![]() | |
Tipus | trencaclosques de dissecció![]() |
---|
Elcub Soma és untrencaclosquesgeomètric, amb set peces diferents formades ambcubs que s'han d'unir per tal de crear un cub més gran.
El cub fou creat pel científic, escriptor i filòsof danèsPiet Hein el1936.[1] Es diu[2] que va ser durant una conferència sobre física quàntica deWerner Heisenberg quan Hein va començar a pensar en els distintspolicubs que es podien obtenir unint diversos cubs de la mateixa mida. Va comprovar després que tots els policubs irregulars formats per quatre o menys cubs sumaven un total de 27 cubs, i podien unir-se enun cub major amb tres cubs d'aresta. Posteriorment, el matemàticJohn Conway va calcular que hi havia 240 formes distintes de resoldre el problema principal.[3]
Tot i que fou presentat el1958 a les columnes de Martin Gardner a la revistaScientific American[4] només va ser el1969 quan la companyia americanaParker Brothers posà el joc a la venda. Costava aleshores dos dòlars i es digué aleshores que existien més d'un milió de maneres de fer el cub.[5]Amb les peces del cub Soma es poden crear altres formes, amb dissenys geomètrics més o menys interessants, o fins i tot amb dissenys figuratius. Existeixen recopilacions amb milers de figures que han rebut noms diversos com arael pont,el llit,la butaca,el pou.[6] Les set peces del Soma es poden identificar amb un nombre o una lletra.
Totes les peces són unspolicubs d'ordre tres o quatre:
A més a més d'aquests 7 policubs, hi ha un altre tricub i altres dos tetracubs que no formen part del cub Soma i que són els únicsconvexos. Així que les 7 peces del cub Soma són tots els policubs d'ordre 3 i 4 no convexos.
Hi ha 240 formes diferents de muntar el cub de 3 x 3 x 3, amb exclusió de les rotacions i reflexions.
Una particularitat de totes les solucions és que en totes elles, la peça T està situada a una aresta. Això és fàcilment demostrable: un cop resolt hi haurà 8 cubs situats als vèrtexs, cadascuna de les peces V, Z, A, B, P poden ocupar com a màxim una d'aquestes posicions als vèrtexs, la peça L pot ocupar dues d'aquestes posicions. Així que, sense la peça T, hi ha com a màxim 7 vèrtexs ocupats, obligatòriament doncs, la T ha d'ocupar el vèrtex que queda.