Forma musical | cançó![]() |
---|---|
Intèrpret | The Beatles(1968)![]() |
Compositor | John Lennon Paul McCartney ![]() |
Lletra de | John Lennon Paul McCartney ![]() |
Llengua | anglès![]() |
Data de publicació | 1968![]() |
Gènere | rock![]() |
Productor | George Martin![]() |
Part de | The Beatles![]() |
«Cry Baby Cry» és unacançó deThe Beatles del seu àlbum dobleThe Beatles, més conegut comThe White Album, publicat el1968. Encara que està acreditada aLennon-McCartney, va ser composta únicament perJohn Lennon.[1] És l'última cançó del disc amb presència instrumental del grup. La cançó tracta sobre un vell conte queLennon recordava de la seva joventut.
El tema inclou també una pista oculta no reconeguda que consisteix curta cançó interpretada perPaul McCartney, la frase més important de la qual és "Can You Take Me Back". Aquesta part no apareix a les lletres impreses de l'àlbum.
El diariThe Independent va col·locar «Cry Baby Cry» a la posició 19 en el seu ranking de les 30 cançons de l'Àlbum Blanc.[2]
Hi hademos que indiquen que Lennon va compondre la cançó a finals de1967. La lletra original era "Cry baby cry, make your mother buy"; Lennon va explicar albiògraf Hunter Davies que va extreure aquestes paraules d'un anunci.[3] Algunes altres parts de la lletra de la cançó es basen lleugerament en lacançó infantil «Sing a Song of Sixpence».
L'enginyer de so Geoff Emerick va renunciar durant l'enregistrament de «Cry Baby Cry», encara que la seva partida va ser precedida per les obsessions de Lennon i McCartney sobre l'enregistrament de «Revolution» i «Ob-La-Di, Ob-La-Da», respectivament, i les tensions generals de les sessions. Emerick no tornaria a treballar amb els Beatles fins a la gravació de «The Ballad of John and Yoko» nou mesos després.[4]
Després d'un dia d'assaig, el16 de juliol de 1968 es van col·locar les pistes bàsiques de laguitarra i el piano de Lennon i la sevaveu a la introducció, elbaix de McCartney, labateria deRingo Starr i l'harmònium deGeorge Martin. Totes les altres parts van ser doblades dos dies després: la veu principal de Lennon, els cors i panderetes en falset de Lennon i McCartney, l'introducció d'harmònium de Martin, elsefectes de so dete i la guitarra deGeorge Harrison, que era unaGibson Les Paul prestada perEric Clapton i que aviat es convertí en un regal permanent.[5]
Aquesta pista oculta va ser improvisada i cantada perPaul McCartney durant una sessió de la cançó «I Will» el16 de setembre de 1968.[6] Encara que la cançó no té nom oficial, se la coneix popularment com a «Can You Take Me Back» degut a la línia principal de la lletra, i així va ser anomenada a la llista de cançons de l'edició deThe Beatles del 50 aniversari, on una versió íntegra de la cançó es coneix com «Can You Take Me Back? (Take 1)».[7]
«Can You Take Me Back?»
Personal per Ian MacDonald.[8]