va causar una important crisi econòmica a l'illa i propiciar a mitjans dels noranta, un moviment migratori cap a les costes deFlorida protagonitzat pelsbalseros.
Recentment, l'increment dels ingressos turístics i els convenis de col·laboració amb el govern deVeneçuela (desplaçament de metges cubans voluntaris a Veneçuela en canvi de preus preferencials en el petroli veneçolà per a Cuba) han contribuït a una certa recuperació de l'economia cubana.
Cuba és un arxipèlag d'illes delmar Carib. L'illa de Cuba n'és la principal, i està envoltada per quatre grups principals d'illes:los Colorados,Sabana - Camagüey,Los Jardines de la Reina iCanarreos. L'illa principal de Cuba és la més gran en superfície, amb 105.006 km², i la setena més gran del món. La segona illa més gran de Cuba és l'illa de la Juventud, al sud-oest, amb una àrea de només 3.056 km². La superfície total de Cuba és de 110.860 km².
Al sud-est hi ha laSierra Maestra, una serralada de muntanyes brusques el punt més elevat de la qual és elPic Turquino, amb 2.004msnm.[5] A l'oest hi ha laSierra de los Órganos, amb una altitud màxima de 800 msnm. Al sud hi ha laSierra de la Trinidad, o les muntanyes d'EScambray; el punt més alt n'és de 1.1.50 msnm.[6] Al volant del 75% del territori és fèrtil; ja que la majoria de la terra és arable i accessible des del mar, Cuba té una posició única al Carib.[6]
El clima de Cuba és tropical, sobretot a la regió occidental, però els vents freds del nord produeixen unaoscil·lació tèrmica anual, més evident a la regió oriental.[7] L'extensió geogràfica de Cuba i la varietat de les muntanyes,sabanes,pantans, platges i boscos tropicals que produeixen microclimes i diferències en temperatura, precipitació, fauna i flora.[8] La temperatura mitjana és de 25 °C.[7] La precipitació anual mitjana és de 1.320 mm; la temporada de pluges és de maig a octubre.[8]
Cuba té més de dos centenars de rius, però només dos són navegables.[9] ElCauto, al sud-est del país té una longitud de 343 km; el Tao és més curt, però més cabalós.[10]Sagua la Grande, al centre de Cuba, s'utilitza per produirenergia hidroelèctrica, així com diverses cascades situades a diverses regions del territori.
Alguna de les espècies de la fauna que destaquen a Cuba són els mamífers com elshuties, diversos ratpenats, rèptils (Cuba posseeix una població important de cocodrils), amfibis (com per exemple, algunes de les espècies més petites de granotes del món), peixos i animals marins. La flora compte amb més de 6.500 espècies de plantes de llavor, de boscos, de plantes tropicals, de riu i arbres fruiters.[11]
Originalment, Cuba estava recoberta d'una espessa vegetació, però amb el pas del temps, principalment durant la dominació espanyola, va ser degrada per a desenvolupar l'agricultura. No obstant això, existeixen diversos programes per a la cura i el manteniment de boscos, que alberguen una gran diversitat. Les fustes de Cuba estan molt cotitzades; com per exemple el cedre, la caoba, entre d'altres.
Després de la promulgació de laconstitució socialista de 1976, la República de Cuba es va definir com arepública socialista. Aquesta constitució va ser reemplaçada per la constitució socialista de 1992, que declarava que es basava en les idees deJosé Martí, i les idees polítiques deKarl Marx,Friedrich Engels iLenin.[12] La constitució també descrivia el paper delPartit Comunista de Cuba (PCC) com l'"avantguarda organitzada de la nació cubana" i la "força dirigent superior de la societat i de l'Estat que organitza i orienta els esforços comuns cap als elevats fins de la construcció del socialisme i l'avanç cap a la societat comunista". El primer secretari del Partit Comunista entre 1965 i 2011,Fidel Castro, va serprimer ministre de 1959 a 1976, i despréspresident fins al 2008. El seu germà,Raúl Castro, el va substituir com a primer secretari del partit entre 2011 i 2021, i com a president delConsell d'Estat de Cuba o president de la República del 2008 al 2018. Posteriorment va ser substuït perMiguel Mario Díaz-Canel, com a president del Consell d'Estat des d'octubre de 2019 i com a primer secretari del partit des d'abril de 2021 El president de Cuba és elegit per l'Assemblea Nacional, per un mandat de cinc anys, amb reelecció indefinida. La nova Constitució de 2019 "garanteix la continuïtat de la Revolució i sintetitza les aspiracions de tots els que han lluitat per una Cuba de justícia social. Lapotestat legislativa recau sobre l'Assemblea Nacional del Poder Popular, l'òrgan suprem de poder amb 609 membres electes per un mandat de cinc anys. LaCort Suprema de Cuba és la branca judicial més elevada del govern, i la cort d'últim recurs per a les apel·lacions de les corts provincials.
L'octubre de 1992, el Parlament cubà va aprovar per unanimitat una nova llei electoral que, per primera vegada, va establir el vot directe i secret en les eleccions provincials i nacionals, tot i que només participa un candidat per cada càrrec. La decisió de modificar la constitució de 1976 va ser suggerida en el VI Congrés del Partit Comunista celebrat l'octubre de 1991, durant la difícil època econòmica que vivia l'illa després de la desarticulació de laUnió Soviètica.
Segons elsistema electoral cubà,[13] els candidats en les eleccions no són elegits pels partits (que no existeixen en la pràctica, tot i que elPartit Comunista de Cuba existeix legalment, però és l'únic), ans mitjançant assemblees de cada barri ocircumscripció electoral i en què qualsevol ciutadà pot proposar els seus candidats. A l'assemblea s'expliquen les qualitats de les persones que són proposades i en una votació a mà alçada dels veïns es decideixen les candidatures finals.[14] La campanya electoral dels ciutadans elegits només consisteix en la publicació d'una breu biografia i una foto. En les eleccions poden votar tots els ciutadans majors de 16 anys, i s'elegeixen els candidats amb més de la meitat de vots. El recompte de vots és públic, pot ser observat per qualsevol ciutadà, cubà o estranger.[15][16] El febrer de1993 es van celebrar les primeres eleccions d'aquest tipus; podien participar-hi set milions i mig de cubans, i hi va votar el 97%.
Arran de l'empresonament de gairebé un centenar d'opositors al govern, i l'afusellament de tres segrestadors d'una llanxa de passatgers l'any 2003 per emigrar als Estats Units, laUnió Europea va signar una resolució que va reduir dràsticament el nivell de les relacions diplomàtiques amb Cuba. El govern cubà, com a resposta, va eliminar tots els contactes diplomàtics amb la Unió Europea; el 2005, i sota la proposta delgovern espanyol, les relacions es van reprendre.
Actualment, el govern de Cubà manté relacions estretes amb laRepública Popular de la Xina,Veneçuela,Bolívia,Equador, en general amb l'Amèrica Llatina, i ambEuropa, principalment ambEspanya. Des de la Revolució cubana, Cuba va mantenir relacions estretes ambMèxic, amb el qual continuava elcomerç, en especial depetroli mexicà. Les relacions es van trencar durant la gestió de l'ex presidentVicente Fox; es van reprendre el 2008, durant el govern deFelipe Calderón. Cuba té relacions diplomàtiques amb 180 països; té 143 missions diplomàtiques amb altres Estats: 113 ambaixades, una secció d'interessos, dos consolats generals, 19 consolats, 4 oficines diplomàtiques i 4 representacions davant els organismes multilaterals.
Segons el govern cubà, la base de la política exterior cubà són l'internacionalisme, l'antiimperialisme, la solidaritat i la unitat dels països delTercer Món. A més condemna tota pràctica hegemònica, d'ingerència i discriminatòria en les relacions internacionals, així com qualsevol amenaça o l'ús de la força, l'adopció de mesures coercitives unilaterals, i qualsevol forma deterrorisme, incloent-hi elterrorisme d'Estat.
L'organisme encarregat de la defensa de país són lesForces Armades Revolucionàries de Cuba. Davant el que considerava una possible agressió militar, Fidel i Raúl Castro han mantingut una de les forces armades més grans d'Amèrica Llatina en proporció amb la població total del país. Tots els joves cubans de sexe masculí tenen l'obligació legal de complir elServei Militar Actiu durant un o dos anys, si no s'han matriculat a un centre d'educació superior. El servei militar femení és voluntari. Amb la caiguda de la Unió Soviètica i l'Europa de l'Est, la defensa del país es va veure afectada pel tancament del subministrament d'armes.
Cuba es divideix, políticament i administrativament, en quinze províncies i un municipi especial. A més a més, totes les províncies se subdivideixen en municipis; en total en són 169.
Des del1959, el sistema politicoeconòmic de Cuba ha estat identificat amb elmarxisme-leninisme. Per tant, la majoria dels mitjans de producció són sota el control directe del govern així com ho està la força laboral. El 85,2% de la població en edat de treballar té un nivell d'educació mitjà-superior i el 30% són professionals tècnics, dels quals el 61,3% són dones.[17] El percentatge de treballadors delsector públic ha caigut d'un 91% el 1981 al 76% el 2000.[18] Des de mitjan dècada de 1990, elsector privat ha anat creixent, si bé en general com a treballadors autònoms.
Des del1959, les relacions comercials del país s'han deteriorat.[19] A més a més, el consum calòric de la població,[20] i el nombre de cases disponibles per a la població també s'ha deteriorat.[21] La caiguda de la Unió Soviètica, principal subministrador i mercat de Cuba va inaugurar el que s'ha conegut com elPeríode Especial. Per superar la crisi, causada per la fi delConsell d'Ajut Econòmic Mutu, el govern va promoure la inversió de capital estranger, signant acords amb la Xina,Itàlia, elCanadà iVeneçuela, entre d'altres. Les inversions del capital estranger, tanmateix, requereixen l'aprovació del govern.
Les monedes oficials són elpeso cubà, (CUP, dividit en 100 centaus) i elpeso cubà convertible (CUC). La conversió entre el CUP i el CUC és de 25 CUP per cada CUC. El 15 de març de 2016,Obama autoritza l'ús deldòlar.[22]
Evolució de la població cubana entre el 1961 i el 2003 (dades de laFAO del 2005). Població en milers d'habitants.
Segons l'Oficina Nacional d'Estadístiques de Cuba, el 2002, Cuba tenia 11.117.743 d'habitants,[24] dels quals 5.597.233 eren homes i 5.580.510 dones. La població cubana s'ha mantingut estable al llarg del segle xx; tot i que la immigració va contribuir al seu creixement, a partir de la dècada de 1960, el nombre d'emigrants ha superat el nombre de nouvinguts.[25] La majoria dels emigrants se n'han anat alsEstats Units, alCanadà a lesBahames,Jamaica,Espanya i aMèxic.[25]
Els pobles amerindis originals, elsguanahatabeys i elsciboneys, així com elstaïnos, n'han sobreviscut només unes quantes famílies a laSierra del Purial.[25] Després de l'arribada dels conqueridors espanyols, diversos grups ètnics s'hi van establir, principalmenteuropeus,africans, i grups molt menys nombrosos dexinesos,jueus iyucatecs (de lapenínsula de Yucatán,Mèxic), tots els quals han creat una societat culturalment heterogènia.[25] Els blancs descendents europeus, la majoria de lapenínsula Ibèrica constitueixen el 64,1%, les persones d'origen mixta (majoritàriament mulata) el 26,6% i el 9,3% són negres.[30] La majoria descendents dels esclaus portats des delsegle xvi fins al segle xix. Els xinesos només representen una petita fracció de la població; van arribar el segle xix, com a mà d'obra.[25]
No hi ha xifres oficials sobre la religió dels cubans. Abans de la revolució, mes del 85% dels cubans erencatòlics, actualment s'estima que són al voltant del 60%,[31] almenys nominals, els cristiansprotestants són al voltant del 2% (avui dia el protestantisme està influint en la nació) a més el 3,4% sóntestimonis de Jehovà. Prop del 22,6% dels cubans creuen en algun Déu però sense afiliació religiosa, els ateus són al voltant del 10% i el 2% estan indefinits. Al voltant de dos terços de la població practica lasanteria.[25]
Entre els gèneres tradicionals es troben elson i elguaguancó. En el segle xx es popularitzà altres ritmes més ballables, entre ells elchachachá, elmambo, lasalsa i eldanzón. Actualment es ballen encara gran part d'aquests ritmes i es practiquen en les cases de cultura. Entre els més ballats actualment es troben laconga i larueda de casino.
La literatura de parla hispana en el territori cuba, s'inicià amb la conquesta i colonització espanyola. Els conquistadors portaren cronistes que redactaven i descrivien tots els esdeveniments importants, encara que des d'una visió espanyola i dirigida a un públic lector espanyol. El cronista més important que arribà a Cuba en segle xvi i fouBartolomé de las Casas autor d'Historia de las Indias, entre d'altres.
Cuba destaca en esports com elbeisbol,boxeig,judo,atletisme ivoleibol. Aquest últim va quedar patent en els últims jocs panamericans on Cuba sortí victoriosa davant de Brasil. Cuba és un país conegut pel llançament de javelina, amb un cinquè lloc en els Jocs Olímpics del 2008. En aixecament de pesos Yohandriz Hernández va aconseguir carregar 215 quilograms en els passats Jocs Olímpics de Beijing. Cuba aconseguí quedar subcampiona mundial en el primerClàssic Mundial de Beisbol de l'any 2006.
El cinema cubà s'ha caracteritzat per pel·lícules amb pocs recursos econòmics al llarg del segle xx, on destaca:La muerte de un Burócrata,Memorias del Subdesarrollo,Caravana,Se permuta,Fresa y Chocolate iLa Bella del Alhambra. Entre les pel·lícules més recents destaquenLa Edad de la Peseta,Viva Cuba iMadrigal.
L'arquitectura a Cuba es començà a desenvolupar principalment a l'etapa colonial, amb la influència del barroc espanyol. Les cases d'aquesta època, tenien un pati interior o central i estaven cobertes de reixes. Existeixen magnífiques construccions religioses com ara el convent de San Francisco de l'Havana. A més a més, per a la defensa es van fer grans forts prevenint l'atac de pirates i bucaners. A l'etapa republicana es van construir grans edificis comEl Capitolio, calcat a imatge del de Washington, i altres grans edificis com el Focsa i l'Havana Hilton posteriorment Havana Lliure.
Després del triomf de la Revolució l'arquitectura va sofrir una forta influència soviètica amb la constant presència de la simetria i l'estalvi de l'espai. En aquest període es van construir barris sencers a l'estil dels barris obrers deMoscou oMinsk. En caure el mur de Berlín l'arquitectura va rebre corrents més diverses i es va produir el boom dels hotels 5 estrelles d'impressionants façanes de vidre i acer a l'estil dels moderns gratacels deManhattan o d'altres metròpolis llatinoamericanes comMèxic D.F. oCaracas. També s'ha dut a terme un procés de restauració de l'anyenc centre històric de la ciutat que compta amb grans baluards arquitectònics de tots els corrents i tendències des del barroc fins a l'art eclèctic.
La gastronomia de Cuba és una fusió entre la cuina espanyola, africana i del Carib. Les receptes cubanes utilitzen les espècies i les tècniques de la cuina espanyola i africana combinades, amb una certa influència caribenya i en espècies i sabors. Existeix la influència dels esclaus africans que cultivaven, principalmentcanya de sucre de les plantacions. Les plantacions de tabac van ser habitades majoritàriament per pagesos espanyols pobres, sobretot de les Canàries. La zona est de l'illa també va rebre quantitats massives d'immigrants francesos, haitians i del Carib, principalment durant larevolució haitiana;[32] així com treballadors estacionals per a la collita de la canya de sucre, sobretot d'espanyols, durant els anys 1950. Aquest fet va implicar que la cuina cubana es convertís en una cosa locament tradicional.
Entre els aliments més menjats estan l'arròs, les viandes (principalment delplàtan), els llegums i la carn deporc. Entre els plats típics es troba elcongrí, elaborat amb un caldo defesols i arròs. Hi ha també elstamales (elblat de moro és un plat des dels aborígens cubans amb l'encara menjatcasabe) itostones imariquitas realitzades amb plàtans de vianda. A les festes el més buscat i utilitzat és el típic porc rostit en vara de foc lent.[33]
↑(en anglès)Statistical Yearbook for Latin America and the Caribbean, Economic Commission for Latin America and the Caribbean, United Nations, 2005,Disponible en PDFArxivat 2009-06-19 aWayback Machine.
↑Government of Cuba. «Cuban Census», 2002. Arxivat de l'original el 2007-02-03. [Consulta: 29 gener 2007].
.jpg)
.svg%26amp%3blang%3dca)
